dijous, 31 de gener del 2008

Reunió tortura

Tothom comet injusticies, el que passa que alguns les cometem sense voler, intentant sempre tractar igualitariament a tots, però sempre hi ha aquell dia que per una rao o altra les circumstancies ens fan fer coses que no estan be del tot.
Avui m’han dit que no tracto als alumnes de la mateixa manera. Avui m’han dit que tinc preferències, que tinc mania a un alumne. I és que potser és veritat, no és que li hagi agafat mania per com és ell, sino per tot el que ha fet a classe durant molts mesos i la seva actitud horrible que he hagut d’aguantar. Era la mare bruixa del nen que m’ho ha dit. Defensant el seu dimoni, es clar.
Un nen que ve tard a les classes, que ha perdut els llibres ( que són propietat de l’escola), que interrompeix constantment quan jo explico, que insulta els companys, que fa malbe els materials, que no treballa, que no té el més minim interes en aprendre, que incita els altres alumnes a fer gamberrades, que ha destroçat en general el bon ambient que hi havia abans a la classe.
Potser si que li he agafat mania, però és que sense ell estariem millor. Es clar que això a la mare no li puc dir, pero és el que penso.
Us explico una mica. És un grup petit, de nomes onze alumnes. Les noies, cinc, són aplicades treballadores i que aprenen depressa. Els nois tret d’un parell, són gamberrets, no els agrada treballar, els costa concentrar-se i creuen que no aprenen. El que passa és que estan a la lluna i no s’en recorden de les coses. Però en general son bons nens, a vegades es barallen o diuen tonteries, pero tenen bon fondo, per dir-ho d’alguna manera. L’alumne numero onze en questió. No te bon fondo, es un xuleta que es creu superior i que tracta els altres com si fossin burros quan el qui no ha après res, pero va de sobrat, és ell. Avui l’he tret fora de la classe, faltaven deu minuts per acabar i encara no s’havia ni posat a fer l’execerci després que l’he separat del seu company. El seu llapis no tenia punta ( heu d’imagimar-vos com és aqui a Suècia que els nens no porten res seu “de propietat” a la classe, la mestra els hi deixa o dóna tot desd’el llibre, fins a la goma d’esborrar, el llapis i els folis), li he fet punta al llapis amb la “meva” maquineta. Al cap d’un segon, el nen dels collons, expressament i amb tota la mala intenció, trenca la punta del llapis contra el seu pupitre. Evidentment m’he enfadat. Serenament sense explotar ni res, li he dit que sortis fora de la classe. No suporto que la gent ni nens, ni grans, facin malbe les coses perque si. La manca de respecte per les coses dels altres es el senyal de la manca de respecte per les persones. I aqui a Suecia el que és de l’escola no és de ningú. I aixi anem fent amb els nostres propis impostos. Llençant-los a les papareres de les escoles.
L’anècdota en si es una xorrada, que ilustra el que passa cada dia amb aquest alumne, doncs ja en tinc els dallonsis plens. No sé si era exagerat treure’l de classe per allò, o pel cúlmul de coses que relaciono amb aquest alumne. Ja s’ho trobarà l’any vinent quan canvi d’escola i comenci la ESO ... haurà de fer vida als passadissos.

9 comentaris:

... ha dit...

Em reitero en el que vaig dir anteriorment... sort que no vaig agafar el camí de la docència, perquè a hores d'ara ja estaria engarjolat per assassinat...
Ànims noia! pensa que aviat teniu una setmaneta "suelta" de vacances oi?
Reeeespira... iiiinspira (aprofita ja per anar practicant per les sessions aquestes de bufar i apretar fort) :P
Un petó !

Kuroi Neko ha dit...

I totes aquestes coses que fa la criatureta les has explicat a la seva mare?
Li has demanat si a ca seva també es dedica a trencar tot i no tener el més mínim respecte per res ni per ningú?
Perquè, certament, ho trobo una passada.
Aquí com a mínim, els nens no cuiden les coses, però els pares quan arriben a casa els "canegen" perquè han de tornar-los a comprar el material. I alguns aprenen a cuidar-lo d'aquesta manera.
Els alumnes que van de sobrats són el pitjor que hi ha...

Teresa ha dit...

No, la mare nomes anava per "currar-me" a mi.Defensava el seu fill com si fos un angelet. Ha començat a dir que volia que jo tractes el seu fill de manera igualitaria, i que perque no treia fora al altres que es portaven malament. A classe hi ha altres nens que es comporten malament, pero a vegades, no sempre com son fill, que és una plaga. Però amb segons quins arguments et quedes sense defenses. Tampoc podia començar a parlar dels altres en una reunio que nomes implicava aquest alumne...
En serio em desespera que hi hagi persones tan cegues. O tan hipocrites.

Nottinghill ha dit...

Aquesta mare segurament es la culpable que el seu fill sigui així. Està sobreprotegit i enlloc de enfrontar-se amb ell s'enfronta amb tu. No es que estigui cega, es que està malalta i mai veurà la realitat.
A l'aula manes tú i tú prens les decissions --- o es que a Suècia hi ha una webcam per seguir els alumnes a classe...grgrgrgr quina ràbia
Ànims i endavant!!!!

The Great Smurf ha dit...

be, pot ser que el crio sigui un cabro despiatat o be s'avorreixi com una ostra. Jo m'avorria d'una manera bestial, pero era 'bon nen': xerrava molt, pero no tenia mala llet. Com que calia estar a classe, em vaig dedicar a fer activitats paral.leles, des de copiar coses que m'interessaven dels diccionaris i enciclopedies que tenia a ma, a fer dibuixos, inventar-me jocs de paraules, jeroglifics i codis, fins a fer concursos de monstres amb un amic o llegir descaradament el Mortadelo amagat sota la taula. La classe anava per una banda i jo estava en el meu mon, de fet, encara hi soc...Be, o apliques mesures correccionals, coercitives i disciplinars fins a la mesura que les lleis et permetin, o be li busques alguna cosa a l'alumne que el mantingui entretingut. En la primera segurament fracassaras, a no ser que siguis especialment 'malparida' i sapiques putejar molt a la gent. En la segona, depen del crio. Es possible que sigui intel.ligent, fins i tot. Per putejar, el que sempre va be es o be ignora-lo completament, o be, acovardir-lo i ridiculitzar-lo. Pensa que ets una mestra facha i dedicat a anar per davant d'ell, a fer-li fer alguna cosa cada dia que li toqui la moral o be que li posi els companys en contra, a veure si la pressio del grup l'acolloneixen una mica. Els militars sempre reparteixen el castic d'un en el grup: es equitatiu i fa que el grup destrueixi la moral individualista del cabro de torn. Ara be, has de vigilar que no t'expedientin! hahaha!!

Teresa ha dit...

Tan de bo hi hagues una webcam per veure com es comporta el seu fill d'imbecil.
Jo sóc massa bona, soc tolerant els deixo que diguin la seva, que facin una mica el ronso si no volen treballar, pero es que estan estudiant un idioma estranger totalment nou per ells i ja tenen 12 anys, s'han d'esforçar una mica. El problema d'aquest nen es que odia les meves classe perque desde el primer dia no hi ha posat interes, per tant no ha apres res i s'avorreix perque no s'entera. A part de ser un malparit, te una malicia que no se l'acaba.

Désirée ha dit...

Guapa, gracias por pasar por mi blog.
ESpero que todo vaya viento en popa y que podamos quedar un día de estos.
UN besazo

rhanya2 ha dit...

Ostres! Aterro per aquí i veig, espantada, que "nord enllà", on creia que hi havia tan respecte, hi ha el mateix que per aquí abaix. Tinc alumnes d'ESO i de Batxillerat i m'agradaria veure com parlen als seus pares. Sino, no m'explico com poden parlar de la manera que ho fan als professors. Certament, n'hi ha que tenen problemes molt greus a casa, però d'altres ho tenen tot i també són uns grandíssims maleducats.
Les hores, de vegades, es fan eternes per culpa d'ells.

Des de Barcelona,
Violette

Anònim ha dit...

INSERT