divendres, 9 de novembre de 2007

Quan es tenen influències

Pels meus lectors desconeguts avui em descobreixo. I és que no puc dissimular que m’encanta aquesta foto, i més si us explico de què va. Amb els estudiants de l’intercanvi vam anar un dia Barcelona, a fer el turista al matí i de compres a la tarda. La part turistica va consistir basicament en Gaudí, el Parc Güell i la Sagrada Familia. Però el millor de tot és que la visita a la Sagrada Familia la vam fer com uns autèntics privilegiats. Resulta que un antic alumne de l’Institut de Berga és ara un dels arquitectes del projecte del temple de Gaudí i amb una extrema amabilitat i deferència ens van permetre visitar el monument desde dins (desde les bambalines), amb els obligatoris cascs dels arquitectes i estalviant-nos el prótocol de les taquilles i les corresponents cues de japonesos, i ens vam sentir com a personatges d'allò més importants.
Aquí estic amb els dos unics nois suecs del grup: en Villiam i en Viktor, la resta eren tot noies.
Enmig de tot el follon de les obres va passar pel nostre costat un parell de vegades el senyor Subirachs, vellet, menut, i gairebé inperceptible, i jo que el coneixia d’exposicions i altres ocasions vaig avisar els alumnes, ei que aquest senyor és el continuador de Gaudí, i això és una cosa que podreu explicar als vostres nets, que una vegada vosaltres el vau veure!!
Però ells estan per altres històries, crec que encara no s’han adonat ni han apreciat realment lo especial que va ser poder veure l’edifici desde la zona restringida. Tan se val! Jo sí i us convido a saber-ho.
Per cert, us agrada la foto?

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Es maquissima!!!!! Moltes felicitats per tenir aquesta oportunitat (única!!!).

Veig que els nois anaven amb màniga curta. Tanta calor fa aqui per un suec?

Sandra (BCN)

teresa ha dit...

Doncs sí, era el dia 30 d'octubre i a l'hora de dinar a la Barceloneta n'hi va haver tres de valentes que es van banyar. Màniga curta tota la setmana!! i aquí Suècia el dimecres va nevar...brrrrrrrr

Ingrid ha dit...

M'encanten les fotos i aquesta és super natural. El pèlroig sembla un viking! jejejeje.
Quina enveja de privilegi

en27m2 ha dit...

Per mi la Sagrada Família és una meravella des del punt de vista arquitectònic, una horterada des del punt de vista artístic i una cosa molt especial quant al vessant sentimental. Jo he viscut 29 anys just al carrer de sobre, i de petita vaig anar al parvulari que hi havia a les casetes baixes de sostres ondulants que hi ha al costat i que ara formen part del que es pot visitar dins el recinte.

És per això que em fas enveja! una sort i un luxe, poder visitar les entranyes del temple en construcció i haver vist el Subirachs.

I la foto molt maca, així tan riallera.

teresa ha dit...

Penso exactament igual que tu Maria, la Sagrada Familia és una horterada artisticament, són molt més agoserades La Pedrera i la Casa Batlló i esteticament molt més interessants. Tot i que arquitectonicament el que s'està fent ara no és cap meravella, estan treballant amb un projecte de 1920, i duent a terme una idea arquitectonica de fa cent anys... tinc els meus dubtes de si és bo o dolent acabar-la tal i com es va planificar llavors.

en27m2 ha dit...

Diuen que Gaudí era conscient de la lentitud de les obres i havia programat la construcció de manera que cada generació pogués veure un 'pack' de 4 torres acabades. Però potser això és una llegenda, plena de poesia i res més, i com planteges caldria deixar-ho com està.

De tota manera segur que els teus alumnes vikings devien flipar. No es veuen horterades tan monumentals així ocm així. És que el temple impresiona, si més no per les dimensions...