dissabte, 29 de setembre de 2007

Mobbing

No és que vulgui escriure sobre una cosa que està de moda. És que a un familiar proper li estan fent mobbing a la feina. I a mi sembla una grandíssima putada que li passi això.
Les persones que fan mobbing solen tenir uns mateixos estereotips que els caracteritzen. Individus que per raó de veterania i/o de confiança amb cap tenen una situació laboral segura però professionalment, ni acostumen a estar formats, ni intellectualment disposen de circuits electrònics ben conectats (Com diu el meu home: "se ve en los ojos que las luces no están encendidas"). Fan la seva feina perque així els hi han ensenyat però no poden aprendre sols, ni entendre algunes coses a partir de la lógica. En fi que no són persones gaire espabilades, i això a molts “jefes” ja els va bé, perque prefereixen tenir un gosset faldiller que no els qüestioni la qualitat de la feina però que sempre digui "si amo". De fet és que ni s’en adonen de la qualitat de la feina, és un concepte massa elevat per ells. El que si solen tenir és una desconfiança molt gran en si mateixos, i una certa consciència de les seves limitacions, i aquest és el motiu principal del perque fan mobbing. Tenen tanta por de no fer bé les coses, de que algú dins dels seus esquemes catalogat com a “inferior” en l’escala laboral, els ensenyi alguna cosa, que els superi en professionalitat o que simplement demostri les aptituds apreses en els seus anys d’estudi o d’experiència, que llavors es dediquen a fer mobbing. Aquestes són les seves armes:
-Fent la vida impossible a la persona que veuen com una amenaça més directa en el lloc de treball. Aquest amenaça es una percepció completament subjectiva ja que només és fruit de la seva inseguretat professional.
- Fan quedar malament a la persona que els suposa un perill per elles, sense motiu aparent.
-Busquen excuses absurdes i insignificants per degradar a les persones que es mostren com a intel.lectualment superiors davant dels caps o davant dels companys.
-Denigren els companys que veuen com a possibles competidors amb comentaris fora de lloc i intenten enfonsar-los emocionalment.
-Usen i abusen dels assetjats per mobbing amb la única finalitat de disfrutar d’una posició de poder, moltes vegades fent-los fer tasques inutils o inclús explicant-los una feina de forma incorrecta.
-Els seus errors sempre són causa dels errors dels altres. Dissimulen els seus errors exagerant els errors dels altres.
-Es fan veure perfectes davant dels superiors.
-Busquen aliançes estratègiques per destruir les persones que els "molesten" a la feina.
-Es creuen superiors per tenir un sou més elevat o un contracte més antic i en canvi són uns ineptes e incompetents.
-Creen una situació laboral límit pels assetjats que moltes vegades obliga als assetjats a abandonar la feina.
Si en teniu algun d’aquests a prop DENUNCIEU-HO. I sobretot no us creieu MAI que algú és millor que vosaltres.

6 comentaris:

anna@xarop.com ha dit...

Molt bó aquest post.
Lamentablement sé del que parles. Recentement he pres la decisió de modificar la meva actitud : no es pot tenir tolerància extrema i cal prendre decisions. Les ultimes frases del teu post em resulten providencials. Devant de un comportament incivic, del que és un autèntic delicte, cal denunciar....però de vegades és tan dificil, ni tans sols parlar-ne....

Eduard d'Herois ha dit...

Aquesta plaga del mòbbing castiga la feina ben feta i la il.lusió des de les entranyes més grises, més pobres. I a sobre -almenys pel que fa a la Genialitat de Catalunya- aquests no tenen cap interès en atacar aquest problema i arriben a premiar els cauisants del mòbbing. Conec un cas i ha anat així...

Salut a Suècia!

teresa ha dit...

Anna, ja m'imagino que és molt dificil denunciar, pero hi ha moltes maneres d efer-ho. Pots denunciar-ho a un sindicat , o be agafar-t'ho a a valenta i buscar un advocat laboralista i anar a per totes. Una altra manera és parlar amb el responsable de l' empresa, ( gerent, director general, propietari del negoci) amb aquests individuus s'ha d'insistir perque la primera passen de tot, estan acostumats que les relacions personals a l'empresa no son questios de feina I SI QUE HO SON, perque fora de la feina ja no els veus mes. Perque s'ho agafin en serio els pots dir que si no hi posen remei que parlaras amb un advocat. Llavors faran algo. Les situacions limits fan avançar.

Ingrid ha dit...

Vaig patir mobbing en una feina per culpa de la dona del jefe que es pensava que podia ser una temptaciò al seu home (molt faldiller i infidel comprovat). No m'explicava bé les coses per així provocar que no fes bé la feina i quedar com una tonta davant de tothom. Vaig intentar parlar al principi amb ella per poder aclarir algunes situacions però mai volia. Al final vaig acabar mig depresiva i amb baixa per depressió. Al final he trobat una feina que fa 3 anys que encara hi soc. Per tant, tant idiota com em va fer sentir, s'ha comprovat que no soc. Ànims al teu parent/a!!

Anònim ha dit...

M'encanta el teu blog....i tens molta raó en el post d'avui.El problema molt sovint son els limits. De vegades el mobbing es subtil i més dificil de demostrar. O no es mobbing que t'ignorin en una feina?. A mi m'ha passat i no li desitjo a ningú... Et sents maltractat, oblidat i desesperat...i a qui denuncies això?
Un petó.

Sandra

Lupe ha dit...

Sento que li estigui passant a algú proper. Espero que ja s'hagi solucionat. He tingut gent així a prop i són capaços de fer creure que un és el culpable del que passa. Intentan suplir l'autoestima que no tenen, fent mal a les seves victimes.
Salutacions!