diumenge, 31 d’agost de 2008

V75

No tinc temps material per escriure però us asseguro que hi penso més que ningú. El temps té una altra dimensió per mi ara en aquesta época de la meva vida i cinc minuts de llibertat em permeten dutxar-me, preparar-me un cafè o conectar-me a internet. Malauradament els fragments de temps poques vegades solen ser molt més llargs, i els que ho són els dedico a la supervivència de la meva llar: rentar roba, fer el dinar, endreçar trastos... Però el que si que dona aquesta faceta vital és temps mental per anar desembolcallant idees i temes pel meu blog. El que passa és que com que no tinc temps per apuntar-les llavors m’en oblido i allí es queden en el bagul de les coses a recuperar algun dia. Com la meva figura que no sé on s’ha quedat.
Parlant de figura... i formes generoses i abundants. No em demaneu d’on he tret la conexió entre una cosa i l’altra però...
Les apostes en aquest país són un més dels excesos que cometen els seus habitants. No vull dir amb això que a altres llocs d’Europa no existeixi el vell vici del joc. No, ja sabem el dineral que es gasta la patuleia amb la loteria de Nadal a casa nostra! Però aqui els kioscs d’apostes són centres d’agrupament social de gran concurrència. A part de les travesses futbolístiques de totes les lligues europees hi ha les apostes dels cavalls que tenen moltíssims adeptes. Amb una mica de coneixement en el tema els qui aposten poden guanyar sumes importants. Una de els característiques de les carreres de cavalls és que són cavalls de trot, és a dir no poden galopar, si ho fan queden desqualificats. El genet no va dalt el cavall sino que l’arrossega en un carretó molt lleuger des d'on dirigeix la velocitat i les maniobres de l’animal. Cada día al migdia a la televisió retransmeten carreres de trot, imagineu-vos si en són de populars les apostes de cavalls!! Jo ara que em passo llargues i eternes estones davant la tele amb el petit enxufat a la aixeta he descobert el grandissim negoci de les apostes del V75 que és una de les modalitat del trot. Les curses, quan les veus, t’adones que són una modernització del circ romà i les seves quadrigues aquí reduides a un sol cavall tirador. A l’Europa sud aquesta afecció s’ha perdut però d’alguna manera, malgrat l’aparent poc impacte de la romanització per aquestes terres nòrdiques, aquesta activitat hi ha quedat més arrelada que en cap altre lloc. El que hi està interessat por acabar engolit en un mar de deutes.

5 comentaris:

Finestreta ha dit...

Doncs espero que poc a poc vagis trobant més temps, perquè a mi m'agrada molt llegir-te!

Felicitats pel bebé!

Anna ha dit...

Que be que hagis pogut escriure alguna coseta! Si et mires els meus posts del mes d'octubre de l'any passat s'assembla molt al teu, en la primera part ;-). Ja veuras com d'aqui uns mesets el Marcel va agafant rutines i tu tambe i et quedara un momentet per posar al dia als teus adeptes.
En quan a les carreres, el meu sogre es un fan del tema. Pero en plan bestia; estudia estadistiques, segueix l'evolucio del dia a dia dels cavalls, te tota una carpeta amb la informacio que va recopil.lant i.... de tant en tant guanya els seus dinerets! Es veu que es tot un art aixo del TRAV! Per cert, a Menorca tambe existeix!!!

Carles ha dit...

Hola,

Interesant, m'agradaria poder contactar amb tu per poder fer-te unes preguntetes...

carles9000 arroba gmail.com

Una abraçada.
C.

Albert ha dit...

Teresa!
Com estàs? Espero que el teu silenci es degui "només" a una manca d'hores per la nova condició de supermare!
A veure si tenim noticies teves aviat! :)
Un petó !

Ingrid ha dit...

Hola i Bon Any 2009! espero que algun dia el teu ratolinet et deixi continuar el blog que tan m'agrada.
Un petò!