Dret a escollir

Aquest és el meu blog, i aquí hi explico el que a mi em dona la gana. Jo no sóc el que escric aquí. Només una petita part de mi, i a vegades ni tan sols real. El que es llegeix de mi no és de mi. El blog l’utilitzo per a escriure, com a eina per mi, gairebé com a terapia, i per expressar coses que no podria expressar d’una altra manera. No puc dir-li a la cara del meu ex que em repugna la seva conducta. Però ho puc escriure aqui. No puc dir-li al meu fill que em sap greu haver triat un pare que no es mereix. Però ho puc escriure aqui, i si ho llegiu i no us agrada, doncs , no ho lamento perque de totes maneres no ho escric perque agradi a algú.
Aquest dies estic pensant en com puc enfocar el rumb de la meva vida. Encara no he decidit què faré, de moment deixo que el temps i i els pensaments es vagin posant al seu lloc, caient cap a alguna banda pel seu propi pes, i que siguin les coses que em parlin a mi més que no pas prendre determinacions agoserades massa depressa. Però... jo què vull realment? He de pensar sempre en els altres i deixar constantment de banda els meus desitjos?

Estic una mica farta de ser sempre jo la qui es sacrifica per tot. De no ser una mica egoista i per alguna vegada pensar en mi en primer lloc i els altres ja s’espabilaran. Quan viviem junts, jo em quedava a casa cuidant en Marcel quan ell sortia als seus concerts i a les seves farres d’empresa. Cuinava els plats que savia que a a ell li agradaven i amb els que no em posaria problemes ni mala cara. M’empassava pel.lícules dolentíssimes només per que estigués content, o per evitar discutir sobre una cosa que jo considerava una fotesa. Suportava música a tot volum i no es podia ni parlar. Em resignava a passar caps de setmana sense veure a ningú, fent vida casolana i solitaria i molt poc acord a la meva manera de ser. I sense negociar, només perque era així i ja està. Em conformava.
Hi ha moltes coses que no ens permeten la possibilitat de decidir: quan ens morirem, si ens posarem malalts aquest hivern, si plourà el proper cap de semana, si la casa es vendrà aviat... Ai la casa! Milers de coses s’escapen de les nostres pobres capacitats de predicció i d’elecció . Però moltes altres coses, coses petites o grans , si que les podem escollir nosaltres mateixos. I amb elles , a poc a poc, penso reprendre el timó d’aquest vaixell.