dilluns, 11 de febrer de 2008

La fatalitat de triar un mal nom

Quan el meu home estudiava en una acadèmia caríssima de Barcelona per aprendre bé el castellà, va conèixer un noi suec d’origen iranià amb qui es va relacionar de manera regular encara que una mica supèrficialment. El pobre noi va tenir la mala fortura d’anar a parar a una ciutat on el seu nom significava una cosa molt i molt lletja. Però es clar, ni ell ni la seva familia, quan li van triar el nom, no tenien ni idea que a Catalunya aquella paraula sonava fatal, ni que potser ell acabaria visquent-hi una tempoarada. Per això estem una mica obsessionats amb la recerca del nom perfecte pel nostre fill. (Sí serà un nen, que encara no ho havia dit). Un nom que vagi bé a Suècia i a Catalunya, i si pot ser que vagi bé una mica per tot arreu perque no se sap a quin/s lloc/s del món voldrà viure aquesta nova persona. Primer ens feia gràcia un nom català, que n’hi ha de molt bonics, que a mi m’encanten, ni massa moderns, ni massa antics, ni massa raros. Un nom intemporal que anés be sempre. Comprovant amb la sogra quin efecte feien en boca d’un suec de pura cepa, vam desistir. La pobra dona transformava tots els noms en alguna cosa que a ella li resultés familiar. Miquel passava a ser Mikael, Josep: Josef, Joan: Johan, Ferran: impronunciable i aixi succcesivament. Vam desistir perque fos quin fos el nom que triessim, la sogra i la familia sueca acabaria dient-li com els donés la reial gana. Ara ens trobem amb altres opcions. Anem recopilant tots els noms que ens agraden i sonen be, encara que no siguin ni suecs, ni catalans, pero que siguin fàcils de dir a tot arreu. A veure què en sortirà. Ah! i per si us heu quedat amb la curiosotat, el noi d’origen iranià es deia Merdha.I no és cap broma!! Quina desgracia, i ell sense saber-ho! La cara que devia posar la gent quan es presentava. Hola, que tal? em dic Merdha.

21 comentaris:

Albert ha dit...

Teresa!
Que ràpid heu sabut lo del nen no? O potser és quan toca però és que jo sóc totalment ignorant en tema nadons...
Per ajudar-vos una mica aquí teniu una llista de noms trobats al santoral, macos macos... un per cada lletra de l'alfabet.

Adalgot,Baraquisi,Calòcer,Demetri,Eudosi, Filigoni,Gildaod,Henedmà,Indeleci,Juventí, Kirian,Làmec,Llàtzer,Macari,Nemessi,Orenci, Pafnuci,Quirí,Remigi,Salustià,Tació,Urcisí, Vetius,Walabons,Xantipà,Yago,Zòsim

Pre-cio-sos no trobes? jejejeje.
Ara seriosament... l'Ana al comentar-li que esteu buscant un nom svenskatalà m'ha dit "Daniel"... que ben mirat s'escriu igual, sona gairebé igual i no és lleig...
Apa, a seguir bé!!!

teresa ha dit...

A l'ecografia de la setmana 18 ja es va veure que era un nen. Ara ja soc a la setmana 22!
Gracies pels suggeriments. Tenim uns amics aqui que son mig espanyols mig suecs i justament els dos nens que tenen es diuen Daniel i David. No sou els unics que heu pensat en aquestes possibilitats.

en27m2 ha dit...

Merdha...què xungo...em sap greu pel nano però m'he fet un tip de riure quan ho he llegit

Així d'entrada i sense pensar massa, Pau, Alex o Jan no tenen massa dificultats de pronunciació.

teresa ha dit...

A mi m'agraadava Jan. Resulta que aqui es de iaio el nom Jan. I lo de Pau que també m'agradava aqui els sona Tailandès!
Alex, es maco pero n'hi ha molts.

Ana ha dit...

Hola Teresa! Quina feinada això d'escollir nom...proveu amb noms en basc, Íker, Jagoba, Gorka, ... són fàcils de pronunciar aquí i allà crec...
Gràcies per obrir-me les portes del teu blog, potser ja era hora de deixar l'anonimat :)
Així doncs, tot un plaer coneixe't!

juditH Estradé ha dit...

No en tinc ni idea de suec, però com sona Abel, Marc, Eduard, Eric, Gerard,Robert? Són noms bastant internacionals que suposo que tenen la seva versió sueca. Aquí els alemanys posarien k i h on poguessin!
L'enhorabona una altra vegada!

Finestreta ha dit...

Ostres que complicat... I Albert? És com bastant internacional també no? O Pol (Paul), també és molt internacional...

Nottinghill ha dit...

ostres!!! doncs a pensar...el meu fill es diu Oriol (no se com deu sonar aquest nom a Suècia)

aigua_clara_ ha dit...

Home, Jan és molt maco. I si sona a iaio, el teu fill farà que no ho sigui perquè si el nom revifa, altres pares potser contemplen la possibilitat de posar aquest nom i així ja no sona a iaio, no trobes?
Per cert, com ho fareu amb el tema de la llengua? Serà un nen catalanoparlant suposo! Son pare què li parlarà? Suec?
Salutacions des del Mediterrani!

el Gran Barrufet ha dit...

deu n'hi do, merdha...jo tambe m'estic plantejant aquest dilema. Jo em faig dir pel meu nom, catala, a tot arreu. Haig de dir que enlloc, tret d'aquest pais de caralots que es Espanya, he tingut cap problema. Amb els cognoms, ja es una altra cosa, fins i tot, malhauradament, a Catalunya. Al Japo, el meu nom s'assembla molt a la paraula 'nosa' o 'estorb' en Japones, i quan ho vaig descobrir vaig entendre perque de vegades quan el deia, la gent feia una cara rara. Quin nom posar? el que us agradi a valtros, i si algu li canvia el nom, que faci com jo, no contestar. Salut i felicitats per la noticia!

el Gran Barrufet ha dit...

per cert, fes un favor a la humanitat i no li posis un nom d'aquests que ara tothom porta: pau, pol, marc...n'hi ha fins a la sopa. Si vols que siguin semblants en qualsevol llengua europea, o be, que siguin d'arrel germanica (guillem, albert, enric...) o be, biblics estandard. aquests ultims tenen mes variacions, i els primers, en catala solen ser bastant semblants als originals. Si vols noms mes newage, aleshores n'hauras de triar algun d'eufonic, pero per noi no en se cap (ona, lluna, amor...son tots de nena). No te'n puc dic cap de japones, perque els de nen son tots horrorosos (ai, sakura, shizuka, tomoko...son de nena). Resumint, no li digui ni Pau ni Pol ni Kevin. Salut!

Albert ha dit...

Ui... Albert aquí a Suecia es nom de iaio a l'igual que Jan. En canvi Tobias es la mar de modern... quines coses no trobeu?

teresa ha dit...

Jan en suec es pronuncia "yan". La jota es sempre com una i grega o sigui una semiconsonant.
Sempre han estat descartats els noms tipus: Kevin, Jonathan i Borja-Mari.

Es un tema que porta llargues discussions!
Gracies a tots per dir la vostra!

teresa ha dit...

Pssst!Barrufet, però tu no et dius Barrufet? ;)

eva ha dit...

Hola Teresa, jo surto de comptes d'aquí 15 dies i no he volgut saber el sexe, però si és nen es dirà Gabriel, no sé si existeix en suec, però en anglès si, també va ser un motiu per triar aquest nom, si és nena es dirà Jana

aigua_clara_ ha dit...

Home, Akira trobo que és maco en japonès, no et sembla, Teresa? :P

Anna ha dit...

Nosaltres si l'Elna hagues sigut nen li hauriem posat Erik o Max que queden be en tots dos idiomes i en d'altres tambe i a mes son facils de pronunciar.

anna p ha dit...

ah!! el fantastic mon de la nomitology!! jo ja n'era addicta abans de pensar en bb's!! fa gracia pensar que jan qe esta tan de moda ara a catalunya sigui de iaio a suecia....però clar, allà és un nom de tota la vida!
els noms que sonen igual a tot arreu sn els grans buscats : max,tom,leo,sam,victor....son noms que habitualment es trobem en parelles mixtes de vais origens....no us sembla??

bona recerca de nom ! pero sabeu que? jo crec que el nom el tria el bb.....quan encerteu quin és, us ho farà saber!!! encara que hagueu d'esperar a veure-li la cara per encertar-ho!!

mercè ha dit...

a mi per noi em sembla molt maco Arnau.

besets! a i felicitats!

Anònim ha dit...

Ui - és molt complicat això del nom. Aquí hem de trobar un nom danès/català per la nostra filla, que puguin dir tots els avis, tant els d'aquí com d'allà! Com a mínim els suecs fan l'R igual que els catalans - els danesos ho diuen més estil francès... A Dinamarca els noms de iaio estan de moda (Josefina per exemple) doncs agafeu el que us agrada més!
Bona sort!

Rikke (danesa a cat-land)

Démonée ha dit...

Nena, mientras no le pongas PO que tb se estila por estos lares....