Avui he sigut testimoni d'una cosa que m'ha sorprès molt. Al migdia he anat comprar el meu dinar a un supermercat que hi ha a prop d'un dels coles on treballo. He entrat depressa i de sobte veig un dona gran estirada a terra com si es trobés molt malament o com si hagués caigut. La dona no estava sola, hi havia dues senyores, clientes, no pas personal de la botiga, que més o menys l'atenien o li feien companyia. La meva reacció instintiva ha estat acostar-me i demanar que li passava i si podia ajudar, precisament perque no hi havia gaire gent amb ella, o com si acabés de passar. Les altres dones m'han dit que no es trobava bé i que ja havien avisat una ambulància. I efectivament al cap de poc arribaven dos tiarrons refetons amb armilles fluorescents i una camilla per endur-se la pobra senyora. Quan tot això passava i jo ja era a la cua de la caixa per pagar i m'he adonat que el super estava pleníssim de gent, i que només jo i les dues altres samaritanes ens haviem alarmat o preocupat pel que li passava a la iaieta. La resta de la gent feia la seva com si no passés res, tranquilitat absoluta, com si fos ben normal que una persona jaiés al terra d'un supermercat amb problemes de salut. La meva reflexió ha estat que la gent del sud d'Europa tenim aquesta cosa de la caritat i de la simpatia emocional molt dins nostre quasi com un instint, deu ser per la tradició religiosa tan forta que ens han inculcat desde petits: la "com//passió" ( patir amb)... i que és quelcom molt arrelat a la nostra societat, ens preocupem molt pels altres, amb lo bo i lo dolent que això representa. Si m'hagués trobat aquest escena a Catalunya, s'hauria produit una atmòsfera completment diferent, hi hauria hagut un munt de gent al voltant de la senyora, cadascuna de les persones intentant donar els seus consells, o senzillament mirant per pura xafarderia, igual com quan hi ha un accident de cotxe, que la resta de vehicles redueixen la velocitat per quedar-se mirant quants caps i quantes cames poden comptar repartides pel lloc del desastre.dijous, 22 de novembre del 2007
Passions
Avui he sigut testimoni d'una cosa que m'ha sorprès molt. Al migdia he anat comprar el meu dinar a un supermercat que hi ha a prop d'un dels coles on treballo. He entrat depressa i de sobte veig un dona gran estirada a terra com si es trobés molt malament o com si hagués caigut. La dona no estava sola, hi havia dues senyores, clientes, no pas personal de la botiga, que més o menys l'atenien o li feien companyia. La meva reacció instintiva ha estat acostar-me i demanar que li passava i si podia ajudar, precisament perque no hi havia gaire gent amb ella, o com si acabés de passar. Les altres dones m'han dit que no es trobava bé i que ja havien avisat una ambulància. I efectivament al cap de poc arribaven dos tiarrons refetons amb armilles fluorescents i una camilla per endur-se la pobra senyora. Quan tot això passava i jo ja era a la cua de la caixa per pagar i m'he adonat que el super estava pleníssim de gent, i que només jo i les dues altres samaritanes ens haviem alarmat o preocupat pel que li passava a la iaieta. La resta de la gent feia la seva com si no passés res, tranquilitat absoluta, com si fos ben normal que una persona jaiés al terra d'un supermercat amb problemes de salut. La meva reflexió ha estat que la gent del sud d'Europa tenim aquesta cosa de la caritat i de la simpatia emocional molt dins nostre quasi com un instint, deu ser per la tradició religiosa tan forta que ens han inculcat desde petits: la "com//passió" ( patir amb)... i que és quelcom molt arrelat a la nostra societat, ens preocupem molt pels altres, amb lo bo i lo dolent que això representa. Si m'hagués trobat aquest escena a Catalunya, s'hauria produit una atmòsfera completment diferent, hi hauria hagut un munt de gent al voltant de la senyora, cadascuna de les persones intentant donar els seus consells, o senzillament mirant per pura xafarderia, igual com quan hi ha un accident de cotxe, que la resta de vehicles redueixen la velocitat per quedar-se mirant quants caps i quantes cames poden comptar repartides pel lloc del desastre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Doncs jo et puc explicar un parell de situacions en que ningú m'ha ajudat
Home, a Catalunya de ben segur que hi ha vegades que també et deixen tirat i passen de tu. Però potser tens raó i al final sempre apareix algú que t'ajuda. No he viscut a Suècia i no ho puc saber.
Tens raó de que en situacions així, molta gent gira cua. Però sempre hi ha excepcions; precissament l'altra dia vaig veure un noi accidentat amb una moto i molta gent ajudant-lo i esperant que vinguéssin els de l'ambulància. I d'altres situacions, com la de que t'ajudin amb el cotxet en el metro. En això la gent, i ho dic per experiència, passa més.
Salutacions desde BCN.
El temperament es diferent.Unaltre cosa es que t'ajudin
Hej hej catalana Teresa!
Quina gràcia m'ha fet veure el teu blog !!! Em dic Albert i des de fa un parell de mesos estic de postdoc a Liköping. Pel que comentes dedueixo que no deus pas viure gaire lluny, doncs si Vimmerby et queda a 55 Km... i tens arxipèlag... deus estar per Västervik ma o meno.... (gràcies www.eniro.se per la teva ajuda :P)
Estic vivint aquí amb la meva xicota que també treballa a la universitat de Linköping. Seguiré ben d'aprop les peripècies, que tot i que algunes ja les he viscut ara en primera persona (o quan ja havia estat abans aquí) sempre és curiós veure que les "Stravaganzza" dels suecs no són imaginacions meves.
Una forta abraçada i els dos petonets de rigor català ;)
Fins molt aviat espero!
Doncs què vols que et digui, però jo no trobo tant negatiu que no tota la gent del supermercat s'acostés a veure què li passava a la dona!!! Imagina't quina agobiamenta!!!!
Jo crec que lo més assenyat és apartar a la gent, que la dona pugui respirar amb tranquilitat, que no se senti agobiada, per tant si hi ha dues o tres persones que estan amb ella són més que suficients si ningú té idea de en què la poden ajudar.
Jo crec que potser van pensar que ja hi havia suficient gent que es preocupava per aquesta persona... per tant, si no ets personal sanitari i veus que la persona ja està atesa...
Publica un comentari a l'entrada