Tecnologies de la comunicació... elemental

Per motius de feina estic llegint estudis sobre pedagogia i mètodes d’avaluació en l’aprenentatge d’idiomes moderns. Una de les teories més modernes és que als estudiants s’els ha d’estimular a través de la valoració positiva del que saben fer bé i no del que no saben fer o del que fan malament. És a dir: no jutjar els errors que fan sino valorar tot el que saben i el coneixement assolit. Una altra cosa que he après darrerament és com s' avalua una tasca escrita o oral. Els estudis dels experts diuen que el més important es valorar la capacitat de comunicació de l’individu, i analitzar si l’ alumne s’en surt d’aconseguir comunicar-se en l’idioma que estudia. A l’hora d’evaluar el que els alumnes fan, ens trobem a vegades que hi ha coses que molesten en l’acte de la comunicació per exemple si un estudiant diu “ tengo una perro ”, la paraula “una” ens molesta tant visualment com auditiva, però podem dir que malgrat la petita “molèstia” del gènere equivocat de l’article, el missatge ha arribat i l’estudiant ha aconsseguit comunicar el seu missatge a l’interloculor. En canvi a vegades hi ha coses que van més enllà de la “molèstia” i la comunicació queda modificada/tergiversadaerrònea perque l’interlocutor no pot arribar a entendre el missatge del tot, o enten un missatge que no és el que es volia transmetre, això per exemple passa en frases com” Me llama Maria”. En realitat el comunicador vol informar-nos que el seu nom és Maria però utilitza una persona del verb que no és la apropiada i l’interlocutor enten un missatge completament diferent del que l’emissor vol donar. Aqui ens trobem que l’alumne no destrueix la comunicació perque realment arriba a comunicar-se però el missatge que arriba distorsionat. El darrer cas seria quan l’alumne emet un missatge que resulta incomprensible per al receptor i la comunicació queda destruida. “Me es tres anos”, aquest exemple (que no m’invento) és quan l’estudiant d’espanyol intenta dir “Tengo trece años”, pero ha barrejat el “Me” de quan ha après a dir “me llamo” i l’ha usat com si fos el pronom “yo” que en suec “jag” sempre s’utilitza quan es parla en primera persona, ha traduit directament del suec el verb “ser” “Jag är” de quan es parla de l'edat en suec, ha barrejat el tres amb el trece, i la lletra ñ castellana se l’ ha passat pel forro, perque en el seu alfabet no existeix. En aquest cas la comunicació està destruida, perque l’emissor ha destrossat els elements del llenguatge que feien possible la comunicació. El que és més curiós és que en llegir aquests manuals m’he adonat que en suec molestar i destrossar tenen la mateix arrel...
Störa - Förstöra. Molestar i Destrossar