dissabte, 7 de novembre de 2009

Avaluant

Fan futbol a la tele i veig amb vergonya que desde el vint de setembre no he escrit res. L’ amic Oriol diu que tinc el blog ple de teranyines. I té rao. Però bé, disposada a fer una mica d’endreça us volia explicar que han passat varies coses: he fet quaranta anys, hem trobat guarderia per en Marcel i ens hem comprat una casa. Tot ha passat en la mateixa setmana! Us ho podeu creure? Nosaltres encara no. De fet exceptuant la guarde d’n Marcel les dues altres coses són fenòmens sobrenaturals per mi.
Ahir amb els companys del meu equip a l’escola parlavem de l’edat i cap de nosaltres havia assimilat el fet de fer anys ni tan sols la Gerd que en tè 63. La gent ens veu per fora d’una manera i nosaltres ens continuem veient sempre igual. I pel que fa a la casa nova... doncs tenim tres mesos per anar paint el pas tan gran que hem fet i preparar el trasllat. Ens espera molta feina. Desfer-se de coses innecessaries, pintar, netejar. Arreglar, empaquetar i desempaquetar. Ja ho anirem fent mica a mica.
Aquest darrer mes ha estat una mica estressant a la feina hem tingut una setmana sense alumnes, però en la que els profes hem hagut d’anar a cursos de formació o conferències. Una mica rotllo perque ja en porto unes quantes de conferències d’aquestes i tinc la sensació que anem donant voltes als mateixos temes cada vegada i mai arribem a cap conclusió. L’unic que en trec es sortir amb el cap com un timbal i amb més dubtes sobre la meva capacitat professional que quan he entrat.
Ara està de moda parlar i discutir sobre el procés avaluatiu. Suposo que aquest tema durarà una temporada. Fa uns anys era una altra cosa: continguts, métodes, problemes socials, sistemes organitzatius... tot enfocat en l’escola val a dir.
Però fins i tot jo, que em considero molt novata en el tema i que em queden molt anys per aprendre, puc veure amb claredat aquells alumnes que van peixos que necessiten esforçar-se més i els que estan dotats de manera natural o els que a base de treball aconsegueixen aprendre i sortir-s’en. Amb tots els matisos existents imaginables. Els alumnes són com un lllibre obert i alhora un misteri perque darrera d’aquell pasotisme o d’aquella timidesa hi ha realitats que els profes desconeixem totalment. Hi ha un alumne que sempre estè callat i que treballa al seu ritme i en silenci i un bon dia m’el trobo en un local de concerts on ell toca la guitarra elèctrica. Ves! Quina sorpresa! I aquests dies estem escribint les avaluacions que no son propiament “notes” sino una valoracio de com veiem a l’alumne en el seu desenvolupament escolar. Sembla ser que enguany ja no es poden comentar coses de tipus personal i que nomes s’han de comentar les capacitas intelectuals i d’aprenentage de l’alumne. Ès a dir no es pot dir aquest alumne és una mica gandúl i arriba sempre tard. Només coses que facin referència als estudis, si li falten coneixements en aquest camp o en aquest altre o el que es pitjor; si ha assolit la meta segons el pla del curs especific per cada assignatura. Si jo sóc el pare o la mare dun alumne i em diuen això “ el seu fill ha assolit la meta en anglès.” no m’entero de res. Quina meta? Quin pla? Que m’ho expliquin clarament, en sap o no en sap d’anglès? I en sap molt o en sap nomès poc?? Total un altre desastre. De l’u al deu: un zero.

6 comentaris:

Albert ha dit...

Si l'amic Oriol és el que està envoltat de cangurs el saludo des d'aquí :P
Enhorabona per tots els canvis! Suposo que així esteu distrets i no es fa tant pesada la manca de llum.
Ah, un petit detall de repel·lència. Es diu Avaluació, amb A :P
Salut !

teresa ha dit...

I tant Albert! tens tota la raó! gràcies.

Cristina ha dit...

1. que bé que hagis tret les teranyines.
2. Felicitats!! Jo sóc de les que no m'acabo de creure l'edat que tinc!quan la dic em sorprenc i tot!
3. Que be, nova casa, nova il·lusió!
4.Avaluar és una de les coses més difícils que hi ha!! Des del meu punt de vista, avaluar és etiquetar! i quan l'escola posa una etiqueta... es produeix una mena d'efecte "pigmalió" i la pobra "victima" de l'etiqueta no aixeca més el cap!!
Salut!!

Anònim ha dit...

Teranyines, teranyines... El teu teranyines, el de l'Albert rovellat i el meu en Tutankhamon! jeje
Qui sap, igual algun dia el reactivo i torno a explicar batalletes.

Una abrac,ada marsupial!

Oriol

enlacescatalunya ha dit...

Tu millor que ningú saps l’esforç que suposa mantenir un bloc amb informació rellevant i d’interès. Normalment la satisfacció personal per aquest treball és més que suficient. Però, de vegades, necessitaries que aquest esforç estigués recompensat econòmicament encara que només fos de forma simbòlica. No estem parlant de guanyar-se la vida amb els blogs, que també podria ser. Parlem d’aquests diners extres que et dónan una satisfacció especial ja que és aconseguit amb tot el teu esforç creador. Ja hi ha plans publicitaris que compleixen aquesta funció. Segur que els coneixes. El nostre pot complementar perfectament a qualsevol altre i oferir-te uns diners interessants que et permetrà un regal de tant en tant.

Anònim ha dit...

el que estava buscant, gracies