No creguis que els teus problemes personals han desaparegut. No creguis que a partir d’ara seràs felic perque et desfàs de la mare del teu fill. No creguis que ets millor que jo perque tens algú que et mira d’una forma diferent. No creguis que les teves pors i les teves inseguretats t’han abandonat. No creguis que ella farà que tu siguis diferent. No creguis que ella és millor que jo. No creguis que jo et perdonaré. No creguis que el temps ho cura tot. No creguis que tot ha acabat entre nosaltres. No creguis que seràs millor amant perque mai vas ser-ne un de bo. No creguis que tu la faràs felis a ella perque tu siguis millor que l’altre. L’altre ja hi va ser abans que tu. No creguis que un dia podràs tornar amb mi. No creguis que no tinc raó amb el que sento. No creguis que les disculpes fan menys mal que el mal causat. No creguis que estic trista, ni sola, ni derrotada encara que ho sembli.Espera només el que t’arribarà d’aqui a set anys.
11 comentaris:
Endavant guapa! "No hay mal que por bien no venga", que diuen.
Sé que no comento mai, però això no vol dir que no et llegeixi, i aquest post m'ha deixat ¿?.
Ostres Teresa, sembla que no ho estiguis passant molt bé, però m'agraden les teves paraules de lluita a la penúltima frase: "No creguis que estic trista, ni sola, ni derrotada encara que ho sembli"!!! Sí senyor!
una abraçada!!
http://delengrunaalunivers.blogspot.com/2010/09/no-et-rendeixis-ii.html
Endavant Teresa...no hi ha cap altre camí que el de creure en tú mateixa.
I sola no estaràs amb el teu nen!!!
COM DEIA ALGÚ QUE TU JA SAPS: "VA SER UN MISERABLE, ÉS UN MISERABLES, SERA UN MISERABLE"
Molts petons guapissima!
Tu ets una passada, no et cal cap pixamandurries!
Ho tens ben clar i, malgrat tot, me n' alegro. Una abaraçada des d Irlanda.
Teresa,
Ha estat el primer post que no m'ha agradat gens. No aporta mes que rabia amb sang i bilis. Sento no compartir el teu punt de vista.
Malhauradament, en drames amorosos, normalment un reparteix estopa i l'altre rep les bofetades. Tira endavant i no miris enrera, veuras com en un temps, menys del que et penses, la teva vida sera millor del que es i del que era.
T'animo a seguir escrivint tan be com ho feies, deixa el passat de banda i crea't un nou futur.
Un peto desde les antipodes,
Oriol
PS. De mon cosi, espero que et faci somriure. http://illesilaberints.blogspot.com/
Una abraçada desde Barcelona!!!!
una abraçada ben forta i ... emplena els punts suspensius amb el que més necessitis!
em sap molt de greu tot plegat, però estic segura que una dona com tu està i estarà per sobre de esdeveniments així....
per cert, vols que t'ajudi a punxar alguna roda??
Publica un comentari a l'entrada