Drets i llibertats

Aquest darrers dies no ha fet gens de fred a Suècia. Avui però la cosa canvia, al mati estavem a tres sota zero i fa poc començava a nevar. A veure si arriba l’hivern d’una vegada que això no és el que toca ara! Però és d’una altra cosa que us volia parlar. Del tabac. Molta gent a Espanya ja sap que alguns països europeus això del tabac és un tema tabú. Aquí el tabac està maleït. Fumar està restringit als domicilis particulars i a algunes arees específiques de llocs públics, i fins i tot a l’aire lliure, si és un parc infantil o al voltant d’escoles, no es permet fumar. Als restaurants no és gaire usual trobar una zona de fumadors. Fa uns anys hi havia zones de fumadors als pubs, però ningú s’hi volia estar, total que amb el temps alguns establiments les han eliminat del tot. Ni tant sols es fuma a les discoteques! La gent senzillament surt al carrer a fer el cigarret si és que no es poden aguantar. Com que la majoria prefereixen agafar un bon pedal a passar fred, doncs tampoc és tanta gent la que va entrant i sortint dels llocs per inhalar nicotina.
A mi aquesta insistència del govern en la protecció de la meva salut m’encanta. (Per que no hem d’oblidar que la raó per la que es fa és per a prevenir problemes de salut). Jo penso que les avantatges són moltes altres. Sobretot l’aire net. Tenir la sensació que entres a un lloc on no hi ha oxigen és molt desagradable. Però m’agradaria molt més que no es pogués fumar a Espanya. En primer lloc perque són molts els menors d’edat que acostumen a entrar en aquests llocs o bé amb els amics o amb els seus pares, la gent surt en familia, surten al vespre, a la tarda, i les cafeteries són les que són, tothom va a parar al mateix lloc, el paio amb el caliquenyo i la mare amb els nens per berenar un cacaolat i un crusan. En segon lloc perque els que no tenen un hàbit perjudicial per la salut tenen el dret de quedar-se al marge d’aquests efectes, i en darrer lloc i per mi superimportant, la sensació atmosfèrica del bar amb fum de tabac mesclat amb el marro del cafe i el caliu humà és perjudiacial també pel benestar dels narius ( encara que no inhal.lis el fum, cosa que no pots deixar de fer mes de trenta segons, la olor s’enganxa a la roba i als cabells). Quantes vegades us ha tocat seure ( al bus , al metro, al cine, al futbol...) al costat d’algú que té una aureola que empudega a deu metres de distància? Doncs així acaba un després de mitja hora al cafè del barri! La gent vol anar neta i pulida i no fent pudor de tabac. Jo ho vull, si més no.
Per Nadal a Catalunya vam sortir varies vegades a prendre alguna cosa, a fer un cafe, a esmorzar o a berenar. Era impossible trobar un local sense fum. Impossible. Era obrir la porta i aquella bafarada pudenta em tirava enrera, els meus amics i familiars de Catalunya, ni s’en adonaven d’aquell tuf. I jo quan vivia a Catalunya tampoc. Era com si diguessim “olor de bar”. En realitat no és olor de bar, és pudor de bar espanyol carregat de fum i amb mala ventilació. El cas és més escandalós si tenim en compte que jo sóc exfumadora ( vaig fumar durant uns quinze anys), tot i que he de reconèixer que en la meva època més compulsiva de fumadora mai vaig passar del mig paquet diari, (i ara molts diran que això no és fumar!) però desde que m’he acostumat a l’aire sense fum s’em fa molt difícil estar en un lloc on es fumi, més que pels efectes nocius ( més nocius ara encara perque no estic sola en el meu cos) per la pudor insoportable. Deu ser que, a més a més, el tabac és de mala qualitat perque el tabac de pipa, per exemple, té un perfum molt més agradable. No sé.
Em costa d’entendre com la gent s’ha deixat véncer en aquest aspecte. Qui hi surt perdent és la societat, les persones. Es van reproduint uns patrons que són dels anys cinquanta, de pais pobre i miserable ( de cafe i tabac per matar la gana). La llei antitabac i la manera de que tot continui igual ha set un desastre: fracàs total. Amb això sí que Catalunya és un pais endarrerit de debo. Des d’aquí és veu tan poc modern que es fumi a tot arreu. El primer que pensa un suec a l’aeroport i veu tot déu fumant: pais sens lleis, anarquia , la gent fa el que li rota. I una mica és així. La cosa està en que a Suècia es veu poca gent fumant, la majoria utilitza el tabac en forma de rapé, que ja us explicaré un altre dia, però es clar que n’hi ha de fumadors convencionals, fumen a casa seva, moltes vegades al balcó!!. I com en tot, el que fuma a Suècia fuma molt! Recordeu que els suecs no tenen limits oi? doncs amb el tabac igual. Només que els fa tant de mal als pulmons com a la butxaca. I el millor de tot, la discussió entre fumadors i no fumadors ( qui té més dret a què, qui ha de respectar a qui...) no existeix. No hi ha tema. Mort i enterrat.