No sé ben bé com começar. Hi ha hagut tals esdeveniments a Catalunya durant les últimes setmanes que la tria de temes és fa difícil. La primera perla és la de la sortida a la llum dels inversemblants salaris dels alts ( o no tant alts) carrecs polítics.Evidentment tothom escandalitzat. El ciutadà "vulgaris" escandalitzat. I doncs què es pensaven, que estaven en política per amor a l'art? Ja ho va dir aquell senyor de Murcia que hi era per forrar-se, no? Doncs no era l'únic.
Vergonya. De que la realitat és com és. Individus sense formació hagin arribat on han arribat pel sol fet d'estar enxufats a les llistes dels partits. Perque ja se sap, els partits hi han de posar algú a les llistes i a vegades no són els més ben preparats sino els que hi ha disponibles. Un elevat % d'alcaldes catalans només tenen estudis primaris i els seus sous multipliquen per deu els dels sacrificats universitaris mileuristes que tenen molts més coneixements que ells. és una llàstima però és la realitat.
Recomano als desencantats joves mileuristes que s'apuntin al carro de la política, tan se val quin partit, si a la majoria desl qui hi són tant els fa, l'important és mantenir la cadira calenta.
Per altra banda on s'és vist que l'empleat es posi el sou que li dona a ell la gana? Els polítics no poden oblidar que treballen per a la gent, i la gent hauria de poder decidir com es reparteixen els diners que paguen al pais amb els seus impostos. Si és que en els fons som els seus jefes! I sobretot, sobretot, els empleats del govern que no fan bé la seva feina ( com en qualsevol empresa o institució) s'han de canviar, sí, acomiadar, perque una empresa tant important com un pais no es pot permetre el llençar els diners de la gent del poble amb luxes innecessaris, (tots els luxes són innecessaris), ineficacia, xarlataneria i la vagancia del qui viu del cuento sense fer res. Facin coses i facin-les ben fetes, si els plau! I siguin més barats que s'ha d'estalviar! Vostès mateixos ho diuen.
Fins i tot amb aquests sous es podria llogar a algun dels millors empresaris mundials i que ens ho arreglin ells. No?
No fan anar be les seves empreses? al cap i a la fi la majoria de les coses són gestions fetes amb tacte i tenint els objectius clars.
De veritat que us ve de gust llegir més sobre aquest avorriment de temes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada