És ben curiós que la parada d’autobús del barri on visc tingui aquest nom. No fa gaire que m’en vaig adonar i vaig pensar que era ben veritat, si més no per a mi. El nostre barri és un dels més normalets tirant a dolentet , de la ciutat. La majoria dels qui viuen en els pisos són immigrants, gent jove o gent molt gran. Els pisos però tenen totes les comoditats del món són amplis, renovats, amb grans finestrals de doble o triple vidre i amb una cuina acollidora on ve de gust cuinar. Ehem, com a Espanya oi?... Són tots iguals, idèntics. Tots tenen traster i unes casetes per guardar les bicis al pati interior. Tant per una banda com per l'altra hi ha gronxadors i sorreres perque la canalla pugui jugar. Tenim manteniment continu si alguna cosa s'espatlla o no va bé. I pàrquing sota teulada per un preu irrisori: 14 Euros al mes.
El que deia, com a Espanya.
I aquest és un barri més aviat lletget. Els barris bonics tenen tot això més un veïnat de classe mitja alta i una vista espectacular sobre els llacs o l'arxípielag del Bàltic.
3 comentaris:
Es que hi ha coses com el parking, el lloc per les bicis o cuidar-se del manteniment dels pisos de lloguer, que aqui son un veritable mal de cap, i son coses amb les que t'hi trobes cada dia.
Si no hi has de pensar tens un regalet en temps i tranquilitat tots els dies, quina sort!
Petons des de Barcelona
a vegades no ens adonem que al nostre voltant està ple de senyals que són com petits indicadors de la nostra vida.
Ja esta bé que hi hagin trasteros per guardar les bicis, canoes, planxes de surf, cartrons,gabies ,esquis, cordills,patins,sombrilles, tendals,fustes varies,garrafes de vidre, cistells i aperos mils. Fins als topes !!! ,almenys així es com ho tindria un servidor que sempre he tingut simpatia pel gremi dels drapaires domestics.Un abraçada.
Pepin
Publica un comentari a l'entrada