dimecres, 9 de juliol de 2008

Dos de Juliol de dos mil vuit, vint-i-tres hores i vint-i-sis minuts

Sóc una novata. Ningú m’havía explicat els secrets de la maternitat, perque la maternitat és això un secret del qual es pot parlar però que fins que no s’experimenta no se sap què és realment. He/hem llegit llibres, buscat informació per internet, preguntat a la gent que té familia, interrogat a la meva mare sobre els seus embarassos i parts, però tot això no ha estat suficient per a fer front a les dificultats del part i dels primers dies. Tot és una revolució. Revolució hormonal, revolució corporal, revolució vital. Els déus de la natura ( si és que foren ells qui ho decidíren) em van donar un Rolls Royce com a vehicle del fluid làctic... però l’ equip tècnic es va oblidar de posar-li el motor! M’ha costat una setmana engegar l’alletament. I encara no va bé. Tenim un nen preciós. Quatre kilos cent-cinquanta grams i cinquanta tres centímetres de llargada. I aquests no seràn per mi que jo sóc un tap de bassa!
S’assembla al seu avi matern i a la seva avia paterna. I és clar els cau la baba.
Dóna molta feina, menja molt i s’enfada quan està afamat i no té paciència (en això s’assembla a mi), també perque la vida segueix amb totes les altres necessitats: jo i el meu home també hem de menjar, dutxar-nos, arreglar coses... i la cessària és una gran putada. Sobretot quan no ho esperaves de cap manera. I també perque fa mal, fa mal quan et bellugues, quan t’alces del llit i quan t’ajeus. I cada dia a partir del naixement del meu fill en mirar-me al mirall despullada veuré aquesta cicatriu que em recordarà que ja sóc mare i que hauré d’anar descobrint els secrets d’aquest ofici impagat però impagable. Benvingut a les nostres vides Marcel.

27 comentaris:

nerona ha dit...

OH, quin nen més maco!!! A mi també se'm cau la baba!!!

Espero que sapigueu afrontar totes les dificiultats. Però com tothom, ningú no neix ensenyat!!!!!!

Un consell, com a infermera i com a pacient, perquè mare no ho sóc... L'oli de rosa mosqueta ajuda a la cicatrització, i sobretot, protecció molt alta a la cicatriu durant l'estiu els dos primers anys... (T'ho dic per experiència!)

Un petonàs!!! I gràcies per compartir-ho amb nosaltres!!!!!!!

Teresa ha dit...

Hola Nerona, he fet servir l'oli de rosa mosqueta per la panxa durant l'embaràs, amb un nen de 4 kg i pico i ni una estria...però la cicatriu... gràcies pel consell. Ho faré.

Anònim ha dit...

Felicitats!
A mi també em va costar molt l'alletament però al cap d'una setmana al final va aprendre a xarrupar. El primer mes és difícil. Sort de les de la Lliga de la Llet. Aquí també n'hi deu haver. Va molt bé que quan et dutxis vagis alternant l'aigua calenta i la freda perquè no s'infamin els pits. A mi m'anava bé posar-m'hi iogurt a la dutxa mateix per evitar inflamacions i clivelles. Un pic s'agafa el truquillo és el més bonic del món. Molta sort!
Eule

Nottinghill ha dit...

Moltes felicitats...se per pròpia experiència que els primers dies són molt durs, només per la falta d'experiència. Intenta passar-ho el millor que puguis!!!!
T'envejo i molt!!! Em fas recordar el naixement del meu nen, pero encara que les vaig passar p.... ara hi tornaria!!!
UNA ABRAÇADA VIRTUAL MOLt FORTA.

juditH Estradé ha dit...

L'enhorabona!!
Jo no sóc pas mare i consell no te'n puc donar cap. Només que en gaudeixis!

Enkeli ha dit...

Enhorabona Teresa!

Lupe ha dit...

Moltes felicitats Teresa!. És un nen maquíssim i tot aquests "reajustaments vitals" passaran de seguida i només gaudireu del vostre tressor.
Salutacions

Noctas ha dit...

Amb la meva estimada ens estem pensant això de tenir fills. Diuen que en el cas de l'home aquest s'acolloneix quan el nen és a la panxa però que després quan neix la por cedeix...SALUDUS I FELICITATS!!!!

Unknown ha dit...

Felicitats! I no pateixis per la cicatriu, es torna petita i estreta i si la protegeixes com diu Nerona, d'aquí a poc temps quasi ni la veuràs.
Una abraçada.

Anna ha dit...

Moltissimes felicitats!! El teu home ja em va passar el mail amb les fotos. Es molt maco!! I consells... t'en donaran a tort i a dret pero el teu instint de mare (que fins ara no sabies que tenies) et guiara mica en mica. En quant a l'alletament per sort a Suecia tenim molt bones professionals que ajuden en tot moment (a vegades es passen d'insistir en el tema) i segur que te n'acabaras sortint. Si et surten clivelles, prova amb els "amningsnapp" (mugronera). A mi em va anar be. I la rosa mosqueta si que va be per la cicatriu!
Pensa que amb la calor de Bcn no estirieu pas massa be amb en Marcel i tu convalescent per aqui...
Un peto!

Ingrid ha dit...

Felicitats!!!!!!!! aish quin nen més refet i maco que teniu.
Petons i ànims!

Kuroi Neko ha dit...

L'enhorabona, Teresa!

Espero que gaudiu del vostre tresor amb moltíssima felicitat!

Una abraçada des del Mediterrani!

aigua_clara_

www.evaguillamet.wordpress.com ha dit...

Hola Teresa, moltes felicitats!! jo fa 4 mesos estava com tu! I també sóc petita i el meu nen va fer gairebé com el teu. Normalitzar la lactància em va costar gairebé 2 mesos, no et vull desanimar perquè en aquest tema "voler és poder" però a algunes ens costa mé, co l'Anna et recomano la mugronera, a mi la de Medela és la que m'ha anat millor. Jo els primers 10 dies quasi no em podia moure del llit pels punts, que tot i ser part natural, eren molts i se'm van imflamar molt, em sentia fatal. El que millor em va anar va ser la gent que em feia sentir que ho estava fent molt bé, anar agafant seguretat en tu mateixa i seguir el teu instint com diu l'Anna és el que t'anirà millor. Has de tenir molta paciència i demanar ajuda!
sort i disfruta-ho molt, que creixen de seguida!!
el meu amb 4 mesos ja medeix 67,5 cm

eva

Carles TV ha dit...

Moltes felicitats!

Anònim ha dit...

Enhorabona!!!
disfruta del petit (és un dir, perquè deu n'hi do 4kg) perquè en 4 dies se't planta amb l'edat del pavo ;)

Dolors ha dit...

MOLTES FELICITATS

Anònim ha dit...

Moltes, moltes felicitats des de Sant Fost de Campsentelles. Segur que tot anirà millor a partir d'ara.

Una forat abraçada

Anònim ha dit...

Pasando por aquí... Moltes felicitats!!!

... ha dit...

Enhorabona a tots dos! Tot i ser dels darrers en felicitar-vos espero igualment que sigueu molt i molt feliços !!!
Molta sort i salut !!!

Eduard ha dit...

Teresa, de tot cor moltes felicitats !!!

El Gran Barrufet ha dit...

moltissimes felicitats, tot i que amb un pel de retard, per aquesta gran novetat!
Que creixi fort i us faci molt felic,os!

Anònim ha dit...

UN FAVOR A UN ALTRE CATALÀ?

Bon dia Teresa... Em dic Josep. Tinc 37 anys i sóc professor de Secundària i Batxillerat a BCN..
Malgrat he donat classes d´espanyol, la meva titulació és de Història..
La meva companya és sueca.. i troba a faltar molt i molt el seu país.. M´he plantejat intentar traslladar-me a Estocolm...
Creus que és molt difícil tractar de trobar-hi feina tenint en compte que tinc moltes coses en contra: no parlo suec i no tinc titulació oficial!!!
A veure si pots dir-me alguna cosa a la meva direcció: josepgorgues@yahoo.es

Gràcies

Ingrid ha dit...

Hola guapaa!!! com va això de ser mare? fins aviat

J ha dit...

Felicitats!!!

Anònim ha dit...

Ecs. Els nens no són més que larves. Especialment els nous nats.
Ja que t'has casat amb un estranger i hi has tingut un fill, ja no ets catalana perquè aixís ho has decidit.
Ja no ets de la meva ètnia. No tornis a Catalunya mai més.
Aixís va el país ple de xenòfiles.

Anònim ha dit...

Anònim ets un podrit de cuidado!

Lupe ha dit...

Trobo aquest comentari fora de lloc totalment, especialment per una dona que acaba de ser mare.
És que tu no vas ser nounat?.

I respecte a lo de ser catalana, visqui on visqui, faci el que faci, sense comentaris...