dimarts, 6 de maig de 2008

El llevador

No és cap acudit. Avui hem anat a visitar l’hospital on ens toca parir en Marcel i la persona que ens ha fet la visita amb totes les pertinents explicacions era un llevador. Si, un home que ha estudiat la carrera de llevadora, un “comadrono”. Digueu-me tancada, anticuada, passada de moda o carregada de manies i de prejudicis però encara em costa d’entendre com hi pot haver homes que vulguin dedicar-se a aquest ofici. No perque l’ofici en si no sigui maco, que em sembla estupendo: ajudar a les dones a dur un bebé al món!, una feina útil i a més generalment amb moltes alegries, però el que em costa d’entendre és que normalment les paridores no es trobaran gaire cómodes amb un home que els estigui mirant els baixos inflamats i adolorits durant unes quantes hores en un moment en que una no sap gaire el què es fa. Jo personalment no voldré tenir un home com a llevador en aquest meu primer part. Ja n’hi ha prou amb que tingui l’home al costat que farà alguna miradeta d’esquitllada de tant en tant. Amb això sóc tradicionalment i discretament pudorosa.
És el mateix amb els ginecòlegs. Fa anys encara eren majoria els ginecòlegs homes i hi havia poques metgeses, més que res perque la carrera de medicina estava força enfocada als homes, i ha estat fa uns 30 o 40 anys que han començat a sortir metgesses a punta pala de les facultats de medecina. La meva mare va tenir tota la vida ginecòlegs homes, fins que al final es van jubilar. I ara no ho sé, suposo que tindrà el que li toca a la Seg. Social i ja li està bé. Jo m’en alegro moltíssim que ara hi hagi més dones amb aquesta professió, ja que sento, penso i crec que estan més properes a la condició femenina que no pas un senyor per més que hagi estudiat. No em malinterpreteu, racionalment estic completament d’acord amb que són vàlids i boníssims fent la seva feina, professionals i absolutament preparats, però aquí hi ha una altra cosa que hi juga un paper important, la part sensible, emotiva i de confiança del pacient, i això senyors meus no es pot canviar. O que m’en dieu d’una metgesa que tingui l’especialitat d’urologia o andrologia? Sí, sí pot ser molt bona doctora però... quants homes preferirien que fos un profesional del seu mateix sexe a l’hora d’examinar material tan delicat?

7 comentaris:

Ingrid ha dit...

Ostres, no m'havia imaginat mai que hi hagués "comadrons", jejejeje. Hummm... no tinc ni idea de com reaccionaria en el moment de parir si em toquès un home. Suposo que si fos algú moooolt agradable m'hi trobaria còmode.

Ana ha dit...

Doncs a mi m'han tractat millor i amb més delicadesa ginecòlegs que ginecòlogues. L'única vegada que recordo estar totalment relaxada i comòde en una revisió va ser amb un home. Passa el mateix que en les perruqueries, jo considero que el cabell d'una dona el tracta millor un home que una altra dona, ells són més conscients de la nostra feminitat i la cura que això comporta que no pas una altra dona. A més, habitualment un home haurà tocat i vist més vagines que una dona i les coneixerà millor ;)

teresa ha dit...

Ostres Ana! Hi ha molts homes que de tocar ni idea!!! Insisteixen amb el dale que te pego pero pel lloc equivocat! jajajaja I lo dels perruquers homes, la majoria que he conegut són gays, per aqui va la seva feminitat però a vegades et deixen feta un pendó justamnet perque entenen la feminitat com algo massa sexual.

anna p ha dit...

Quina gràcia! aquesta dissertació jo també l'he tingut.
d'una banda em fastidia que en el vocabulari comú sempre es refereixin que vas al ginecoleg, que el ginecoleg et visitarà, el ginecoleg farà aixó o alló...quan sovint es tracta de LA GINECOLOGA....de la mateixa manera sempre es parla de la infermera, sembla com que quedi estrany lo de l'INFERMER.
A St Pau també hi ha llevadors, jo apenes els vaig tractar mentres pujava a la habitació, però me n'han parlat força be. Clar que jo crec que de l'equip de llevadores i llevadors de St Pau tothom en parla be!! ( a mi en van encantar!!)

En aquest cas, és curiosa la discussió...jo també prefereixo ginecologa dona, 1º perque tenen el mateix qe tinc jo, 2º perque m'agrada que m'atenguin professionals dones ....
no se si tot son prejudicis com algunes dones mussulmanes, o ...modernitat...o empatia....no envà el curanderisme ha estat cosa de dones....va ser en temps posteriors que van ser relegades ai excloses dels estudis formals...

salvador ha dit...

A Espanya hi ha pocs llevadors però n'hi han com ^diu l'Anna P. Sincerament a mi si tingués una uròleg dona no m'impostaria gens mentre fos experta. Jo soc totalment contrari a llistes i governs paritaris o especialitats en els que quasi no hi han dones o viceversa. El que importa es la professionalitat.

Anna ha dit...

Creu-me Teresa, el que menys t'importara quan estiguis parint es si la persona que t'ajuda es home o dona: el que voldras es que t'ho fagin el mes portador possible. Ara be, estic d'acord amb que un home pot ser que pensi mes "fredament", en les coses tecniques, en el bebe... Potser no s'hi matara tant a l'hora de pensar com ha de quedar la cicatriu dels punts o no tindra la mateixa empatia que una dona que hagi parit.

aigua_clara_ ha dit...

Bua, jo estic totalment d'acord amb tu. Les meves parts íntimes són meves i prou. Ja em costa que m'hagi de mirar l'especialista com perquè a sobre hagi de ser un home!
A més, que crec que per molt que hagi estudiat, un home no pot entendre la fisionomia femenina com ho fa una dona. I tant m'és que la dona sigui lesbiana o no! És una qüestió d'empatia, no creus?