Sequera de paraules, sequera de lletres, d’idees. Avorrida, fastiguejada. Sequera literaria, sequera creativa. Eixuta, erma.Anestesiada, aletargada, adormida, insensible indiferent. Res, buah!
No tinc ganes d’escriure. No tinc res per escriure. Només espero. Espero i no sé què espero.
Potser només espero que em desperti i comenci un nou dia.
La meva amiga Cristina va citar l’altre dia Doris Lessing i el seu ” a partir dels 40 la vida és un precipici cap a l’eternitat”.
Aquesta sentència m’aniquila de tan real que em sembla.
Caic, caic i caic en picat cap a aquest forat negre d’on no en surt ningú.
Que algú m’agafi abans no toqui fons, si us plau.
5 comentaris:
Aquí tens una mà que un dia va ser a Linköping i que ara és a Califòrnia. Lluny, però avui dia les distàncies no existeixen :)
Ànims !!!
Albert
Jo també t'agafo ben fort!!! D'es d'Àustria!
Per cert, que has deixat la medicació?? potser encara era massa aviat per deixar-la!
Teresa! No siguis pessimista, pensa en tot el que has conseguit fins ara! Amb els anys, a part de les arrugues, també adquireixes experiència i coneixement que els joves no poden tenir, per molt que s'hi esforcin.
Ànims, guapa!
encara que demà el mon s'acabi, tu avui, has de plantar el teu arbre!!! (lutterking)
ànims
hola,
no sabia on escriure.
Et volia preguntar on de suècia estaves...jo vull anar-hi a fer un erasmus per que el meu novio es suec on em recomanaries? es la carrera de medicina.
merciii
Publica un comentari a l'entrada