tag:blogger.com,1999:blog-69496928258359283962024-03-14T05:17:45.220+01:00Una Catalana a SuèciaTeresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.comBlogger188125tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-19734449340418334932013-03-26T11:41:00.000+01:002013-03-26T11:54:04.631+01:00Tornant a Comarques<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">He començat un altre bloc que s'adiu més amb la meva situació actual. Això d' "Una Catalana a Suècia" va durar el que va durar, però ara tot i que segueixo sent catalana, i que mai deixaré de ser-ho, ja no sóc a Suècia, i el bloc es mereixia un punt i final per no confondre els possibles lectors, per una banda, i per autenticitat amb mi mateixa, per l'altra. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana;">Continuar escribint des de Catalunya en un bloc que es diu Una Catalana a Suècia no m'agradava. Reconec que tenia sentit mentre vaig viure allà però ara ja no m'identificava. No crec que sigui per això que no he escrit gairebé gens en aquest últims temps, però era una cosa que tampoc hi contribuia. ( Excuses de mala pagadora!!) </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana;">No obstant aquesta tancada de porta d'aquesta aventura que va començar fa més de set anys, el meu contacte amb Suècia no s'ha acabat. Hi continuo anant quatre o cinc vegades l'any, per qüestions relacionades amb la logística familiar. No puc negar tampoc que els anys viscuts en aquest país nòrdic m'han deixat una petja que sempre més serà en mi. La llengua, la cultura, les amistats i les vivències formen ja part indisoluble de la meva personalitat, i ara ja només es tracta de disfrutar-les i aprofitar-les. I alguna cosa d'això suposo que hi haurà també en el nou bloc que acabo d'encetar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana;">El meu propòsit aquesta primavera és ser constant i escriure un cop a la setmana. Ja veurem com m'ho manego i si ho aconsegueixo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana;">Us convido a visitar-lo si us ve de gust. Es diu: <a href="http://tornantacomarques.blogspot.co.uk/" target="_blank">Tornant a Comarques</a>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana;">No serà res trencador amb el que heu llegit fins ara però sí que serà més centrat en la realitat que m'envolta actualment. Espero que us agradi.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana;">Una abraçada i molts petons per tots que amb els vostres comentaris m'heu fet molt feliç i sentir-me "algú", especialment quan era tan lluny de casa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/--Iz5UC7ThLk/UVF-GCHMPAI/AAAAAAAAA0I/z43iFcDmc7g/s1600/boira.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/--Iz5UC7ThLk/UVF-GCHMPAI/AAAAAAAAA0I/z43iFcDmc7g/s1600/boira.png" /></a></div>
</span>Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-90597775727542836722012-11-29T13:10:00.005+01:002012-11-29T13:11:27.612+01:00Dades objectives després del 25N<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Fent comptes dels
partidaris del sí i els partidaris del no en número de vots em surt una
realitat catalana molt dividida.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">He agrupat els
vots d’aquesta manera:<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ciu<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>ERc<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Cup<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Si <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i Partit Pirata com a votants d’un Sí a l’Estat
propi<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i el resultat és <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">de 1,796.402 vots</b><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sumant per una altre
costat:<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">PSC<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>PP<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>C’s<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>i PxC<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>en surten <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">1,329.595</b> que
votarien pel no.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Deixo a part els
votants d’Iniciativa que tot i que están a favor del referéndum no queda molt
clar si es pronunciarien a favor del sí<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>o el no. Penso que Iniciativa deixaria lliures els seus militans i
seguidors per votar el que els sembli. I dins d’aquest tipus de votants pensó personalment
que hi ha molta barreja.<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El mateix es pot
aplicar amb el PSC però potser en menys mesura ja que el partit es troba molt
supeditat al PSOE. La branca <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>catalana
del PSC ha marxat cap a altres partits <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i
molts potser ja han votat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a CIU o ERC, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tot fa pensar que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els que s’hi han quedat pertanyen al sector
més españolista i que advoquen<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un federalisme que la societat no reclama realment,
per aixô els he sumat als partidartis del no, ja que cal ser com més eralista
millor. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Anant molt malament dels <strong>358.857</strong> vots d’Iniciativa un 50%
dels votants : <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">179.429</b> vots
anirien pel si i l’altra meitat pel no. Fent <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aquesta suma el resultat és :<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">INDEPENDÈNCIA<o:p></o:p></span></b></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: red;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sí : 1,975.830<span style="mso-tab-count: 5;"> </span>No :
1,509.023<o:p></o:p></span></span></b></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<o:p><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></o:p></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Guanya el sí, és
evident. Però al meu entendre cal fer encara molta pedagogía dins de Catalunya <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>entre la gent que no es sent catalana i que
viu en aquest país. S’hauria d’aconseguir una majoria pel sí molt més aclaparadora.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Si no ens en sortim a base del sentiment i de
la identitat haurem d’utilitzar arguments econòmics <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(Que hi són i molt!!) i les retalladles que
ens imposen desde Madrid, per fer entendre que sense Espanya en <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tindrem més i per a més.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El que<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>és de calaix és que és molt complicat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tirar endavant un projecte tenint un 43% de la
població o que no està convençut o que no ho vol. I aquest milió i mig
representa aquesta xifra. <o:p></o:p></span></span></div>
Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-90080936095412630822012-11-27T13:02:00.001+01:002012-11-27T13:18:17.386+01:00Els irreductibles són ells<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-_sbxramEmxE/ULSq9LwnDcI/AAAAAAAAAzc/p6RZCnLPGEI/s1600/frontera.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="151" src="http://3.bp.blogspot.com/-_sbxramEmxE/ULSq9LwnDcI/AAAAAAAAAzc/p6RZCnLPGEI/s200/frontera.png" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Van arribar fa ja molts anys. Entre els 40 i els 70 del segle passat. Van venir amb una maleta i els quatre parracs que vestien. Eren immigrants de les regions espanyoles més pobres. Franco els enviava fugint de la més pura miseria en trens cap aquí amb la voluntat específica d'homogeneitzar el territori. S'hi van quedar, van fer familia i arrels i ara alguns d'ells, els que es van congregar en els guettos industrials propers a la metropoli, agraeixen aquesta nació exercint el paper de colonitzadors que Franco mateix ja els va donar. Alguns s'han quedat als polígons, altres han fet carrera, de funcionaris, de polítics o de mosso d'esquadra. Els uniformes sempre els han agradat. Llueixen molt i donen "categoria". Cada estiu s'en van al pueblo i allà, jo ja no sé com se senten. Les seves diferènces tindran amb els parents que no van marxar. Diuen que Catalunya és Espanya, clamen que això és casa seva. De veritat que això és casa seva? O és la seva colonia? Els sentiments no els enganyen. Ni fins la necessitat econòmica més imperiosa els arrenca del seu bulb de cebellot enganxat a l'orgull ibèric. El que passa és que ells mai han sigut de Catalunya i que aquesta "terra seva" s'ensorri els és ben igual... Fa massa temps que ells solets van construir les seves fronteres.</span></div>
Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-31114086066719583552012-11-13T12:43:00.002+01:002012-11-13T13:00:39.448+01:00<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquest primer any
a Catalunya no m’he dedicat a la feina a que vaig fer quan vivia a Suècia. He
tornat al món de l’empresa privada on, afortunadament, he aconseguit un lloc de treball
gràcies a les bones referències anteriors, a un currículum amb experiència i
uns coneixements de llengúes que sempre ajuden. La feina que faig no em
desagrada. A mi m’agraden moltes coses i realment sóc una persona tot
terreny.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-r2lrusi5QjI/UKI1RgrIE6I/AAAAAAAAAzI/cwhNlWLOKyM/s1600/arbre.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="156" src="http://4.bp.blogspot.com/-r2lrusi5QjI/UKI1RgrIE6I/AAAAAAAAAzI/cwhNlWLOKyM/s200/arbre.jpg" width="200" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Però sí que a l'oficina trobo a faltar una mica la part humana de la feina de docent. Tenir
el contacte diari amb els alumnes era una<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>molt gratificant. No sempre, ni cada dia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>eren dies meravellosos en que els alumnes
venien i et deien lo bona profe que eres… NO, ni molt menys. La majoria de dies
consistien en la feixuga tasca d’esperonar, motivar i estimular adolescents <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>completament apagats , cansats, apàtics i amb
nivells d’energia sota zero, que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ni
escoltaven ni pensaven i es limitaven a tenir els ulls mig oberts i amb sort,
no molestar. Veure que a l’aula l’única que volia treballar era jo, era
frustrant. Pero amb el temps vaig descobrir que sobretot els nois adolescents
eren victimes d’un sistema <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>escolar que
els exigia una concentració mental i una autodisciplina <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que el
seu cos i la seva inmaduresa psiquica amb les hormones xarbotades no podía controlar.
Tot és massa visceral als 13 anys. No es pot aprendre<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>segons què. O potser es pot però requereixen
uns nivells d’autocontrol bestials. Per tant, paciència.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p> </o:p></span><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Potser ja ho he
explicat abans, perdoneu si em repeteixo. Entre els molts coses que es fan a l’escola
sueca<span style="mso-spacerun: yes;"> en l'e</span>quivalent als nostres nivells d'
ESO hi ha <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dues setmanes al curs 8è (15
anys) <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i dues <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>setmanes al curs 9è <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(16 anys) de pràctiques laborals. Per a molts
alumnes desmotivats aquesta mena de pausa en que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>desapareixen de l’aula és l’oportunitat de descubrir
que fora l’escola hi ha una altra vida i que les relacions entre els qui
treballen són diferents/similars que les de l'escola. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Allà cal fer unes feines <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que primer cal aprendre i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>s’hi troben algunes persones t’ajuden o <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>altres que no. Pot ser una bona experiència o potser que al cap d'un mes ni ho recordin.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: ES;">Una alumna molt
bona que jo tenia va fer pràciques a una guarderia. Les cuidadores de la guarderia
van tenir sort d’ella perque just la semana abans havia començat<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>un nen d’un any i mig que no parlava ni entenia una paraula de suec. La
meva alumna, filla de libanesos exiliats,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>es va entendre la mar de bé amb aquell bebé que fins l’arribada de la
seva salvadora només feia que plorar. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">M’agrada escriure
sobre aquesta història perque demostra que tots som útils i que la nostra
aportació, per miniúscula <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que sigui, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pot ser just la peça d’encaix que falta en el <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>trencaclosques de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la societat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Mentrestant aquí preparem
una altra vaga.<o:p></o:p></span></span></div>
Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-84674145485703802462012-10-17T14:27:00.004+02:002012-10-17T14:32:56.292+02:00People have the power<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-87kSsTDZzRM/UH6k-xrCvSI/AAAAAAAAAy4/eRVJ9xlWaFM/s1600/patty.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><br /></div>
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-87kSsTDZzRM/UH6k-xrCvSI/AAAAAAAAAy4/eRVJ9xlWaFM/s1600/patty.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="http://4.bp.blogspot.com/-87kSsTDZzRM/UH6k-xrCvSI/AAAAAAAAAy4/eRVJ9xlWaFM/s200/patty.jpg" width="200" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Com la cançó de la Patty Smith.</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Som el poble qui té el poder, no els papers signats ni els acords que es fan a vegades sense el consentiment de la gent. És la gent, el poble qui té el dret i el poder per a poder canviar les coses. El poble es transforma, canvia i evoluciona i el que volia fa trenta anys ara no ho vol o vol una cosa nova.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'esclavitud es va abolir perque la societat ho va demanar. Els governs, les constitucions, els qui fan les lleis han d'escoltar el poble. Si no és així serà que tornem a viure sota una dictadura. O què ens pensavem? </span></div>
Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-59635084487203121462012-09-07T12:38:00.000+02:002012-09-07T12:59:03.445+02:00Camins<div style="text-align: justify;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-vfKBnxU5qrE/UEnN2ySsMYI/AAAAAAAAAyo/dS8F0kTPQhc/s1600/road-of-choices.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="199" src="http://4.bp.blogspot.com/-vfKBnxU5qrE/UEnN2ySsMYI/AAAAAAAAAyo/dS8F0kTPQhc/s320/road-of-choices.jpg" width="320" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Espanyols poseu-vos les piles. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aviat ja no ens tindreu. Ha arribat l’hora que<span style="mso-spacerun: yes;">
</span><s>les comunitats autònomes d’Espanya</s> aquells que viuen a costa de
les subvencions es posin les piles i comencin a treballar per guanyar-se les
garrofes per ells mateixos.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
Extremenys, andalusos,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>castellans , asturians , haureu d’espavilar-vos si una part dels meus
impostos no us arriba. <span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">El que jo
guanyo vull que es quedi a casa meva. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Perque es que no m’arriba per anar
repartint a tot quisqui!!!!<o:p></o:p></b></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Aquests íbers
mesetaris i meridionals<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fan ús exclusiu
i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>orgullós de paraules bensonants com
solidaritat i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>repartiment equitatiu a
tort ia dret i són els primers que no volen compartir ni repartir res<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>( latifundistes del sud per exemple “too pa
mi”). La paraula solidaritat només l’apliquen davant dels propis interessos,
quan no toca la butxaca propia.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">-Com és que
continuem siguent els « burrus »<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>cornuts que paguem el beure ? Em costa d’entendre que hi hagi hagut
tants anys, tants segles d’idiotesa i de deixar-se fotre pels espanyols. On r</span>au
l’interès en ser estúpids ? Nosaltres, els catalans, que per a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>segons què ens creiem tan savis, i tan bons negociants ?! Tan
ufans<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i tan arruinats. Calçasses en dic
jo.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;">Dimarts hem de
penjar la nostra ensenya, sortir al carrer, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fer un crit poderós per a la nostra llibertat
<strong>i CAMINAR</strong>.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-83301298610032684212012-08-24T12:01:00.001+02:002012-08-24T13:07:31.982+02:00Galls Dindi i Guerrers <div style="text-align: justify;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-iLmSbWggrno/UDdZvrmzvlI/AAAAAAAAAyY/SzBfhJkL-bE/s1600/borreda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-iLmSbWggrno/UDdZvrmzvlI/AAAAAAAAAyY/SzBfhJkL-bE/s1600/borreda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><br /></div>
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-iLmSbWggrno/UDdZvrmzvlI/AAAAAAAAAyY/SzBfhJkL-bE/s1600/borreda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-iLmSbWggrno/UDdZvrmzvlI/AAAAAAAAAyY/SzBfhJkL-bE/s200/borreda.jpg" width="119" /></a><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">El meu admirat
Pere es va morir fa dos anys i jo no ho
he sabut fins ara. He estat desconectada molt temps de persones amb qui en el passat m’hi
havia trobat bé i aquest ha sigut el meu error. Un bon dia busques i curioseges
i una bomba de gel et cau a sobre en llegir
que aquell home amb qui creies que algún dia tornaries a parlar, amb qui savies
del cert dins teu, que algún dia tornaries
a fer-hi broma, a riure, a parlar d’art o a prendre una copa…
no hi és. Conservo el seu record
fresc com si fos ahir. Les trobades al seu taller, a Barcelona, en alguna cafeteria,
en algún restaurant del Poble Sec. Les seves converses sobre música dins el seu cotxe...<o:p></o:p></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">El seu aire
tranquil però intens. La seva voluntat de estar comunicat amb el món. Pintava i treballava
amb la tele posada. Res d’aillaments ni introversió, de peus a terra tocant la realitat,
així el vaig verure jo quan ens tractavem. Jo el trobava molt atractiu, coses que passen
quan una té només 28 anys i està fascinada per l’aurea bohèmia que envolta la personalitat
misteriosa d’un artista. Però amb el temps crec que ell no era pas un creador d’aquests
d’ego distant i que s’autoeleven als
altars de l’art sino un investigador sobre el terreny i les matèries, un “currante”
de la plàstica (tant feia pintura com escultura) un enginyer de coses belles, un transformador d'objectes. Un
troç d’home amic que m’hauria agradat tornar a veure i no haver-hi perdut el
contacte.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"></span><br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Han passat els anys i les coses han canviat
molt però quan torno a mirar els seus dossiers<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>amb fotos de la seva feina, em sembla que el torno a veure. I encara m’encanta
tot el que feia!<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"></span><br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">M'en adono
que, tots aquest anys que no n’he sabut res, l’he trobat a faltar molt i que ja
és massa tard. El recordaré i l’enyoraré sempre.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif; font-size: large;"></span><br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div>
Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-32053179603154446462012-06-28T12:52:00.000+02:002012-08-24T12:45:41.062+02:00Merdalandia: Casinos, corrupció i mentiders oficials<div style="text-align: justify;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/--gwPXSWwLMQ/T-w2w4gS1PI/AAAAAAAAAyM/hX5ap0lsDcg/s1600/toilet.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/--gwPXSWwLMQ/T-w2w4gS1PI/AAAAAAAAAyM/hX5ap0lsDcg/s320/toilet.jpg" width="240" /></a><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><span style="line-height: 115%;">El debat
fatigós de la crisi ens té a tots encegats i atordits. </span><span lang="ES" style="line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;">La calor estival
pren els carrers i la lentitud s’encomana. El poble anestesiat no vol pensar. Ni
molt menys actuar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><span style="font-size: small;">Deixem pasar l’estiu amb la seva calma xitxa i al setembre
prenguem l’embranzida urgent per aterrar<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>els qui manen. Fem una Terra lliure i nostra. Fem la terra que volem,
neta de merda. Merda de tota mena: polítics podrits, mentiders, especuladors, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>reietons, prostitució, drogues, vegas, brut , brut
i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>brut. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Una bona netejada ens cal aquí, a casa nostra,
que no és casa seva. O els fem fora o marxem nosaltres. Ja està be! Ja hem dit prou.
És que no ens han sentit?<o:p></o:p></span></span></span></div>
Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-30389493724550103682012-05-04T11:37:00.001+02:002012-08-24T12:46:10.489+02:00El penjat<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-a9hlSg04Aew/T6Oidc9AckI/AAAAAAAAAyA/rtBZtBsAhLg/s1600/The-Hanged-Man-Tarot-Card.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-a9hlSg04Aew/T6Oidc9AckI/AAAAAAAAAyA/rtBZtBsAhLg/s1600/The-Hanged-Man-Tarot-Card.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-a9hlSg04Aew/T6Oidc9AckI/AAAAAAAAAyA/rtBZtBsAhLg/s320/The-Hanged-Man-Tarot-Card.jpg" width="213" /></a><span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Dels 182 posts que hi ha escrits en aquest blog, només en un, l'últim abans que el que escric ara, s'ha fixat el pare del meu fill per utilitzar en contra meva. De tots els temes i opinions que surten aquí tractats desde que vaig començar el blog el 2007, i que reflecteixen senzillament que tinc un punt de vista, que penso pel meu compte i que m'agrada opinar, només en l´últim que he escrit sobre les drogues, ha pogut trobar una cosa negativa de mi com a mare. Catalunya no és bon lloc per viure perque hi ha drogues. i Jo he escollit un lloc tant dolent per criar el meu fill. Segons ell és molt millor que el meu fill creixi a Suècia perque no hi ha aquest terrible perill social. Un viking que es pensa que l'alcoholisme estructutral del nord és molt més saludable que el consum de drogues ocasional que fan els joves d'aqui i jo personalment de les dues opcions no veig que una sigui més benèvola que l'altra.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">El judici d'aquell dimecres va ser molt cruel. Ell va adoptar la postura de pare modèlic que reclama justicia davant una mare pèrfida que s'ha endut el fill del seu país.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
Ja no recorda que ell va marxar de casa per formar una altra familia ( que sembla ser no li ha sortit bé o que no s'ha atrevit a començar mai). Ja no recorda que cadascuna de les errades passes que va fer, el van dur a ell solet a donar-me la custòdia lliurement i com aquell qui diu a deixar-me sense casa, i a enviar-me fora de Suècia convencent-me i convidant-me de tornar al meu pais. Que dèbil és la memòria humana que esborra selectivament el que un vol oblidar!</div>
<div style="text-align: justify;">
Però jo no ho he oblidat. Ni perdonat. Sé molt bé com van anar les coses.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És possible que perdi algunes coses que ara s'han estabilitzat i que només significarien un terrible daltabaix per mi i pel meu fill. La custodia compartida li donaria uns drets que no es mereix i que només obstaculitzarien les decisions que s'han de prendre en la vida d'un fill. Jo em faig carrec del dia a dia de les petites i de les mitjanes coses que se succeeixen setmana rera setmana, perque hauria jo de voler compartir amb una persona les "grans" decisions? Quines avantatges hi ha pel meu fill? Jo sincerament no en veig cap. Només veig entrebancs que s'interposaran en un futur si la jutja li dona part del que ell demana.</div>
Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-77740392478928839272012-03-21T12:54:00.004+01:002012-03-22T09:42:43.194+01:00Verduretes<div align="justify"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-bNWQGTeR4TI/T2nC5AHxBMI/AAAAAAAAAx4/qfJLY0_7v7Y/s1600/porro.jpg"><img style="margin: 0px 10px 10px 0px; width: 200px; height: 145px; float: left; cursor: pointer;" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5722319086091830466" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-bNWQGTeR4TI/T2nC5AHxBMI/AAAAAAAAAx4/qfJLY0_7v7Y/s200/porro.jpg" /></a>Que a España/Catalunya la gent jove es droga molt és ben sabut. Aquesta és una de les pitjors coses que té aquest lloc si no la pitjor i més terrible de les lacres socials d’Europa. La droga destrueix a la persona i al seu entorn i allò que es diu que es comença<br />fumant i s’acaba punxant és en molts casos una realitat més que constatada, i no tan sols una cosa que es deia als anys 80 per espantar els adolescents. Avui a l’autobús dues noies de 18 o 20 anys<br />parlaven de la festa a la que havien anat el cap de setmana. Parlaven de nois que anaven col.locats, que (els nois) no coordinaven i que feien el ridícul perque quasi no s’entenia el que deien. Ho comentaven com si fos el més normal del món. Per elles és una situació habitual, normal. La mariahuana alenteix els reflexes, asseca la massa de conexió neuronal i per això els que fumen o han fumat molt tenen aquest tarannà falsament associat al “bon rotllo” i a la tranquilitat. No és que siguin tranquils i apacibles. És que són lents i el seu cap no pensa amb agilitat. Parlant clar: perden facultats. En aquest ambient pujarà el meu fill quan arribi a l’adolescencia... enmig d’aquesta falta de consciència de que drogar-se fa mal. És una de les pors més grans que tinc pel meu fill. Sé que un bon entorn familiar és clau perque els adolescent no caiguin en el pou de la droga, en males companyies, en ambients sòrdids. Però l’ús de substancies il.legals està tan generalitzat que no és cap garantía el fet de que a casa siguem gent com cal.</div>Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-28348488786809535912012-03-02T14:19:00.005+01:002012-03-02T14:36:14.170+01:00Una catalana a Catalunya<div align="justify">Em demanen com va per Catalunya. Doncs per Catalunya a mi em va bé, mooolt bé. Estic tan contenta d'haver tornat. Aquest blog ja no s'hauria de dir una catalana a Suècia perque tot ha canviat ara. Ara sóc una catalana a Catalunya. Una catalana a caseta.<br />El meu fill s'ha adaptat bé a l'escola. Una escola fantàstica on aprenen coses de veritat. No un pàrquing de nens com a Suècia on s'estan de l'any fins els 6 anys a la guarderia. Amb la de coses útils que aprenen quan són petits jugant i que els serveix moltissim per a la primaria!<br />Jo treballo des d d'Octubre, que és un gran qué! I visc molt a prop de la meva gran familia. Una ajuda impagable i valuosissima siguent mare soltera.<br />He reprès la meva vida social a poc a poc. Un cop assentades les rutines i l'organització d'una nova llar. I bé aqui estic, a punt per recomençar qualsevol aventura vital que em prepari el destí.</div><div align="justify">Umm..<br />El que no està bé és aquest país que cada dia ens porta disgustos a qui ens l'estimem i ens cau la cara de vergonya de constatar com de podrit està tot. La revolució, la de veritat, no arriba... i jo escèptica ja i incrèdula de tot dubto que acabi d'arribar mai.<br />Crec que estem envoltats de botiflers, de vividors, de sonsos, de gentussa xupoptera que l'únic que vol es escalfar la cadira.<br />Que la gent preparada i valuosa ha fotut el camp o està preparant les maletes i els que ens hem quedat o hem tornat anem fent la viu viu i paralitzats ens quedem admirant bocabadats i estupefactes com tot a poc a poc es va destruint. Un paisatje desolador per dins i per fora.</div>Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-21959442662891557932011-09-28T14:55:00.006+02:002011-09-30T09:58:18.910+02:00Crisis, retallades i el malalt que es mor i ningú el cura<div align="justify"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/-DSOrqYSM9MQ/ToMcRqstDSI/AAAAAAAAAxc/Bd04suhQbOQ/s1600/ploreuploreu.jpg"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; FLOAT: right; HEIGHT: 136px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5657396646752619810" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-DSOrqYSM9MQ/ToMcRqstDSI/AAAAAAAAAxc/Bd04suhQbOQ/s200/ploreuploreu.jpg" /></a><span class="Apple-style-span"><span lang="EN-US">He tornat a Catalunya. </span>Em sento molt feliç de ser a la meva terra i de tonar a viure envoltada de la meva cultura. Tammateix després d’unes setmanes d’escoltar i llegir als mitjans com està la cosa en l’ambit polític i econòmic m’escandalitzo de la “idiotesa” dels polítics i les poques ganes de treballar que tenen. </span><span class="Apple-style-span">El país s’enfonsa. Estem al llindar de la fallida i encara els dropos aquests, que paguem entre tots, es creuen amb el dret o de perdre el temps parlant d’estupideses que no contribueixen per res al salvament econòmic de Catalunya, o de posar-se entrebancs els uns als altres. Aquesta mena de “critiqueria” sistemàtica <span style="font-size:0;"></span>(perque no es tracta de crítica constructiva que sí que trobo necessaria) , que tenen alguns grups polítics, ja cansa. Es fan pesats. Sonen com una mena de papanates sense visió propia, sense discurs, com si algú<span style="font-size:0;"> </span>desde fora els manés "digueu això o allò", només per crear mal rotllo, per que sí. Però que a les meves orelles ja no és més que soroll brut i m'esgota soberanament. No val. Amb mi no val aquesta tontería. Que es posin<span style="font-size:0;"> </span>a fer feina i que siguin creatius. Que trobin solucions i que<span style="font-size:0;"> </span>s’espabilin perque amb els meus impostos no vull que es diguin ximpleries al govern. Serà possible que facin alguna cosa entre tots? Ho aconseguiran? <span style="font-size:0;"></span>Tindrem la sort de que puguin col.laborar i tirar el país endavant?<?xml:namespace prefix = o /><o:p></o:p></span><br /><br /><span class="Apple-style-span">Tinc els meus dubtes perque aquesta colla de sangoneres de “treballar”, “treballar” ho han fet ben poc. Haurien d’entrar tots una temporadeta a una de les empreses catalanes que prosperen i que els fessin fer pràctiques no retribuïdes, llavors potser aprendrien alguna cosa i s’acostumarien a ser més eficients.<o:p></o:p></span></div><br /><div align="justify"><br /><span class="Apple-style-span">Déu meu! Quina falta que els fa arremangar-se i pencar de valent als nostres polítics.</span><o:p></o:p></div>Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-21819790751203274392011-08-26T18:15:00.005+02:002012-08-24T12:24:35.581+02:00Llistes<div align="justify">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-4-QTbhyBodU/TlfKVbIsPgI/AAAAAAAAAxU/dGAYDNJxMRU/s1600/llista"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5645203127342480898" src="http://3.bp.blogspot.com/-4-QTbhyBodU/TlfKVbIsPgI/AAAAAAAAAxU/dGAYDNJxMRU/s200/llista" style="float: right; height: 139px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 200px;" /></a><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;">Quan</span> tenia trenta anys m'encantava fer llistes. Avui n'he trobat una amb les coses que m'agradaven molt en aquell moment. M'ha fet gracia comprovar que encara avui m'agraden les mateixes coses però que per circumstàncies de la vida o per deixadesa meva n'he abandonat algunes. Aquí van:
<br />
John Dowland
<br />
Madredeus
<br />
L'enfant sauvage de Truffaut
<br />
Sense and sensibility
<br />
Les amants du pont neuf
<br />
Amalia Rodrigues
<br />
Carla Bruni
<br />
el praliné Gianduja
<br />
el vi del Priorat
<br />
el vi de Sauternes
<br />
el pefum Angel de T. Mugler
<br />
Eau d'Orlane
<br />
Cafe amb llet al matí
<br />
pintar-me els llavis
<br />
roba interior amb brodats
<br />
que em facin la manicura
<br />
infusions de tota mena
<br />
fer pastis de xocolata
<br />
convidar les amigues a sopar
<br />
les sesions de riures compulsius a la feina
<br />
els cineforums
<br />
els silenci de la illa de Capri
<br />
Shakespeare
<br />
Winona Ryder
<br />
Frida Kahlo
<br />
Benozzo Gozzoli
<br />
Wei Hui
<br />
Les dones completes de Germaine Geer
<br />
la sensualitat més que la sexualitat
<br />
Sexe apassionat més que sexe pur i dur
<br />
amor amb bogeria
<br />
Indiferencia enlloc d'odi
<br />
el poder
<br />
equivocar-me a no fer res
<br />
mirar-me al mirall
<br />
ballar sola a casa
<br />
Tamariu
<br />
el cant dels ocells
<br />
el meu mar mediterrani
</div>
Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-27315801823353152642011-08-26T14:26:00.003+02:002011-09-28T15:18:16.331+02:00Aigua i Sal<a href="http://3.bp.blogspot.com/-fa9GOts4jiM/ToMehkOD-BI/AAAAAAAAAxk/AQO4DiIpWOM/s1600/Llanca.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 134px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-fa9GOts4jiM/ToMehkOD-BI/AAAAAAAAAxk/AQO4DiIpWOM/s200/Llanca.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5657399118914648082" /></a><div style="text-align: justify;">Feia molt temps que no experimentava una sensació tan agradable com la que vaig tenir aquest estiu amb un amic meu. Va ser una estona curta, però hi penso molt sovint perque em fa sentir molt bé. Em trobava embolcallada per l'aigua del mar. Feia un sol potent. El líquid em protegia i les ones em bressolaven com en el ventre matern on res no pot passar, on s'hi està bé i el temps s'atura. Fora l'aigua els nostres cinc caps respirant, nedant fins a la boia. Ei, Mediterrani ets una passada. Sempre m'has donat el millor.</div>Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-38570820202006339632011-07-10T16:40:00.006+02:002011-07-10T16:55:10.834+02:00Paraules<a href="http://3.bp.blogspot.com/-hY3UlaCJEng/Thm8Rwg49II/AAAAAAAAAxI/pUmK9AAk-Lw/s1600/teckel.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 200px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-hY3UlaCJEng/Thm8Rwg49II/AAAAAAAAAxI/pUmK9AAk-Lw/s200/teckel.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5627736222642795650" /></a><div style="text-align: justify;">La paraula més horrorosa que conec en suec és una que està formada per dues paraules diferents però que juntes creen un concepte claríssim. Odio aquesta paraula perque realment l'associació a les dues idees separades que la formen em fa molt fàstic i ara sabreu perque. La primera part "bajs" (pronunciat bais) vol dir merda, caca; i la segona "korv vol dir salsitxa, embotit. És a dir la paraula "bajskorv" vol dir textualment salsitxa de merda o el que altrament en català en diem cagarro. Clarivident, oi?</div><div style="text-align: justify;">Disculpeu aquesta bafarada d'humor marró perô és que fa una calor tan bestia que se'm escalfen les neurones. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div>Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-8918060104346525992011-07-06T19:32:00.002+02:002011-07-06T19:57:06.467+02:00<div align="justify"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-33R849W-MMA/ThShzT1cCxI/AAAAAAAAAxA/DhmhQZUzsWA/s1600/forat%2Bnegre.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 200px; FLOAT: left; HEIGHT: 150px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5626299737362402066" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-33R849W-MMA/ThShzT1cCxI/AAAAAAAAAxA/DhmhQZUzsWA/s200/forat%2Bnegre.jpg" /></a>Sequera de paraules, sequera de lletres, d’idees. Avorrida, fastiguejada. Sequera literaria, sequera creativa. Eixuta, erma.<br />Anestesiada, aletargada, adormida, insensible indiferent. Res, buah!<br />No tinc ganes d’escriure. No tinc res per escriure. Només espero. Espero i no sé què espero.<br />Potser només espero que em desperti i comenci un nou dia.<br />La meva amiga Cristina va citar l’altre dia Doris Lessing i el seu ” a partir dels 40 la vida és un precipici cap a l’eternitat”.<br />Aquesta sentència m’aniquila de tan real que em sembla.<br />Caic, caic i caic en picat cap a aquest forat negre d’on no en surt ningú.<br />Que algú m’agafi abans no toqui fons, si us plau. </div>Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-47140285352620393462011-07-05T14:46:00.001+02:002012-06-28T14:48:16.271+02:00<div align="center">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-DY1JLfEYI4A/ThMJXz9M0fI/AAAAAAAAAw4/Ya91MobKvOE/s1600/vic%2Bjuny%2B2011%2B022.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5625850664204423666" src="http://1.bp.blogspot.com/-DY1JLfEYI4A/ThMJXz9M0fI/AAAAAAAAAw4/Ya91MobKvOE/s200/vic%2Bjuny%2B2011%2B022.JPG" style="display: block; height: 120px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 182px;" /></a> Es fa gran. </div>Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-77362465004208215732011-04-20T14:46:00.009+02:002011-04-21T10:00:29.717+02:00L'Educació del futur<span style="font-family:arial;">Aquest video es pregunta quina hauria de ser l'educació del futur...</span><br /><span style="font-family:Arial;"></span><br /><span style="font-family:Arial;"></span><br /><iframe title="YouTube video player" width="640" height="390" src="http://www.youtube.com/embed/zDZFcDGpL4U" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-10926678963043672902011-04-20T11:20:00.002+02:002011-04-20T11:24:43.903+02:00Sant Jordi i amb la maleta a punt per venir<a href="http://2.bp.blogspot.com/-Z-bLACpKavk/Ta6l2Dz1jhI/AAAAAAAAAws/EauPEWS9xao/s1600/sant%2Bjordi%2B002.JPG"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; DISPLAY: block; HEIGHT: 150px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5597593735022349842" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-Z-bLACpKavk/Ta6l2Dz1jhI/AAAAAAAAAws/EauPEWS9xao/s200/sant%2Bjordi%2B002.JPG" /></a><br /><br /><div align="justify">D'aqui a pocs dies és Sant Jordi i seré a Catalunya per primera vegada en cinc anys. Al meu jardí no hi ha cap rosa encara (floreixen cap a finals d'estiu) però tinc varies tulipes d'aquestes que sempre em fan pensar en la meva terra. </div>Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-16411404721815723502011-03-21T14:05:00.005+01:002011-03-21T15:15:21.732+01:00En Joan petit quan balla i Amèrica<div align="justify">El dissabte passat va venir a casa una amiga americana que viu a Suècia. Ella és de California i allà va aprendre l'espanyol perque hi ha una comunitat mexicana molt gran i molt arrelada a la història de California. La meva sorpresa va estar quan em vaig posar a cantar la cançó <em>tradicional catalana</em> d'"En Joan petit quan balla" i ella la va reconèixer automaticament i la cantava en castellà "Juanito cuando baila..." amb la mateixa melodia i tota la pesca del dit, la mà, el colze etc... Vaig quedar tan parada quequasi no sabia reaccionar. M'extranyava que una americana conegués una cançó tan nostra. Em va dir que era una cançó que la canta la comunitat hispana a la canalla a California i que creia que venia de Mèxic. Potser una altra raó per evidenciar la gran petja catalana en la història d'Amèrica ...?</div><div align="justify"></div>Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-60935642898619371422011-03-01T13:20:00.003+01:002011-03-01T13:28:41.574+01:00La nova i la vella cuina<div align="justify"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-OYO4M4RqiBE/TWzlrc1g_wI/AAAAAAAAAwk/16T0gudngkY/s1600/pasta.bmp"><img style="MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 142px; FLOAT: right; HEIGHT: 200px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5579086573042990850" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-OYO4M4RqiBE/TWzlrc1g_wI/AAAAAAAAAwk/16T0gudngkY/s200/pasta.bmp" /></a>Cuina tailandesa, rotllets de primavera, sushi, un curry picantet, unes “alitas” mexicanes, una sopa gulash, els noodles, uns tacos o unes “fajitas”, fins i tot les tapes, o la pizza, són coses que es troben als supermercats gairebé arreu del món. La gent mengem coses que pels nostres avis haurien estat impensables, fins i tot la pizza era una cosa exòtica pels meus pares, ( i avegades encara ho és!), quan s’en va començar a generalitzar el seu consum cap a finals dels anys vuitanta. Llavors el que era el més sublim era la cuina francesa, que sempre ha gaudit de molt fama, i es clar nosaltres, els catalanets, ens enmirallavem en aquella cuina cremosa i moderna amb l’ admiració i l’enveja del no va plus, entre altres coses perque no coneixiem res més.<br />A Catalunya la internacionalització de l’alimentació va arribar tard, si comparem amb altres llocs com al Regne Unit o els Estats Units on la influencia migratoria ha tingut un gran pes històric en el seu engreix. A casa la cuina tradicional ha sigut cabdal, no només perque a les botigues i als restaurants no acabava d’arribar la moda de lo exòtic sino també perque Catalunya és una gran productora d’alimentació: productes del porc, moltissims i molt bons, verdures de temporada, formatges, cria de bestiar i conreu d’arròs i fruites de Lleida i Girona.<br />Fins fa relativament poc les families encara solien fer un o dos àpats al dia a casa on la mestressa cuinava una perolada per a tothom. La meva mare m’explicava que quan ella era petita es feia cada dia el mateix plat per dinar: escudella i carn d’olla i que tothom menjava el mateix. Que potser el diumenge es feia com a cosa especial un arròs caldós o uns fideus a la cassola. Els fideus!! que quasi han desaparegut del receptari de les mares modernes! Algu s’en recorda? Ara el que marca la pauta és “la pasta”, que queda molt pijo dient-ho així, els macarrons o els espaguetis han susbtituit els del motllo nou, que en deien, (mai no he sapigut si el motllo nou volia dir nou, contrari a vell, o nou del número 9), i enlloc de macarrons gratinats diem a la bolognesa, a la carbonara o al pesto o a la napolitana que de fet són quasi com a la catalana, amb salsa de tomaquet i poc més.<br />Tinc curiositat per saber si hi ha algú de les noves generacions que prepari mai fideus a la cassola? Jo els vaig avorrir perque els del meu cole, quan jo era petita, eren dolentíssims. Tenien una mena de suc aigualit que no valia res, i els fideus estaven massa rebullits i no tenien consistencia. El meu paladar no estava gaire polit encara però per alguna raó sabia diferenciar un plat deliciós del ranxo al que ens obligaven. </div>Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-28576943269407377762011-02-18T11:07:00.003+01:002011-02-18T11:14:50.801+01:00Setmana de l'esport<div align="justify"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-m9ZZBV4bF90/TV5F7luoxCI/AAAAAAAAAwc/Hg5YxBkP354/s1600/esqu%25C3%25AD.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 165px; FLOAT: left; HEIGHT: 200px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5574970278773572642" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-m9ZZBV4bF90/TV5F7luoxCI/AAAAAAAAAwc/Hg5YxBkP354/s200/esqu%25C3%25AD.jpg" /></a>Avui és un dia estrany. He anat a treballar però només tenia una hora de classe amb els més petits, de 12 anys.<br />A l’escola hi ha un silenci absolut. Com que van tenir jornada de portes obertes el dissabte passat, avui han fet festa. També falten la majoria de professors i es nota molt que la màquinària d'aquesta institució només va a mig gas.<br />Jo estic cansada tot i que he treballat poc però és com si la mandra s’encomanés, com menys fas, menys tens ganes de fer.<br />M’espera un cap de setmana tranquil, amb en Marcel a casa del seu pare, aquesta nit i demà durant el dia, i diumenge ja ens inventarem alguna cosa.<br />La setmana vinent és festa. La setmana de l’esport, en diuen… i jo no em sento gens esportiva, la veritat. Moltes families s’en van de viatge, a esquiar aprofitant que encara fa molt fred i que hi ha neu a cabassos.<br />A Catalunya he llegit que és el primer any que s’ha instaurat la “setmana blanca” però crec que és a principis de març si no vaug errada. No sé si tindrà èxit, la meva opinió és que a Catalunya els pares, ja de per si, estan prou atabalats amb el què poden fer-ne de les criatures quan hi ha vacances a l’escola per Nadal, setmana santa, i a l’estiu o què fan amb ells a partir de les 5 de la tarda quan els toca treballar fins a les 7 o les 8. Esplais, cangurs i avis han d’estar disponibles com aquell qui diu a tothora per substituir el que una mala regulació del temps laboral ocasiona a moltes llars.<br />Ès el que menys aprecio de la meva terra, els horaris.<br />I és que això ja ho he dit massa vegades. Em començo a repetiiiiiiir. Cosa de l'edat.</div>Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-39480231824480571362011-02-12T15:34:00.004+01:002011-02-12T15:42:42.306+01:00Més neu<div align="justify"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-z96izeUjc-A/TVacOIz71dI/AAAAAAAAAwQ/v9V1oK0xnT8/s1600/prunera%2B001.JPG"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; DISPLAY: block; HEIGHT: 150px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5572813355614983634" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-z96izeUjc-A/TVacOIz71dI/AAAAAAAAAwQ/v9V1oK0xnT8/s200/prunera%2B001.JPG" /></a>Vaig cantar victòria massa d'hora. Dijous i divendres va estar nevant sense parar. Ahir bufava una ventisca nòrdica que tallava la cara colpejant amb els cristalls de neu a tot quisqui qui corria. Tornem a tenir un pamet acumulat i el temòmetre no puja de 8 sota zero. Avui però tot i que fredíssim fa un dia radiant. A l'escola he tingut jornada de portes obertes i en Marcel m'ha acompanyat. </div>Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-40796425325280180182011-02-09T13:54:00.003+01:002011-02-09T14:05:44.432+01:00Desgel<div align="justify"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; DISPLAY: block; HEIGHT: 150px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5571673894924224834" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_BYgEDWh_I_4/TVKP4y9GiUI/AAAAAAAAAwI/Du5-V1Ayft4/s200/v%25C3%25A5r%2B002.JPG" /></div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div><div align="justify">A poc a poc els dies es van fent més llargs i el sol llueix més fort. El gener ha estat un mes sorprenentment suau i molts dies hem tingut temperatures sobre zero. La neu es va fonent i ja només els racons gèlids més insistents romanen com blocs glaçats impertinents que es negen a desfer-se.<br />Sota la neu que recula apareixen els primers brots de vida nova. Aqui mateix a la paret de casa surten les “snödroppar” o gotes de neu, que s’han anat formant dins la tebior de la terra que ha estat coberta de blancor tots aquest mesos.<br />Extranyament avançada, la primavera irrompirà enguany com cada vegada, sense sorpreses però amb l’astorament del qui ha deixat de creure que les coses bones també tornen.<br /></div><div align="justify"> </div><div align="justify"><a href="http://1.bp.blogspot.com/_BYgEDWh_I_4/TVKPBQzvvqI/AAAAAAAAAwA/gMN-lKI_Vrk/s1600/v%25C3%25A5r%2B001.JPG"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; DISPLAY: block; HEIGHT: 150px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5571672940865371810" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_BYgEDWh_I_4/TVKPBQzvvqI/AAAAAAAAAwA/gMN-lKI_Vrk/s200/v%25C3%25A5r%2B001.JPG" /></a><br /></div>Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6949692825835928396.post-36019427023841626032011-01-22T17:10:00.007+01:002011-01-22T17:17:15.344+01:00Aquesta és casa meva i està en venda<a href="http://1.bp.blogspot.com/_BYgEDWh_I_4/TTsCPfImyfI/AAAAAAAAAv0/3FjOMZs3n2Y/s1600/tardor.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; DISPLAY: block; HEIGHT: 134px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5565044229625268722" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_BYgEDWh_I_4/TTsCPfImyfI/AAAAAAAAAv0/3FjOMZs3n2Y/s200/tardor.jpg" /></a><br /><div><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; DISPLAY: block; HEIGHT: 129px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5565044111239469570" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_BYgEDWh_I_4/TTsCImHO2gI/AAAAAAAAAvs/nOM7jDLaArU/s200/sala%2Bd%2527estar.jpg" /><br /><div><br /><div><a href="http://3.bp.blogspot.com/_BYgEDWh_I_4/TTsB-2F27PI/AAAAAAAAAvc/fy1JYD8NJO4/s1600/menjador.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; DISPLAY: block; HEIGHT: 133px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5565043943729982706" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_BYgEDWh_I_4/TTsB-2F27PI/AAAAAAAAAvc/fy1JYD8NJO4/s200/menjador.jpg" /></a><br /><br /><div><a href="http://1.bp.blogspot.com/_BYgEDWh_I_4/TTsB2n1RGaI/AAAAAAAAAvU/j-tIT6CVCag/s1600/sala%2Bpis%2Bdalt.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; DISPLAY: block; HEIGHT: 133px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5565043802463345058" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_BYgEDWh_I_4/TTsB2n1RGaI/AAAAAAAAAvU/j-tIT6CVCag/s200/sala%2Bpis%2Bdalt.jpg" /></a><br /><br /><div><a href="http://2.bp.blogspot.com/_BYgEDWh_I_4/TTsBuJigd8I/AAAAAAAAAvM/Op4y2hoLj9M/s1600/casa%2Bfa%25C3%25A7ana.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; DISPLAY: block; HEIGHT: 146px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5565043656892643266" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_BYgEDWh_I_4/TTsBuJigd8I/AAAAAAAAAvM/Op4y2hoLj9M/s200/casa%2Bfa%25C3%25A7ana.jpg" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div></div></div></div></div></div></div>Teresahttp://www.blogger.com/profile/10442109247124001563noreply@blogger.com5