Sol ser un home entre 50 i 70 anys. En el 99,9% dels casos és un suec de pura cepa, amb cognoms com Johansson, Svensson, Larsson ...Conduir al seu darrera no és sempre sinònim d’un trajecte tranquil i plàcid. Moltes vegades són uns fanatics de les normes i no s’en salten ni una, i seguir-ne un significa seguir les normatives al peu de la lletra sense excepció, cosa que els mediterranis, sense voler ser temeraris, no acostumem a fer, digessim que ens autoadjudiquem certa flexiblitat amb el tema, especialment de 5 o 10 Km/h amunt o avall. El conductor del Volvo està tan pendent del comptaquilòmetres que llavors s’obliden de conduir correctament. Per exemple gairebe mai miren pel retrovisor. És com si anessin sols a la carretera, de tant prudents que són es tornen temerosos. Cagadets de que surti un animal salvatge a la carretera, atemorits que la policia els pari perque passaven tres Km/h del límit, o perque s’han oblidat de comprar la bombeta de recanvi, o de quedar-se sense líquid netejavidres o anticongelant. I és que els encanta utilitzar el netejaparabrises, encara que no plogui, encara que no estigui brut. La seva pulcritud és extrema, i gairebé fan servir el raig blavós, cada cinc minuts, automaticament, com una mania. El que més m’exaspera, i reconec que no m’hauria d’immutar per això, perque en tot cas ells segueixen el codi tal i com tots hauriem de fer, però jo a vegades tinc el pedal una mica massa alegre, i és que repecten els senyals de límit de velocitat escrupulosament. No n’hi ha ni un que s’el saltin, que no el vegin o que ignorin. Control total i obsessiu. Les carreteres de trànsit nacional on el límit és entre 90 i 110 Km/h, estan farcidetes de encreuaments ( sempre són d’una gran amplada i amb bona visibilitat) on de cop i volta cal reduir a 70. No hi ha més remei que frenar. Frenar en sec, perque el Volvo de davant ha frenat en sec i ha baixat a de 90 o a 60. No hi ha temps per canviar de marxa de quinta a quarta o de reduir la velocitat un cop s’ha arribat al senyal, no. Just a l’alçada del senyal el volvo frena en sec, i a mi em toca fer el mateix, sobtadament, frenada al canto i vigilant de no empotrar-se contra el Volvo perque si el volvero veu alguna cosa semblant a un cotxe de policia, pot posar-se molt nerviós i bloquejar-se i fer qualsevol beneiteria. A vegades tinc la sensació que pels tres-cents metres per on s’ha de conduir a 70Km/h aniriem més depressa si els fessim a peu empenyent el cotxe. I ara no em prengueu a mi per una fitipaldi. Que ni ho sóc ni mai ho he estat. Però és que el conductor del Volvo és així. Intransigent amb les normes. Molt suec.
8 comentaris:
Huas, Teresa, em fa gràcia això que expliques!
A mi m'està passant això també ara que he de conduir per anar a treballar cada matí. Algun dia m'ha passat que he sortit amb una mica de retard i m'he posat dels nervis perquè m'he trobat amb algun iaio fent el mateix que expliques tu. És clar, com que ells no han d'anar a la feina, no tenen cap pressa. I tu morint-te dels nervis esperant que et deixin passar!!
Molt bbo el post :) Diria que nosaltres no ens hem topat encara amb el conductor del Volvo, perquè una cosa que sí que hem observat és la quantitat de cotxes (seguramanet no Volvos) bruts que hi han. Però no una mica bruts, sinò a nivells de no poder llegir la matrícul.la!
Una altra cosa que no fa cap suec diria, és fer anar els retrovisors...però cap! Tenen un coll que deu girar 360 graus i amb aquest miren on calgui en tot moment. Amb lo maco que és mirar ara pel de la dreta, ara pel del mig...res de res tú!
Nosaltres tenim molta por dels conductors suecs. Sincerament crec que els falta molta atenció i sobretot cura en el tema accelerar/frenar. Són uns verros silvestres que aixafen l'accelerador tot i veure que als 200 metres tenen un semàfor en vermell.
No voldria tampoc oblidar-me dues coses:
1- aquí a Linköping tot Déu gira com vol i per on vol. No hi ha direccions prohibides gairebé i a vegades quan es troben dos cotxes de cara cap dels dos sap què fer. Suecs sense improvisació.
2- Parlar pel mòbil, subjectant l'aparell amb la ma dreta i canviar de marxa amb l'esquerra mentre es gira és una maniobra que hem vist fer unes 15 vegades. Aquí això de distreure´s pel mòbil és igual, perque ja van distrets mirant ves a saber on.
Resum: els suecs si conduissin a casa nostra moririen d'ansietat o d'accident en 2 hores i 13 minuts.
Es cert el que dius Albert, aqui tothom gira quan li dona la gana sense posar indicadors ni res. Avancen quan els ve un altre cotxe de cara perque els cotxes que van lents van per l'"arcen" moltes vegades i ja s'aparten. I lo del mobil i enviar sms mentre condueixen ja es un escandol!!
Ana, els cotxes estan guarriiissims! Hi ha molt de fang i aigua bruta a la carreterea i no hi fa res que el rentis, al cap de mitja hora esta brut igual.
Amb els iaios a la carretera mai se sap. S'ha de tenir previsio. Pero ja veurem que fem nosaltres quan tinguem la seva edat!
Home, doncs jo què vols que et digui, prefereixo això que els conductors bojos que et pots trobar, per exemple a Grècia! Els grecs no temeraris no passen tranquils ni un semàfor en verd, per por que n'hi hagi un que se'l passi en vermell! Jo alà sí que no podria conduir!
Quina gràcia!! m'he rigut molt!!
i em recorda a la tieta sueca que li deia a un dels membres llatins de la familia :" EEEI, no corris fitipaldi!! "....i ell anava a 70!!
Però també sobta que hi ha moltes carreteres a Suecia en estat bastant "bàsic", i allí, ni amb la foscor, pluja o neu no passa res : el tipus de carretera de les que els llatins de conducció "llatina" diriem : "si la gent te accidents és culpa de l'estat que no cuida les carreteres......"
un diferent sentit de la responsabilitat!!!
Acabes de definir al meu sogre :)
jajaja. Sempre he volgut tenir un Volvo, des de petita (no sé perqué la veritat) però tampoc soc de les que respecta les senyals de velocitat, però a toc de radar al final semblarem autòmates. Al costat del meu poble, hi ha una carretera que tothom va 90 de mitjana i les senyals són de max 60!!! és absurd!!
Publica un comentari a l'entrada