diumenge, 13 de gener del 2008

Gana

Aquesta cosa de l’embaràs em provoca tota mena de molèsties i inconvenients. Sonarà típic però faig col.lecció dels símptomes que descriuen els llibres que tracten d’aquest tema . Desde bon principi ho he anat patint tot. Doloret a la part baixa de la panxa, inflor dels pits, nausees, fàstic pel menjar, sensibilitat extrema per les olors (fortes i no tan fortes), cremor d’estòmac, son, ofecs, atacs de gana cada dues hores. Terrible. Això sí que em posa negra. I és que és molt fotut que quan et venen aquests atacs de gana, literalment són atacs, no és el cuquet que comença a informar-te que potser d’aquí una estona seria conveneient menjar. NO. Són atacs de tropa napoleònica. Imperials. Indecents que t’obliguen a menjar qualsevol cosa que tinguis a l’abast immediatament. Ipso-facto. No pots esperar. I això ja us dic és un avorriment perque al mateix temps el menjar em fa fàstic. Penso en pa amb formatge i no. Penso en galetes i no, penso en fruita i no, en un pastís: puagh! res de res s’em posa bé. Llavors què punyeta he de menjar si no és ni hora de dinar, ni de sopar, ni d’esmorzar? Arreplego qualsevol cosa i ho engulleixo, amb fam pero sense ganes, sense delit amb cara de basques. Només per esmorteir aquesta bestia salvatge que s’engega cada dues hores demanant teca. I pobret no em refereixo al nen/a, sino al cos, a aquesta munió de cel-lules i hormones que han transformat la meva naturalesa en una màquina d’afamar-se cada dues hores. En un aparell productor i reproductor d’energia per continur fabricant una personeta aqui dins.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Teresa!! Enhorabuena! yo también estoy embarazada! de 10 semanas, y estoy como tú: soy un máquina de comer, no paro!! pero además, me molestan olores, tengo caprichos, apetencias, que desaparecen de pronto... en fin, espero que se me pase pronto, porque además tengo nauseas y dolores de cabeza..uuff en mi primer embarazo ni me enteré, y en este sufriré todo por dos, jejej!!
Paciencia. Besos de Graná

Kuroi Neko ha dit...

Teresa, no et desanimis. T'ha sortit molt menjadora la criatureta, eh?
Cuida't i gaudeix de l'embaràs.
Un petó ben fort i ànims!

Nottinghill ha dit...

Es apassionant experimentar el fet de que el teu cos treballa fabricant una personeta i tú només t'has de dedicar a menjar...es certament de les millors feïnes que pots fer...eh que si??? El teu cos ho fa tot per tú i segur que molt be.

DESCANSA I DISFRUTA...perque després de dormir..més aviat poquet.

en27m2 ha dit...

Acollona veure que les hormones dirigeixen la nostra vida