Festa de fi de curs

Una cosa que no us he explicat és com va ser el dia de fi de curs a l’escola on he treballat aquest curs ( he treballat en tres però en aquesta és on he tigut més grups).
La qüestió és que va ser una festa molt emotiva. Era l’últim dia abans de les vacances d’estiu, el 15 de juny (crec que hi ha zones de Suècia que acaben abans i altres que acaben després, no és igual a tot arreu). En aquesta escola on treballo es fan els cursos de 7è, 8è i 9è que vé a ser com la ESO obligatória. Els alumnes comencen quan tenen tretze anys i acaben que en tenen setze, i després s’en van al Gymnasiet a fer el Batxillerat.
Bé doncs, cada any hi ha tres cursos de 9è que acaben i s’en van per sempre d’aquesta escola. A més no només han estat tres anys junts ja que l’escola de primària és anexa a la escola dels grans i per tant la majoria d’alumnes han estat junts durant nou anys de la seva vida i la separació és un fet molt important per a ells i també pel als profes.
Va ser molt emocionant i molt molt sentimental. Els suecs tenen un punt de sentimentalisme que costa d’entendre. La major part del temps són bastant inexpressius, es guarden les emocions per a ells, però quan fan actes solemnes s’hi aboquen de ple. A mi em van saltar les llàgrimes com una tonta i només he estat amb ells nou mesos pelats.
A primera hora del matí, tots molt elegants, vam anar a l’esglèsia travessant tot el poble, però no fer a fer cap acte religiós, només perque és l’espai del poble amb més capacitat per a reunir més de mil persones. Professors, alumnes, familiars que venien a felicitar i a veure l’entrega de beques que es feia en l’acte. Molta música i cancons interpretades pels alumnes que acaben. I tot enmarcat en l’espai tan solemne de l’esglèsia. Quatre alumnes meves van tenir beca!
Després de la cerimònia tota la gent va anar en corrua cap a l’escola on els alumnes dels cursos inferiors van fer el passadís als alumnes de 9è que s’en van (com als futbolistes campions!!). Tot acompanyat d’aplaudiments i roses de grogues. Era molt bonic. I per acabar davant de l’escola alguns profes van tocar en directe, mentre els alumnes posaven per a les fotos de grup, que seran un recordatori per tota la vida. El meu home té la mateixa foto de quan ell va acabar. Els meus alumnes em van abracar i mutuament ens desitjavem bon estiu i un bon fortsättning (bona “continuació”). Una experiència més.
A la tarda del mateix dia el alumnes que acabaven el batxillerat a l’institut de la meva ciutat sortien pels carrers amb les seves gorres blanques i les seves roses grogues voltant per la ciutat en qualsevol mena de transport: cotxes descapotats, cotxes antics, cavalls , sidecars... i feien sonar les botzines com a bojos celebrant que ja eren “studenter” ( el titol de batxillerat). Molts havien celebrat d’una manera una mica massa etilica, però en un dia aixì s’els permet passar-se de la ratlla en ple dia. La multitud va sortir al carrer per a aplaudir-los i mirar-se’ls amb expectació. Realment és una celebració extraordinaria davant de la indiferéncia que fem a aquestes coses a Catalunya i Espanya. Som uns insípids.

La fotoés d'un grup de noies que acababen el batxillerat.