dimecres, 3 d’octubre de 2007

Usos i costums en la salutació

Aquí quan et trobes algun amic o algun familiar el saludes fent-li una abraçada. Res dels dos petonets. Quan et presenten algu per primera vegada li dones la mà i al mateix temps dius el teu nom , mentre l’altra persona diu el seu.Amb lo qual a vegades no t’en assabentes del que acaba de dir el paio en qüestió perque tu estaves dient el teu nom! A Catalunya i a Espanya és gairebé obligat fer els dos petonets quan et trobes amb un amic o quan et presenten algú nou (per sort això encara no s’ha generalitzat a la feina). Aquests petonets a vegades són tan esmirriats que a vegades ni tan sols toquen la pell de la galta si no que es petoneja l’aire que hi ha a prop de la cara. Lo de l’abraçada ha sigut per mi un descobriment nou. Normalment la gent a Catalunya només abraça els seus familiars directes, sobretots els fills quan son petits i la parella. Us he de dir que és molt agradable abraçar-se amb algun que no es tan... directe. Per exemple amb els companys de feina quan és el seu aniversari o quan fa molts dies que no t’has vist. A mi em sembla una acció que de veritat demostra estima envers la persona. Es reconfortant i et fa sentir literalment aprop de la persona. A més ultimament han sortit estudis que diuen que l’abraçada estimula molts sentits personals ja que consolida l’autoconfiança i ajuda a no tenir sensació de solitud. Jo quan puc m’en aprofito, vull dir que per exemple ve la sogra a veure’m l’abraço no només pel compliment. L’apreto ben fort i la tinc entre els meus braços uns segons, segur que es troba més bé quan torna a casa i jo també. Seriosament i sense voler caure en cursileries, abraceu-vos.

3 comentaris:

Ingrid ha dit...

És curiós, sí, nosaltres que presumim que som més càlids i oberts no tendim a abraçar gaire. Per mi abraçar a algú és un gest molt íntim i em faria vergonya.
El que sí he observat és que solem abraçar a algun amic o familiar quan ens donen una bona noticia, ho fem com a gest de compartir la alegria, és a dir, sempre ho acompanyem amb: felicitats! i també en situacions de tristesa: per donsr el pèsem a algú.
Interessant entrada

anna ha dit...

Totalment d'acord!
Al principi sobta això de que t'abracin persones de les que no t'ho esperes, però a mi també m'ha passat que m'he acostumat ben ràpid i trobo que realment és una sensació molt agradable!
Jo també he pensat en això de les terapies de abraçades, i d'aquesta senyora que convoca multituds i "abraça" la gent!!

I també és curiós que això sigui una costum sueca, amb la fama "injusta" de freds que tenen els suecs!!!

Lupe ha dit...

A mi m'encanta abraçar i que m'abraçin i això de fer-ho quan fa temps que no veus algú, en ocasions especials, etc, crec que és molt comú aquí.
Penso que el contacte físic és molt bo per a apaivagar estats d'ànim "alterats".
Què vagi bé!