dijous, 3 d’abril del 2008

La natura és savia i el monopoli encara més

Una altra cosa que em té desorientada és aquesta mena de por a les medecines. Gairebé mai recepten antibiòtics, i per suposat ni pensar-ho que un pot anar a la farmàcia i comprar-los sense recepta. Et podrien posar a la presó per traficar amb drogues! És broma, però hi ha una mena de consciencia-superstició com si un antibiòtic fos una cosa extremadament perillosa, una eina de destrucció del sistema inmunològic, que no sé jo fins a quin punt és certa. Potser sí que a Catalunya la gent n’abusa dels antibiòtics i de les medecines fortes, però a vegades quan el dolor és molt gran 250 mg de paracetamol no fan res. Creuen molt en que la natura és savia, que el cos fa el que ha de fer per lluitar contra la malatia. El dolor i el patiment no es veu tant com una cosa negativa sino com una cosa natural que et farà superar la malatia i a més et farà psicologicament més fort. En el meu cas, si de menuda no hagués pres antibiòtics ara ja seria morta, ja que estava constantment malalta a 40 de febre. Aquí a Suècia el meu home quan ha estat malalt ha hagut de passar més de 15 dies de vacances al llit fet pols i amb febre, potser amb una mica de medicació enlloc de 15 dies només haguessin estat 7. És necessari ser tant radical amb qüestions així? Ara quan es liberalitzi el negoci estatal de la farmacia “Apoteket” veurem si passa alguna cosa. No crec que en questions com els antibiòtics canvii gaire la situació, però potser hi haurà analgèsics genèrics que es podràn comprar amb més facilitat. El que jo veig a la farmàcia avui és que el que es pot comprar sense recepte són productes gairebé inoucus, que no treuen el dolor i no obstant molt cars. Llegiu el post de l’Anna sobre el tema. Que està molt bé.

5 comentaris:

... ha dit...

jejeje, molt apropiat el post d'avui. M'he convertit en el camell oficial entre els guiripondios del nostre departament. Fa tres dies que un company italià del despatx està entre 38 i 39.5 de febre. Donat que de previsors en som una estona ens vem portar dos caixes de 40 sobres de paracetamol 1 gram, així que ens n'hem pogut despendre d'uns quants pel pobre xicot. Avui, tercer dia de les febrades hem decidit actuar, així que hem trucat al fabulós "CAP" del barri on viu, hem deixat les seves dades al contestador automàtic i ens ha dit la maquinota, tota amable, que el trucarien en 40 minuts. Així ha estat, i per la informació que he rebut han estat "discutint" 30 minuts el pobre malalt i una infermera sobre si havia o no d'anar a visitar-se al CAP. Resultat: res de visita mèdica, que continui prenent paracetamol (espero que no hagi dit d'on l'ha tret o m'empapelen) i que si d'aquí dos dies (5 dies en total !!!!!) continua amb febre que truqui a l'hospital (perquè clar, serà dissabte i el CAP rien de rien) i que allà li diran què ha de fer.
No m'extrana que la sanitat sueca pugui presumir de una baixíssima mortalitat en els seus centres, si no t'hi deixen entrar segur que no et moriràs dins! et moriràs igual o abans, però mai dins les instal·lacions mèdiques... jo, en això de l'atenció mèdica i la medicació trobo que estan molt però que molt mancats. Espero no haver de fer-la servir mai aquí!
Salut

Ingrid ha dit...

Ostres, la veritat és que és un post amb una mica de polèmica. Jo soc de les que quan em fa mal, em prenc alguna cosa. No m'agrada patir!
Per cert! tens una sopresa al meu blog!!!

Els afectats ha dit...

Perdona, el comentari no te res a veure amb l'entrada última però no sabiem com comunicar amb tu. Remenant per internet hem trobat una entrada del setembre al teu bloc sobre el mobbing, que ens sembla interessant. Si no t'importa la pengem al nostre bloc www.afectats.blogspot.com amb link al teu.
Salutacions

Anna ha dit...

Gracies per la part que em toca!

Anònim ha dit...

Hola!

Ja tens raò ja! Jo soc dels que a Catalunya, es refreda cada hivern i/o estiu, i em deia, ja veurás com patirás amb tota la neu que deu caure allà dalt! Però, suriosament, no m'he refredat pas.

Bé, l'anècdota es que la meva companya si que es va refredar, i jo li deia: doncs anem a la farmàcia i et compres un frenadol o el que tinguin aquí. I ella em deia que no hi havia cap tipus de medicament per al refredat. D'acord, lo que tenim aquí no es per al refredat en si, sino per als efectes secundaris del mateix que si que es poden tractar i pots anar tirant millor.

Així que un dia passejant pel "centrum", veig la Apoteket i m'hi fico dintre i... tenia raó, no hi ha res per al refredat... però res de res! sprais nassals per a respirar millor i para de comptar! i jo recordant les farmàcies catalanes, plenes de propaganda de diferents productes contra el refredat!!!!

No se que hagués fet si el malalt hagués estat jo...

David.