La Gynning

Es va fer famosa l’any 2004 amb el “Big brother” suec, i a partir de llavors li van ploure les ofertes televisives. Amb un físic i un rostre espectaculars es va fer augmentar la davantera i durant un temps va lluir la imatge de “noia de calendari”, explotant la vessant més sexi i més tonta d’ella mateixa. L’any 2007 publicament va dir que s’extrauria els implants de silicona i els subhastaria amb finalitat benèfica. Efectivament, un fotògraf va fer un reportatge del resultat de la seva operació amb les protesis a les mans, com si d’una Santa Àgueda es tractés. “Volia crear una noia que pogues satisfer els homes i ser sexi, i creia que la meva propia imatge milloraria però en realitat el resultat va ser molt pitjor”.

Ara fa un programa a la televisó que es diu “Dins el cap de la Gynning” on viatja per diversos llocs del món i coneix gent amb qui conversa i té intercanvi d’idees i experiències. Sempre en la linía sensacionalista i provocadora. Els decorats i les persones són tan diversos que un dia pot ser a California entrevistant un grup de noies esbojarrades que es depilen el pubis davant la càmara amb un sistema ben curios (enganxant la cera depilatoria a un cotxe que arrenca la marxa i els pèls alhora), i el programa següent està entrevistant els rabins de Jerusalem i pregant davant el mur de les lamentacions, i afirmant que ha trobat el sentit religiós de la vida. Després d’haver vist algunes coses d’ella, a vegades bones, a vegades estúpides, a vegades només provocadores, la meva conclusió és que estic ben confosa i que em costa arribar a esbrinar com és de veritat aquesta dona. No sé si és tonta tonta tonta, si només és fa la tonta, o si és que està per damunt de tot això i en realitat està de tornada de tot i utilitza el seu públic de manera manipuladora, ens fa jugar i creure en una Carolina Gynning que potser no és quí veiem i ella fa en realitat el que li dona la santa gana i s’ho passa bomba amb tots nosaltres. Si fos així l’hauriem de felicitar per geni.