divendres, 14 de març del 2008

Primeres necessitats


No és que tingui ganes de ser grollera, ni de ficar-me en temes de dubtós gust, però fa dies que li dono voltes a una cosa. Recordeu com són/eren els labavos a les escoles i als instituts de Catalunya? Sabeu com són els labavos públics a les universitats de Catalunya, als restaurants, a les estacions de tren o d’autobusos? En un bar o una cafeteria? Per no dir res dels pavellons esportius o les piscines! O els lavabos portàtils deprés d'un concert o en un camping?
La idea que en tinc jo és que no saps mai què et trobaràs. No hi ha un standart. A vegades hi ha labavos que estàn molt bé, nets cuidats, amb paper, sabó, eixugamans eficients i fins i tot aigua calenta. En alguns restaurants estàn fins i tot molt renovats i amb dissenys moderníssims, però moltes moltes vegades hi ha labavos que definitivament decideixes no utilitzar: sense paper, sense baldó, amb les portes que no tanquen, sense sabó, sense aixugamans, bruts, molls, sense aigua calenta, amb aixetes que no es poden tancar del tot, piques trencades. El curiós d’això és que exteriorment no et pots fiar de quin local tindrà un bon labavo i quin el tindrà fet una calamitat. Quan vaig ser a l’institut de Berga, vaig retrobar-me amb aquest vell conegut. El lavabo d’institut. I vaig flipar lo cutres que eren, no és que no sabés, el meu institut i el meu cole de monges eren exactament igual. Un labavo on les portes eren obertes, vull dir que passaves pel passadis de les aules i podies veure si unes cames sortien per sota de la porta. Cap intimitat de res. Tres, quatre o cinc wàters de portes tallades a un pam i mig del terra. Les piques per rentar-se les mans trencades, sense sabó, sense paper higiènic, sense tovallola, paper secant ni ventilador d’aire calent, res de res, per eixugar-se les mans. Tan vells com de més de trenta anys. Tipus franquisme. Els nens de Catalunya ho tenien i ho tenen molt malament. Però lo més fort és que a Berga hi havia un labavo per professors. Un lavabo que tenia una clau i que no hi podien anar els alumnes. (Oh, Privilegi!) Lamentablement el seu estat era igualment desastrós. Vellíssim amb cadena d’aquelles que has d’estibar un cordill. El rotllo de paper per aixugar les mans queia per terra, i això en un institut públic. Però no és un fet aillat. Es que molts altres també estan així. A l’escola sueca els lavabos estan impecables tant els dels profes com els dels alumnes. Això de labavo col.lectiu ha passat a la història, és de camp de concentració, de presó, d’internat. On allà la gent no son individuus, son ovelles del ramat, tot igual i tots segueixen el que fa tohom. Aquí són lavabos individuals. Els alumnes tenen un munt de labavos repartits per tota l’escola, són unisex, i tenen un baldó que marca per fora si està lliure o ocupat. Tenen sabó, paper i paper per les mans i sempre aigua calenta. I mai els he trobat bruts.
Menteixo, només he trobat descuidats els labavos de l’escola d’adults on anem els estrangers a estudiar suec per a immigrants. Allà recordo que un dia em vaig trobar un labavo on hi havia anat algun home “de cultura del sud” es a dir: la tapa aixecada, pixum a la tassa i al terra i la cadena sense tirar. Olé!

7 comentaris:

Finestreta ha dit...

Ostres quin luxe!!! A la meva escola i institut no hi havia mai sabó ara que hi penso, quin fàstic!!!

... ha dit...

Lavabo o labavo? :P que me'ls fas servir tots dos al post i ara em fas dubtar i tot! :P
Ara vaig a escriure sobre la nostra experiència higiènica aquí, que deu ser cosa de la ciutat o de la gent, però no coincideix gaire amb la teva experiència sueca :P
Salut !!!

Teresa ha dit...

Lavabo!!!! Of course, Albert gràcies per fer-m'ho notar. Que despistada!

Nottinghill ha dit...

doncs sembla que hi han porcs a tot arreu...
Quin fàstic!!!
Tindries que fer un post dels malabars que fem les dones per anar a un lavabo. Que fàcil ho tenen els homes, eh???

Una abraçada!!!

Lupe ha dit...

Ostres, això últim "cadena sense tirar" si que noooooooooooo.
Bones vacances de setmana santa.

Anna ha dit...

EStic d'acord amb tu, pero penso que ultimament les coses a Catalunya han millorat. Abans quan arribaves al Prat ja sabies que millor aguantar-se el pipi fins que arribessis a casa, pero ara els lavabos son molt nets, amb paper i sabo. PEr altra banda a Estocolm on hi ha escoles molt antigues hi ha hagut debat sobre el mal estat dels banys i de que hi ha alumnes que no gosen anar al lavabo perque estan bruts i fan pudor. Personalment a l'escola on treballo estan molt be, tot i aixi els profes tambe tenen lavabo amb clau nomes per ells.

escala ha dit...

Els malabars d'haver de fer pis aguantant-se els pantalos arremangats amb una mà i amb l'altre mà aguantar la porta, perquè no hi ha baldó i haver tingut la prevenció de tallar el paper avans - cas que n'hi hagi- i estar aguantant-lo amb la boca, per només haver de deixar anar la porta un segon mentre ens pujem els pantalos a corre cuita? Si, si, això son malabars! I sortir del lavabo de puntetes per no sucar tota la sabata!!!
Quin desastre!!!!Jajaja!!