L'estat de les infraestuctures a Catalunya és molt dolent i no és cap secret. El que em sorprèn és que sembla que aquest tema s'hagi destapat aquest darrer any (especialment amb la xarxa de renfe) quan, desde el meu punt de vista, com a usuaria de desde fa més de vint anys, la renfe mai ha anat bé. Tenia 13 anys i a l'escola ja deiem allo del "rogamos empujen..." i no ho deiem de conya, era perque ja s'havia creat la llegenda de desastre d'aquesta empresa pública espanyola. Les dues setmanes que vaig ser a Catalunya les infraestructures van petar per tots cantons. Poc abans hi havia hagut la setmana negra de la ciutat sense llum i després cada dia noticies d'autopistes colapsades, trens aturats enmig d'un tunel, aeroports amb milers de maletes extraviades i avions amb retard ...No sé què us diuen aquestes coses a vosaltres però a mi em donen pistes més que suficients per creure que s'ha assolit el límit de la insostenibilitat i no solament que el pais no funciona com hauria de fer-ho sino que no funciona a seques. El país s'ha espatllat, s'ha averiat i li calen uns bons operaris perque el posin a funcionar i bé. I que no facin una xapussa que d'això en sabem massa!
Ja fa temps que els qui dirigeixen haurien d'haver analitzat el d'on venim i cap on anem i respondre's a ells mateixos si cap a on anem és cap on realment la gent vol anar. Volem anar cap a un país que peta? on els horaris dels transports públics no es compleixen? on algun dia hi haura un accident terrible amb consequències dramàtiques? on els treballadors no poden confiar en les infraestructures per arribar a l'hora a la feina i han de fer servir el seu cotxe contaminant més i més el pais ? on els empresaris deixen de facturar millonades per culpa de la manca d'electricitat? on la gent ilusionada per les seves vacances es resigna a passar vuit hores dins el cotxe per arribar a un lloc a 70 Km de casa seva???
Els polítics, que són els qui han d'arreglar les coses, es preocupen integrament per tornar a ser escollits a les pròximes eleccions, aquesta és la seva única gran ocupació i preocupació. S'els en va el temps amb això i la veritat tampoc m'extranya tant perque quan veig l'energia malèfica que posa la oposiciò ( quina sigui) en carregar-se els que han guanyat ( o no han guanyat però estant governant, no hi fa res uns i altres tots iguals, ara ja no compta guanyar o no guanyar ara és pactar) doncs entenc perfectament que no puguin dedicar-se a res més que a contraatacar.
Perque no fan les coses en equip? Que facin la feina primer i després es barallin, que ja els aplaudirem.
El de la foto és el meu pare darrera el diari després d'un d'aquets dies desastrosos
1 comentari:
No podem anar be de cap manera. Els polítics només s'ocupen del partit i de quedar-se a la poltrona el máxim de tempos possible. Fan pactes antinatura per gobernar i així tenim un president andalús i a les festes de la Mercé ja hi han espectacles de flamenco programats. I despres no entenen perque la gent no va a votar. Pensen que es perque no som poc cívics i el que passa es que estem desencisats
Publica un comentari a l'entrada