Imperis en decadència

Fa molt de temps que em volta pel cap una idea que va una mica contra corrent. No sé ben bé com va gestar-se aquesta idea en el meu “esperit” i dic això perque és com una mena d’intuició que va acompanyada d’un sentiment profund de nostàlgia i de remordiment. Sona extrany? Potser sí.
Em sembla que va ser quan la política espanyola va iniciar l’escalada d’improperis contra Catalunya amb tot el sarau de l’estatut, això juntament amb els insults continuats de la Cope (que mai he escoltat peró que es filtraven a travès de Catalunya Radio), i al mateix moment van caure a les meves mans dos llibres, per a mi reveladors, d’en Jordi Bilbeny. Els seus llibres intentaven demostrar cientificament com havien anat les coses quan un tal Colom de Barcelona es va fer a la mar amb el projecte reial d'arribar a les Indies i com amb la manipulació de la historia, el que creiem com a versió oficial era la tergiversació total del que fou en realitat. Els llibres donaven uns detalls precisos que em van fer entendre molt bé com i perque es canviava la informació, amb la finalitat de protegir determinats interessos.

Deixant a part el tema de la manipulació, que és molt entretingut, una de les coses més ilustratives per mi va ser com la corona de Castella, vistes les expectatives de millora si s'unia amb la corona catalana-aragonesa, va adoptar com a símbol la bandera de la marina catalana (la senyera reduida a una sola barra vermella) i que ja era una bandera d'una nació reconeguda arreu d'Europa i tenia una força identificativa tremenda entre els s. XIII i XV. És la mateixa bandera que és actualment la bandera d'Espanya. Només aquesta cosa tan insignificant em va obrir els ulls del perque d’aquest odi que tenen molts espanyols no catalans cap a Catalunya. Deu ser que fins i tot aquest odi es traspassa geneticament perque els espanyols d’avui no han viscut res de tot això ni tan sols saben d’on prové la seva bandera. Potser si ho sabessin serien més respectuosos amb l’origen dels seus símbols.
Però bé, tota aquesta parrafada només és per a intentar expressar aquesta intuició al voltant de la identitat catalana i espanyola. Sempre havia pensat que Catalunya havia anat a remolc de les decisions i el poder de Castella i que Castella havia creat Espanya, la unitat hispànica, i que Catalunya només era un element més (una mica emprenyador) d’aquesta idea d’Espanya però en cap cas l’essència. El que sento ara és que Catalunya va ser l’origen d’Espanya com a unitat, com a ent continuador de la historia de Catalunya, Catalunya es troba implicada de ple en la creació de la nació espanyola. Catalunya ja era una gran identitat nacional, imperial, abans que Espanya existís, mentre Castella era un cúmul de terres a l’interior sense cap estratègia expansiva ni mercantil, mai va ser cap imperi ni cap potència mundial fins que es va descobrir Amèrica. El que va fer Catalunya a finals del S. XV va ser una absorció, una incorporació dels regnes castellans al seu, al seu propi imperi, a la seva trajectòria històrica. Catalunya es va inventar Espanya ”les Hispanies”. Espanya no seria Espanya sense Catalunya. Vet aquí perquè ens necessiten i ens odien tant perque som el seu origen. Però la nostra historia ha sigut molt extranya. Com és que el pais més avançat es deixa sotmetre pel país que es troba en inferioritat?

Només hi pot haver dos motius: o perque vol o perque l'obliguen.