L'Home cavall

Aquest és un personatge curiós de Suècia. Aquest individu és conegut com Hästmannen, l’home-cavall. Hi ha un documental sobre ell que explica com viu la vida en aquest país tan avancat i tecnològic que coneixem. El documental el va co-produir un amic nostre Mideberg que es dedica a temes de comunicació i que ja anteriorment havia produit un documental magnífic titulat bondenstidpåjorden, “el temps del camperol a la terra”. El fotògraf i director és Peter Gerdehag. La fotografia en ambdós treballs és absolutament increible buscant els contrastos tan exagerats típics de l’expressivitat artística nórdica, però que a mi a vegades fins i tot semblen massa bonics (és com afegir sucre la mel). Ara a més de la pel.lícula també han publicat el llibre. Us ho poso aquí.
El hästmannen viu a la mateixa casa on va nèixer i porta la granja i els animals de la mateixa manera com es feia cent anys enrera. No utilitza tractor, ni eines modernes tot a mà o amb la forca dels animals. Viu sol des que la seva mare va morir i mai s’ha casat. Practicament viu, menja i dorm amb els cavalls. Els coneix a tots i té un tracte amb ells que els animals no permetrien mai a cap altre persona. Ès un home plenament conectat amb la natura en aquest sentit. En altres sentits l’home fa una mica de llàstima, per exemple hi ha una escena de la película on se sent un ocell que canta i ell tot emocionat exclama: Oh que bonic! escolteu el cant d’ aquest ocell. I els reporters, creient que és un savi de les coses del bosc, li demanen i quina mena d’ocell és aquest que canta? I el pobre home diu que no en té ni idea. I es queda igual. En una altra ocasió s’el veu que acaba de tenir la visita d’un funcionari d’Hisenda que li reclama un pagament perque resulta que l’home té una pila d’ impostos impagats i ell que intenta fugir i que remuga fent veure que no enten aquestes coses. La impressió és d’un pobre home sol que viu fora de la societat i que ha fugit de les responsabilitats que implica ser habitant d’un lloc, però al mateix temps no fuig en absolut, s’ha quedat a la casa dels seus avantpassats, sense canviar res. La seva fugida és mental, és una alienació i un viure en el seu propi món que molts no entenen o entenem. El mal només és un, al meu parer, i és que a Suècia, tothom ho sap, que no és pot fugir d’Hisenda. Sempre acaben trobant-te i fent-te pagar!!

Si sou una mica curiosos per aquest temes que tracten de persones peculiars us recomano que ho mireu amb tranquil.itat. Crec recordar que algú em va dir que els documentals de Peter Gerdehag es visionarien a Catalunya. Algú els ha vist?