dimarts, 4 de desembre del 2007

Delicatessen sueques

La majoria de la gent que té una mica d’interés per cultures diferents s’ha sentit atreta alguna vegada per la gastronomia com un ingredient més que posa sal i pebre a les curiositats, semblances i diferències entre cada pais. Alguns plats suecs s’han fet universalment coneguts (gràcies al merxandaising d’Ikea ) com les tradicionals mandonguilles, la salsa de nabius vermells, el caviar en tub, l’areng marinat, el salmó... i molts que ens venen al cap automaticament i que identifiquem amb la dieta nòrdica. Pero hi ha alguns plats que jo no havia vist mai a cap altre lloc del món i que ben segur potser no han tingut el glamour necessari com per a ser exportats com a producte típic. Un plat que em fascina per la seva senzillesa és la sopa de pèsols grocs amb cansalada:“Ärtsoppa med fläsk”, és un plat suec que jo diria que és molt antic, més antic que l’arribada i l’ús de les patates a Suècia, ( seria potser com les nostres llenties estofades), un plat humil i rudimentari, sense aires de grandesa, pobre i modest, sense pretensions, sense espècies exòtiques ni forasteres ( la minsa carn de porc que hi ha a la sopa és un insinuació de proteïna), un plat que atipa, per satisfer panxes famèliques i poder tornar a la feina amb energia, un plat que enfortia els malats (que millor que una reconfortant sopa?). En definitiva, un plat que deu haver pujat moltes generacions de suecs al llarg de la seva historia. I continua ...
La foto és de la sopa que venen preparada amb aquest envasos de plàstic, tipus xoped, com diu la Maria.
Un altre plat, bé més que plat és un producte, és la isterband de Smaland, no crec que es pogui traduir però la isterband és com una botifarra fumada feta de tripa. Els ingredients d’aquesta salsitxa (que els suecs no anomenenn salsitxa: korv, sino tira: band) són diversos i tot i que la sensació és de menjar “tall”, el contingut de carn (de vedella en aquest cas) és molt baix, potser en un 10 % en total, i no és pot comparar amb les nostres botifarres. La isterband està feta de cansalada de porc, gra de cibada remullat i trinxat perque s’infli, per fer bulto, ceba, tripes i budells i la carn de vedella que he dit abans. La isterband es deixava assecar penjada sobre les xemeneies durant tres dies i agafava gust de fumat.

Al meu parer és un producte molt identificatiu de Suècia, i d’aqui es pot entendre el costum que tenen de preparar plats amb molts ingredients diferents, agafar una mica de cada cosa que hi ha a casa i fer-ne un plat, un producte, un àpat, i que allargui per a molta gent, si ho penseu una mica la filosofia gastronòmica sueca seria aquesta no? que és sino el buffet de Nadal, el seu famosíssim smörgåsbord? Malauradament em sembla improbable que la modesta isterband pugui arribar algun dia a formar part del selecte buffet. Fins i tot als suecs a vegades els fa vergonya la seva salsitxa tan rústica. Imagineu-vos si els madrilenys els fessin vergonya els seus callos, perque no són prou fins!!

8 comentaris:

... ha dit...

Hola Teresa !!
Molt il·lustratiu el teu post gastronòmic. Ara només falta arribar a Lucia per mostrar les pepperkakor y les saffrankakor o com redimonis s'escrigui... hehehehe.
Nosaltres hem dinat avui llentíes estofades, i només 1 día a la setmana ens atevim a dinar en un típic lloc suec. A vegades fa una mica de por.. hehehehe.
Salut i fins aviat !!!

en27m2 ha dit...

De vegades amb els temps les menges més humils s'acaben revaloritzant per art de màgia... per exemple els peus de porc es consideraven fins fa poc un menjar cutre i poc noble (els que fa la meva mare estofats fan levitar a qui no es deixi arrossegar per esnobismes). Ara als restaurants te'ls serveixen disfressats en forma d'elegants terrines, carpaccios o desossats i embolcallant tripa de bacallà i altres mandangues i cataclac toma sablazo, a pagar 20€ pel plat. Huh!

Suposo que a tots els països es conserva la tradició de la cuina de supervivència, vestigis de temps passats (en alguns casos potser no tan passats). Acostumats a la superabundància i als excessos d'ara, també ens sembla extrany menjar sopa de farigola, trinxat o "migas".

Eo estic flipant amb la foto: aquesta cosa que sembla un chopped del DIA és un envàs de sopa¿?¿?

Teresa ha dit...

Albert, la temporada de lucikatter i de pepparkakor ja s'ha obert!!! Esmola els ullals!
27, si el paquet de la foto és de sopa bona i feta i esta envasada en una mena de plastic tou, i algunes mermelades tambe, aixi t'estalvies el pes del vidre, i recicles els pots que tens a casa. La primera vegada que el vaig veure em va fer com fàstic pero ara ja m' hi he acostumat.

en27m2 ha dit...

aaaaanda, què apanyats...! jo he acabat fent col·lecció de pots de melmelada, no se què fer-ne

Nottinghill ha dit...

Em sembla molt bona idea això del reciclatge...nosaltres encara estem a hores llum.
Segur que aquests menjars són bonissims!!!!

Ingrid ha dit...

Hummm, doncs em ve molt de gust aquestes "salxitxes reciclades" i la sopa de cigrons. M'agrada pensar que aquests menjars són d'abans dels nostres avis.

Egon ha dit...

Pel que sembla la isterband té bastanta semblança amb el "choped" nacional... de ma mateixa manera que el "chopped" no s'exporta per poc glamurós, potser amb aquesta passarà el mateix.
Jo em quedo amb la spa de pèsols grocs amb cançalada! Aquestes coses sempre estan riquíssimes!!!!

Teresa ha dit...

Egon, em sembla que no, les isterband de la foto es el que semblen botifarres el que sembla un paquet de choped es la sopa empaquetada.