Sóc de la generació que es vestia com una senyora quan anava a la Universitat. La moda de les espatlleres, els blazers i els llavis vermells ens feia semblar molt i molt senyorones quan nomes teniem vint anys. Ara que ja hem travessat l’equador de la trentena la moda que ens volen vendre és com la de la canalla, o com la dels vailets. Suaderes i pantalons que semblen de xandall, tot molt CASUAAAL!!. Molts dies la meva roba i la del meu home no es diferència en res més que en la talla: sabatilles esportives, texans i una samarreta. Així anem. Aqui a Suècia les dones grans es vesteixen com noiets (només els faltaria un skateboard sota el brac). Van tan esportives i tan informals que semblen nois. Gairebé mai veig una dona arreglada com anirien les dones a Catalunya quan surten a comprar, o a treballar, amb el seu traje jaqueta, o amb un conjunt femení o una brusa i faldilla o pantalons de vestir i unes sabatetes mones, amb una mica de maquillatge i alguna joia discreta. Aqui tot és tan pràctic que quasi és lleig. No és lleig però està al límit, és soso, sense cap gràcia. Tothom vesteix igual: els joves, els grans, els mitjans, els homes i les dones. Amb tanta llei d’igualtat al final ens hi tornarem tots d’iguals. Quin avorriment.dimecres, 25 d’abril del 2007
Moda sueca II: Gèneres
Sóc de la generació que es vestia com una senyora quan anava a la Universitat. La moda de les espatlleres, els blazers i els llavis vermells ens feia semblar molt i molt senyorones quan nomes teniem vint anys. Ara que ja hem travessat l’equador de la trentena la moda que ens volen vendre és com la de la canalla, o com la dels vailets. Suaderes i pantalons que semblen de xandall, tot molt CASUAAAL!!. Molts dies la meva roba i la del meu home no es diferència en res més que en la talla: sabatilles esportives, texans i una samarreta. Així anem. Aqui a Suècia les dones grans es vesteixen com noiets (només els faltaria un skateboard sota el brac). Van tan esportives i tan informals que semblen nois. Gairebé mai veig una dona arreglada com anirien les dones a Catalunya quan surten a comprar, o a treballar, amb el seu traje jaqueta, o amb un conjunt femení o una brusa i faldilla o pantalons de vestir i unes sabatetes mones, amb una mica de maquillatge i alguna joia discreta. Aqui tot és tan pràctic que quasi és lleig. No és lleig però està al límit, és soso, sense cap gràcia. Tothom vesteix igual: els joves, els grans, els mitjans, els homes i les dones. Amb tanta llei d’igualtat al final ens hi tornarem tots d’iguals. Quin avorriment.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Qui ho diria, oi?
A Noruega (país veí), totes les noies van fetes una monada.
Hola: crec que devem ser si fa no fa de la mateixa quinta. Les coses sempre han sigut així: a la gent li agrada anar igual que a la altre gent. Quan jo feia 3r de BUP una vegada vaig contar i de vint-i-set alumnes, disset portaven: texans, jersei privata blau cel i bambes (nois i noies igual). Es molt difícil trobar gent original. Per aixó m'agrada fer-me jo mateixa tot el que puc i el que no puc intento transformar-ho.
Com diu un amic: un blogbesico.
Doncs a mi m'agrada força l'estil dels suecs....bé, diguem que d'alguns suecs. Estc d'acord que abunda molt l'estil "sra roper" i l'estil xandal extra radio..., pero trobo que son molt bons en alló que i diuen "fashion street" o algo aixi ( és tan dificil estar al dia!) , com els altres nordics, alemanys, holandesos....
A mi l'estil, el disseny de lo cotidià suec m'agrada força, i el trobo molt "estil propi" amb un estil caracteristic facilment identificable.....des de les coses Ikeoses, als estampats Maja Isola ( éra finlandesa, pero bueno...), ah! i ma roba de nens! A Bcn hi ha una botiga holandesa que pel moment és unica a bcn, es diu www.limobebe.com; pero navegant he vist que a suecia hi han forces , com www.plastisock.com, www.matadorkids.se,www.aellebaelle.dk......
Publica un comentari a l'entrada