He estat més d’una setmana sense escriure, no tinc excusa, ja ho sé, i a més he deixat un post negatiu aquí solet durant tants dies. La bona noticia és que una altra profe d’espanyol m’està ajudant amb els tres grups més dolents que tinc. És una noia nordamericana, casada amb un suec, i que resideix aquí desde fa unsja una colla d'anys. La història del perque m’està ajudant amb les classes és una mica trista. Resulta que fa un any i escaig els seus pares als Estats Units van morir tots dos de cop en un accident de cotxe. Un fet tan sobtat, tan lluny i que afecta tantíssim, va ser massa fort i ella no ho va païr. Ha estat de baixa per malaltía durant tot aquest temps. Aquí a Suècia hi ha una cosa que es diu “arbetsträning”, que seria una mena d’entrenament laboral, perque la tornada a la feina sigui més paulatina i la responsabilitat no li recaigui tota de cop, per anar-se acostumant mica en mica a la vida laboral activa. Jo penso que és fantàstic que hi hagi una cosa així, perque la feina mai es fa tant feixuga com quan has de començar de nou despres d’una baixa llarga, especialment quan potser anímicament un encara no està del tot bé. D’aquesta manera ella no té la càrrega de preparar les classes ni de fer exàmens, ni de posar notes, ni de decidir si un alumne es fa fora de la classe... ella és un suport per mi, m’ajuda a repartir fotocopies, quan els alumnes treballen amb els exercicis ella els dóna un cop de mà per una banda i jo per l’altra. Però en definitiva no és només que jo tinc ajuda si no que jo l’ajudo a ella a tornar al món escolar perque ella ho necessita. La seva arribada a la classe la setmana passada va provocar un rebombori bestial, i és que aquí a Suècia tot el que ve d’Amèrica provoca adoració, curiositat i extasi als adolescents. Són tantes les sèries, les modes, les coses que els arriben que només el fet de poder tenir una persona de California al davant ja els cau la baba a tots. Una de les preguntes que li van fer: Has estat mai a Las Vegas? How cool is that, guys??!!
6 comentaris:
Trobo que està molt bé això de l'entrenament laboral, perquè la gent que ha estat de baixa durant un llarg període de temps no poden enfrentar-se a l'estrés de tornar a treballar de cop i al 100 %!!! Crec que ajuda a la rehabilitació de les persones!!!
Sí, jo també trobo que està molt bé, que es vagin reincorporant poc a poc... Així doncs, aquesta noia és nativa de castellà, o l'ha après?
Hem d'aprendre tant dels suecs... i dels nòrdics en general! Tret de la seguretat social que a Finlàndia en aquest tema estan fatal. Cóm estan les coses a Suècia?
hauies de veure els japonesos, per qui occident = EEUU, i aqui s'acaba. Be, saben que a Belgica fan xocolata, a Italia, bolsos i rellotges, i a Franc,a, Louis Vuitton. Estic exagerant, pero es bastant comu que creguin per defecte que ets america i parlis angles. Es com a Espanya, que es creuen que tothom al mon, fins i tot els esquimals, parlen espanyol (tothom sap que els esquimals parlen esquimales!). Salut!
Aquesta noia es nordamericana, angloparlant nativa, (tot i que la eva mare era alemanya, parla cinc idiomes fluidament)però l'espanyol és lúnic idioma que estudien als EEUU com a segona llengua, apart a l'estat de California, aprox. un 40% dels habitants tenen el castellà com a primera o segona llengua. Hi ha moltissima gent que sap els dos idiomes.
Enkeli, de la Seguretat Social en parlaré també un dia perque el tema es complicadissim!!
M'alegro que tornis a escriure i gracies pel comentari al meu bloc.
Si, jo tambe trobo que esta molt be aixo de poder tornar a la feina poc a poc i de poder estar de baixa al 25, 50 o 75%. Pero com tu dius, la seguretat social sueca es tot un mon! Ja t'estas familiaritzant amb el tema de la baixa maternal? Hi ha multitut d'opcions!
Publica un comentari a l'entrada