Vaig tornar ahir i

Ja sóc a caseta i estic la mar de contenta de ser-hi. He trobat a faltar el meu espai, les meves costums i el meu amor que s’ ha quedat aqui treballant, pobre!
Les vacances han estat bones, he tingut temps de fer les coses que volia fer i de posar-me molt morena. Ah! i de menjar peix, fresc, fresc, fresc! Pescat pel meu propi germà, el “crack” de la pesca! Com he disfrutat amb això. Crec que ja tinc la dosi de subsistència fins per Nadal ( si és que torno a Catalunya per Nadal ¿?).
Però potser el fet que ja porto quasi un any vivint a Suècia i que feia set o vuit mesos que no visitava Catalunya que algunes coses de l’estil de vida “Ibèric” no m’han semblat tant ideals com la majoria d’espanyols es pensen.
-En España sí que sabemos vivir bien! O dit per un/a català/ana:
-És que aquí (Cat/ Esp) es viu mooolt bé!
Típica frase catalogada a partir d’ara per mi mateixa com a rotundament FALSA i que no comprenc perque la gent la diu sense haver sortit de casa seva i comparar una miqueta com es viu a altres llocs. Crec que faré una sèrie de post titulats ”Crítica a l’estil de vida ibèric”.
I no ho faré només per a queixar-me i ja està, ho faré per a donar idees perque les coses poden canviar i millorar. Si es vol.
També he tingut temps per adonar-me de com van les coses, així per sobre, sense aprofundir massa, per Catalunya i Espanya. I no m’ha agradat gens ni mica el que he vist i llegit.
M’encantaria sentir alguna vegada que el meu país fa alguna cosa bona, per la seva gent, pel pais mateix o per aconsseguir un enteniment mutú entre totes les parts. I l’enteniment es pot interpretar directament del francès ( entendre = escoltar).
Però un vegada més l’han cagat. Ja us aniré desgranant aquests pesols d’or, que n’hi ha uns quants i valen un Potosí!
Demà començo les primeres reunions a l’escola per a fer la planificació del curs amb els altres professors i la setmana vinent ja comença el curs amb els alumnes. Quina mandreta.