Fabricant top models

Jo, que sóc rumiadora, he intentat buscar un aclariment fora de la pura genètica i centrat en els hàbits del país per trobar una explicació que em convenci del perquè d’aquesta diferència glandular femenina entre ambdos països. I n’he trobat una que potser no és certa, ni cientificament comprobable però que a mi ja em val i és que té la seva lògica.
Una vegada vaig escoltar un metge que deia que l’acumulació de greixos que fan les nenes en el periode dels 0 als 2 anys, o sigui de bebes i durant l’alletament, és el que farà que aquesta nena quan sigui gran, tingui més o menys pit, això juntament amb la genètica heretada de les seves mare i avies. Abans a Catalunya quan les dones no treballaven tant fora de casa podien estar tant de temps com vulguessin donant el pit als seus fills. La lactància es prolongava fins als 18 mesos o fins i tot als vint-i-quatre. La meva avia m’explicava que un tiet meu quan tenia quasi dos anys es cruspia les costelles de xai a queixalades i al darrera encara volia xumar del pit de la meva avia! I és així que en general observem que les dones de generacions anteriors tenen força més curves que les actuals, avies, tietes, mares. I si no, fixeu-vos quantes noies coneixeu que tenen mares i avies piterudes i elles en canvi, son més planes que la plana de Vic? Són fruit de l’época de la incorporació de la dona al món laboral i és que la baixa per maternitat a Espanya és de quatre mesos pelats. Intentar allargar el periode d'alletament es una pràctica impossible i el nadó només pot alimentar-se exclusivament de llet materna a tot estirar cinc o sis mesos si la mare fa una mica d’esforç. Això les mares que treballen fora de casa, perque hi ha dones que prefereixen deixar de treballar i assegurar que els seus fills tinguin la seva atenció total una temporada més llarga, però es clar tot depèn de la comoditat econòmica de la familia. La baixa per maternitat aquí a Suecia és de 12 mesos per a la mare i prorrogable als 18. Durant tot aquest temps la mare aprofita per alimentar el seu nadó de la forma més natural i recomenada pels metges que és la llet materna. Per això les sueques tot i sent ben primes han mantingut les proporcions del seu parell de raons estables al llarg del les generacions. No dic que aquesta manera sigui la única vàlida, però sí que Suècia té un sistema que ho permet si una ho vol. Això explicaria que alguns hàbits, i no exclusivament la genètica, facin que la morfologia de la dona moderna sigui diferent segons época, països o legislació.
Potser en un futur aquests temes estaran tan estudiats que la gent fins i tot podrà calcular i preveure la mida que tindran els seus fills, comprar-los roba amb antelació, i produir persones estandaritzades per a evitar-los tota mena de complexes que sofrim els que hem estat fabricats a l’atzar.