dimecres, 15 d’agost del 2007

Vaig tornar ahir i

Ja sóc a caseta i estic la mar de contenta de ser-hi. He trobat a faltar el meu espai, les meves costums i el meu amor que s’ ha quedat aqui treballant, pobre!
Les vacances han estat bones, he tingut temps de fer les coses que volia fer i de posar-me molt morena. Ah! i de menjar peix, fresc, fresc, fresc! Pescat pel meu propi germà, el “crack” de la pesca! Com he disfrutat amb això. Crec que ja tinc la dosi de subsistència fins per Nadal ( si és que torno a Catalunya per Nadal ¿?).
Però potser el fet que ja porto quasi un any vivint a Suècia i que feia set o vuit mesos que no visitava Catalunya que algunes coses de l’estil de vida “Ibèric” no m’han semblat tant ideals com la majoria d’espanyols es pensen.
-En España sí que sabemos vivir bien! O dit per un/a català/ana:
-És que aquí (Cat/ Esp) es viu mooolt bé!
Típica frase catalogada a partir d’ara per mi mateixa com a rotundament FALSA i que no comprenc perque la gent la diu sense haver sortit de casa seva i comparar una miqueta com es viu a altres llocs. Crec que faré una sèrie de post titulats ”Crítica a l’estil de vida ibèric”.
I no ho faré només per a queixar-me i ja està, ho faré per a donar idees perque les coses poden canviar i millorar. Si es vol.
També he tingut temps per adonar-me de com van les coses, així per sobre, sense aprofundir massa, per Catalunya i Espanya. I no m’ha agradat gens ni mica el que he vist i llegit.
M’encantaria sentir alguna vegada que el meu país fa alguna cosa bona, per la seva gent, pel pais mateix o per aconsseguir un enteniment mutú entre totes les parts. I l’enteniment es pot interpretar directament del francès ( entendre = escoltar).
Però un vegada més l’han cagat. Ja us aniré desgranant aquests pesols d’or, que n’hi ha uns quants i valen un Potosí!
Demà començo les primeres reunions a l’escola per a fer la planificació del curs amb els altres professors i la setmana vinent ja comença el curs amb els alumnes. Quina mandreta.

3 comentaris:

Ingrid ha dit...

segur que aquesta mentalitat tan egocentrista que tenim és producte de la sensació d'inferioritat que patim. Hauriem de saber mirar i reconeixer els errors, admetre que no anem gens bé i actuar de veritat, no només criticar.
Ja ens diràs quins punts flacs has viscut

Gina ha dit...

Ben tornada!! Ja ens explicaràs més detalladament com t'ha anat!!!! Jo també vaig aprofitar els pocs dies que vaig estar per casa per menjar: gambes, llagostins, llamàntol (al casament i estava boníssim!), paella!!!!! mmmm!!!
Per sort vam patir poc el caos que hi ha per terres catalanes en aquests moments: vam tenir "bastanta" sort i només 30 min de retard amb la renfe... i vam decidir anar a l'aeroport amb taxi!!!

Désirée ha dit...

Espero haber entendido bien el post a pesar de estar en catalán y te doy la razón 100%
Una de las frases que por desgracia más tenemos que oir y más me molestan es aquella de "es que como se vive en España no se vive en ningún lado"
Normalmente te la dicen personas que nunca han salido de ESpaña, ni tan siquiera de su región.
Depende de lo que uno llame calidad de vida. Si la calidad de vida es que haya muchos bares para tomar cervecitas y mucha gente en la calle muy tarde, mucho sol..etc, vale.
Para mí, calidad de vida es tener una seguridad si me pongo enferma, si me quedo en el paro, salir de mi casa y no tener ni que echar la llave, no hablemos ya de las rejas en las ventanas...
ufff, paro, que en esto me lanzo mucho!