dijous, 7 de juny de 2007

Aprendre idiomes

Dubto molt que quan el govern suec va optar per no doblar les produccions audiovisuals estrangeres al suec i decidir que era millor subtitular-les, fos per raons pedagògiques. El més segur és que Suècia, país on l’economia és molt important, s’adonés que el doblatge era unes quantes vegades més car que el subtitulat. Potser sense ser-ne massa conscients amb la seva decisió van contribuir a que la població sueca estigués molt més acostumada a escoltar llengues estrangeres. A sentir parlar anglès, francès, italià, espanyol, ... per la televisió i al cinema,... i no es limités només al seu suec. Aquest senzill exercici d’oida ha comportat moltíssimes avantatges a la població, entre elles que l’aprenentage d’altres idiomes és molt més fácil ja que es pot escoltar directament la versió original i intentar entendre l’idioma directament. Però l’avantatge més gran és pels nens. Si desde ben jovenets han vist la televisió i les pel.licules en altres idiomes, això implica una obertura de les sensibilitats auditives molt més gran que els que només escolten una sola llengua tot el dia. I més encara quan encara no saben llegir ni escriure. Aquí els nens comencen a llegir i escriure entre els 7 i 8 anys.
Ah! I que no dir de la gent que té problemes d’audició! Amb els subtítols segueixen les pel.lícules sense cap mena d’impediment.
Però deixant a part les avantatges econòmiques i d’aprenentage que comporta el no doblatge, hi ha la més important que és la interpretació dels actors. Els actors i les actrius! És que realment és donar un valor “zero” al treball dels actors, si quan es visiona una pel.licula a Espanya s’els canvia la veu, la intenció és canviar l’idioma, però en realitat es canvia també la veu i la interpretació. O sigui, una part econòmica que ha costat fer aquella pel.lícula es destrueix completament per posar un idioma que faciliti la comprensió directa de l’espectador. O sigui que és com si d'una obra d'art en treiessim un trocet i en posesim un d'un altre artista amb la funció de que el cervell de l’espectador es cansi menys, treballi menys, pensi menys. Sigui menys independent i per tant més manipulat. Això a Espanya sempre ho hem sabut fer molt bé. I a Catalunya també, perque sempre diem que som diferents dels altres espanyols però en realitat va i després els en copiem els patrons. Com aquesta merda del doblatge. Per anar fabricant més gent burra que l’unic que escolten com a molt és alguna canconeta en anglès que “mola molt tio!” però que evidentment no n'entenen ni un borrall. Que burrus que som Déu meu!

7 comentaris:

Oscar ha dit...

No podria estar més d'acord amb tu, Teresa.

Ara ja fa un temps que segueixo les teves aventures per Suècia, ja que m'interessa molt la comunitat catalana i espanyola a Suècia.

Tenir una novia sueca m'ha permes anar molt a Suècia (a Nyköping, on aterra Ryanair, molt comode) i des del primer moment em va cridar molt l'atenció aquest tema del subtitulat. La veritat és que arran de conèixer a la Karin el tema de películes doblades ha desaparegut de la meva vida. Crec que serà molt difícil canviar les coses a Catalunya degut a tota la industria creada al voltant del doblatge.

Per sort el futur està a la TV per internet, on les possibilitats dels que ens agradan les películes en V.O. incrementarà.

Salutacions desde Johannesburg
Oscar

Gina ha dit...

Jo el que també trobo a faltar aquí a la televisió alemana i austríaca són els subtítols en alemany de les produccions alemanes. Ara estic aprenent alemany i em resulta molt difícil entendre el que diuen, però si puc mirar una pel.licula alemana/austríaca i llegir els subtítols m'ajuda molt més a entendre les paraules ja que necessito llegir-les per memoritzar-les (tinc bastanta memòria visual!!).
I evidentment aquí també ho versionen tot a l'alemany!

Gina ha dit...

Per cert, com va el teu suec??? On el vas començar a estudiar??? Et va ser molt difícil trobar feina com a professora d'espanyol amb el teu nivell de suec???

teresa ha dit...

Gina,
Vaig fer comencar a estudiar suec a Barcelona, quan em vaig adonar que no podia comunicar-me de cap manera amb els sogres, i vaig fer tres cursets. Em van servir per saltar-me tot el que es diu SFI Svenska för invandrare ( suec per estrangers) quan vaig venir a viure aqui i passar directament al nivell de suec superior. Nomes em falta un examen per poder tenir el nivell de suec que exigeixen per donar classes, tot i que ja n'estic donant.
Tinc l'avantatge que m'encanten els idiomes i si ho comparo amb altra gent, no m'ha costat tant. Pero encara queda mooooooolt per millorar!

Gina ha dit...

Molt bé, no??? Jo he fet un parell de cursets, però el meu alemany no està per tirar cohets... A mi també m'agraden els idiomes, però si que em costa... suposo que també és relatiu, perquè he viscut a Itàlia, i va ser bufar i fer ampolles apendre'l!! Ja sé que no es pot comparar apendre una llengua romànica a una no romànica, ja sé que el 2n tipus és molt més difícil per "nosaltres".
I els hi costa molt als teus alumnes apendre español?
Consells com a professora i com a estudiant d'un idioma per apendre més ràpid??

teresa ha dit...

Ha estat el primer any fent de profe d'espanyol i he quedat molt sorpresa del molt que han apres. La majoria d'alumnes que he tingut no sabien dir ni una paraula, i ara ja saben presentarse explicar d'on son, parlar de la seva familia i de les coses que els agrada. Ells mateixos no s'ho acaben de creure! O sigui que per mi valoracio positiva 100%.

Gina ha dit...

Per mi un dels factors més importants és que la profe motivi al personal!!! I per això aquesta persona ha d'estar motivada ella mateixa i li ha d'agradar la feina!!! I sobretot (si no m'equivoco) si treballes amb gent jove, ja que l'edat del pavo i la desmotivació en general són basatnt abundants...
Ara a la meva classe d'alemany hi ha una sueca, i avui he pensat en tu quan la profe li ha preguntat qué menjaria per dinar, i he pensat en el teu post sobre el que mengen els suecs...