Dels 182 posts que hi ha escrits en aquest blog, només en un, l'últim abans que el que escric ara, s'ha fixat el pare del meu fill per utilitzar en contra meva. De tots els temes i opinions que surten aquí tractats desde que vaig començar el blog el 2007, i que reflecteixen senzillament que tinc un punt de vista, que penso pel meu compte i que m'agrada opinar, només en l´últim que he escrit sobre les drogues, ha pogut trobar una cosa negativa de mi com a mare. Catalunya no és bon lloc per viure perque hi ha drogues. i Jo he escollit un lloc tant dolent per criar el meu fill. Segons ell és molt millor que el meu fill creixi a Suècia perque no hi ha aquest terrible perill social. Un viking que es pensa que l'alcoholisme estructutral del nord és molt més saludable que el consum de drogues ocasional que fan els joves d'aqui i jo personalment de les dues opcions no veig que una sigui més benèvola que l'altra.
El judici d'aquell dimecres va ser molt cruel. Ell va adoptar la postura de pare modèlic que reclama justicia davant una mare pèrfida que s'ha endut el fill del seu país.
Ja no recorda que ell va marxar de casa per formar una altra familia ( que sembla ser no li ha sortit bé o que no s'ha atrevit a començar mai). Ja no recorda que cadascuna de les errades passes que va fer, el van dur a ell solet a donar-me la custòdia lliurement i com aquell qui diu a deixar-me sense casa, i a enviar-me fora de Suècia convencent-me i convidant-me de tornar al meu pais. Que dèbil és la memòria humana que esborra selectivament el que un vol oblidar!
Però jo no ho he oblidat. Ni perdonat. Sé molt bé com van anar les coses.
És possible que perdi algunes coses que ara s'han estabilitzat i que només significarien un terrible daltabaix per mi i pel meu fill. La custodia compartida li donaria uns drets que no es mereix i que només obstaculitzarien les decisions que s'han de prendre en la vida d'un fill. Jo em faig carrec del dia a dia de les petites i de les mitjanes coses que se succeeixen setmana rera setmana, perque hauria jo de voler compartir amb una persona les "grans" decisions? Quines avantatges hi ha pel meu fill? Jo sincerament no en veig cap. Només veig entrebancs que s'interposaran en un futur si la jutja li dona part del que ell demana.
2 comentaris:
Mira que llegeixo de tant en tant i mai havia sentit aquesta necessitat de comentar com ara. I tot, només per dir que el teu ex marit és realment una persona molt idiota.
Au, ja ho he dit.
Un petonas!!
Em sap molt greu tot això que expliques. Et seguia fa ja uns anys (jo tenia un altre nick i un altre blog) i sabia que vivies a Suècia i que havies format una família. Però vaig desconnectar-me de la blogsfera fins fa uns mesos, i ara que llegeixo tot això estic realment al·lucinant amb tot el que t'ha passat. Tot el meu suport i espero que la vida et doni tot allò que et mereixes a tu i al teu fill. Molts d'ànims!
Publica un comentari a l'entrada