Els meus alumnes són molt curiosos, jo diria que tafaners. Sempre em pregunten, que què penso de Suècia, si m’agrada viure aqui, si no estaria millor en una ciutat gran... Ho troben extranyíssim que m'agradi viure a Suècia. I sempre els dic el mateix: he viscut quasi divuit anys en una ciutat gran i en vaig quedar tipa.Abans de venir a Suècia estava molt estressada per la gran ciutat, els horaris tan llargs, les distàncies curtes que es feien en estones llarguissímes. Era molt i molt pesat. Els explico que Barcelona, és una ciutat perfecta per a ser-hi com a turista ( si no els roben), però que per viure-hi, si has de treballar i fer la vida familiar normal, no. A no ser que tinguis molts i molts diners i no hagis de treballar amb horaris definits ni de conduir per la ciutat. Bé aqui hi hauria matisos, i segur que molts em criticaran. Els dic que la ciutat on visc ara és ideal per a tenir una vida sense estrés i al mateix temps tenir-ho més o menys tot a l'abast. Una rèplica de la meva ciutat natal però en versió minimalista.
Ahir vam preparar Tapes. Els van encantar. Vam fer-ho senzillet perque tampoc és plan d’oferir la carta del Taktika Berri a la classe, oi? però va quedar molt bé. I els alumnes molt contents. Us deixo les receptes. http://laprofedeespanol.blogspot.com/
2 comentaris:
És una gran merda viure a Catalunya, només treballar i treballar com burrus,ah,això si per asegurar-nos una feliç jubilació, que cada vegada será més llunyana i no ens aguantem ni els PATARROTS!!!!
Quin riure! No siguis tan pessimista, intenta agafar-t'ho amb filosofia o fes-te empresaria i podràs tenir els horaris que et doni la gana mentre els altres treballen per tu. Petons!!
Publica un comentari a l'entrada