dimecres, 9 de gener de 2008

Els meus dits no són verds

A casa meva les plantes s’em moren. No he arribat encara a esbrinar que punyeta és que fa s’em morin les plantes. Les rego cada setmana, i algunes que volen més aigua, dos cops per setmana i tot. Però no sé què passa, tots els veins tenen unes plantes precioses que llueixen a les seves finestres, i les meves es moren, es van pansint, resssecant, encongint i finalment queden calves i mortes. Estem 24 graus. Serà que fa massa calor? Jo em desepero perque aquí és costum regalar moltes flors i plantes, a vegades sense cap motiu, només perque et conviden a fer el cafè, o perque és época de tal planta o tal altra. I a mi aquesta costum m’agrada molt, trobo que és una manera molt tendre de pensar en l’altra gent, dur-li una floreta. Però m’en avergonyeixo que la següent vegada que venen les visites veuen que la pobra planta no ha sobreviscut a les meves mans o pitjor encara que es troba agonitzant. Em temo que aviat deixaran de regalar-me plantes i em regalar algun manual del tipus “ Get yourself some green fingers”. Heu d'admetre que la foto fa pena. No rigueu gaire.

9 comentaris:

aigua_clara_ ha dit...

Teresa, malgrat et soni a tòpic, les plantes necessiten que els hi diguis coses maques, que les "felicitis" pels seus progressos (pel que fa al seu creixement i/o noves flors), etc.
A mi també em passava al principi.
Pensa que les plantes són éssers vius i necessiten amor :P
Una altra cosa, també és convenient canviar la terra de tant en tant i posar-les adobs perquè creixin amb més força. Fixa't les dosis adequades al pot de fertilitzant que compris.

el Gran Barrufet ha dit...

be, jo no sere tan poetic i una mica mes cientific. A ma mare tambe li passava (ara ja no, coses de l'edat). No es pas que l'ambient no sigui el correcte (suposant que no les sofoquis d'aigua, les cremis amb un radiador o les matis de fred o calor, aquestes plantes son tropicals i volen txitxarra i humitat). La questio es diferent i no vull que ningu s'ofengui, pero les dones, en general, solen matar les plantes. No totes, pero si algunes. Per que? be, les dones sou especials i conteniu un combinat quimic que es capac, de moltes coses. Aixo traspua a l'ambient (diga-li feromona o hormones o el que sigui) i mata les plantes. Pot semblar un topic masclista carca, pero es cert. Procura no tocar-les massa amb les mans.

Finestreta ha dit...

Ostres quina ràbia! A mi també se'm moren, però perquè m'oblido de regar-les...

Fa dies que et llegeixo, jo sóc una catalana a Alemanya, però avui m'he decidit a escriure, perquè et volia dir felicitats per l'embaràs!

Ingrid ha dit...

A vegades no necesisten tanta aigua i es podreixen. Només s'ha de mantenir la terra humida i prou. Això ho se de la meva mare que te molta mà per les plantes. A mi tampoc em duren molt la veritat.
M'agrada molt que em regalin plantes i també rgalar-ne.

teresa ha dit...

Jo no toco les plantes amb les mans. I no crec que les meves substancies quimiques influeixin el seu benestar. Més aviat podria ser l'aire tan sec de casa nostra.
Mai estan inundades d'aigua. L'aire sec absorveix l'aigua i les resseca...
També podria ser que moltes plantes ja les venen que estàn tocades, no?

aigua_clara_ ha dit...

Aquest comentari del barrufet em sembla molt masclista. Mai he vist un home amb plantes maques a casa seva (un home que visqui sol, s'entén), en canvi moltes dones tenen plantes precioses, per començar, ma mare.
Una altra cosa que em vaig descuidar de dir-te, Teresa, és que potser algunes de les teves plantes necessitin un test una mica més gran. Normalment s'han de canviar de seguida te les regalen / compren perquè el que porten no els hi va gaire bé, perquè sol ser massa petit i porta poca terra.

Albert ha dit...

Si et serveix de consol a nosaltres se'ns van morir l'alfàbrega i l'orenga que teniem a la cuina...a Suècia també... potser és la maledicció dels catalans a Suècia :P
Salut!

el Gran Barrufet ha dit...

Ja vaig dir que no volia ser masclista ni res. Nomes alguns fets que he vist personalment: (1) mon padri no deixava atansar-se a ma mare a l'hort. (2) ma mare ho matava tot, fins i tot la fruita, pero amb la menopausa va deixar de matar plantes. (3) abans no solien deixar entrar a les dones als cellers, ja que feien malbe el vi.

Ja he dit que no son pas totes les dones, i no cal prendre-s'ho com una ofensa personal, ja que es cert que existeixen hormones i feromones (no cal ni tocar-les) que les dones tenen, i que no s'hi pot fer res. No cal atacar amb l'argument feble que no hi ha homes amb bones plantes, perque no es cert.

Sobre el que dius de l'ambient sec, es cert que el sistema de calefaccions que hi ha a Suecia (quan hi era) deixava l'aire completament eixut. Si es aixo, deixa un got d'aigua vora les plantes, per a que puguin respirar humitat, o vaporitza-les amb un esprai o fes servir un humidificador.

teresa ha dit...

Estimat barrufet, em sembla que això de les hormones i feromones, és una superstició de velles. Tant pel que fa a les plantes com al vi. Si no tots els animals femelles que viuen al bosc i a la selva haurien extreminat la vegetacio de la terra... o no? Creences antigues carregades d'ignorancia com lo de que no pots dutxar-te quan tens la regla. O el que deia la biblia que no es podia tocar una dona quan la tenia perque llavors es quedaven impurs! Tonteria més gran!
Em sorpren que tu creguis en aquestes coses...