dissabte, 17 de gener de 2009

Pizza

Abans de tenir qualsevol mena de contacte amb Escandinavia jo ignorava completament el fenòmen nòrdic de la Pizza. I molts que em llegeixin faran una expressió a la cara que sera com un gran interrogant "I aquesta que diu ara???"
Els suecs mengen tones de pizza. Normalment preparada als restaurants que tenen els immigrants, solen ser grecs, libanesos, sirians, o de qualsevol país de la riba oriental mediterránia, però dificilment són italians malgrat els noms dels restaurants i de les seves pizzes indiquin el contrari. Suecia esta farcida de pizzeries. Pizzeries on es pot menjar i sobretot on es va a buscar la pizza per endur-se-la a casa. A les ciutats petites que el pizzero et porti la pizza a casa no és tan popular, ( val a dir que ni amb moto ni sense perque la moto aqui té els dies comptats, fa massa fred...) però suposo que a Estocolm i a les grans ciutats deu ser més normal.
Per mi la pizza era i és italiana, en el seu origen com a mínim i la fama que té com a la de més qualitat i la més autèntica. Va ser una revolució personal acceptar que la pizza sueca podia fer la competència a la pizza italiana , però a poc a poc m’hi vaig acostumant.
Un fet diferencial entre dos tipus de pizza és l’obscenitat de la desmesura de la pizza sueca i els ingredients extremadament calòrics que acostumen a vestir-la. L’altre dia vaig calcular el diametre de la pizza que vam menjar, i feia 35 cm. 35 cm!!!! Sortia un centímetre i mig del plat més gran que tinc a casa!!! I és que mai me l’acabo, sempre la tallo en quatre quarts i el tercer o quart quart es queda per més tard o per l’endemà. I pel que fa als ingredients... carn de kebab, salsa bearnesa, carn picada, platan, curry i coses més extranyes. Jo no surto de les pizzes més clàssiques: tomàquet, formatge i alguna olivota perduda. Abans m’agradava amb pernil però el pernil rosa fluorescent que té tirada aqui no em fa gens el pes.
Suposo que sóc massa llepafils. Tot és qüestió de gustos.

2 comentaris:

Anna ha dit...

Per fi has tornat a escriure!!! Que be!
Si, lo de les pizzes es curios, a mi tambe em va xocar. I t'has deixat de dir una cosa: aqui sempre serveixen la pizza amb una amanida de col en salsa de vinagre que em sembla que ve de Turquia... Pero tots els suecs l'anomenen "amanida de pizza".

Montse ha dit...

Ui, que bé!! Ja et tornem a tenir aquí. Crec que és el primer cop que t´escric però llegia sempre els teus posts! Em pensava que ja no et tornaria a trobar i vés per on...!!!