Aquesta és la manera com mana ( o manava) la tradició a l’hora de convidar els amics i parents a fer el cafè. El cafè s’ha d’acompanyar de set menes diferents de galetes o pastissets. Així es demostrava al convidat que en aquella casa hi havia abundancia. Aquesta tradició ha deixat de trascendir, entre altres coses perque és completament absurda i fora de context avui dia, els convidats no van a jutjar la riquesa de l’anfitrió i molt meys ho farien per la quantitat de diferents tipus de galetes que es serveixen amb al cafè. Ho farien, en tot cas, observant el mobiliari, els aparells d’electronia domèstica, o el model de cotxe apartcat a la porta.Algunes senyores grans però que continuen convidant a la tradicional fika, sembla que tenen encara una certa obsessió amb els pastissets i les galetes i segueixen fornejant i preparant delicioses menges per acompanyar el cafe i presentar-les a la taula amb l’orgull del “fet a casa”. El secret però és que és molt més fàcil avui dia oferir si no set (que és exagerat), tres o cuatre menes de pastes diferents, i es que quan les fan, en fan un futimé i les congelen i així van tirant i descongelant segons necessiten. Un avanç tecnològic que haria fet meravelles a l’época de les rebesavies sueques del meu home, que es passaven tot el sant dia a la cuina fent pastissets pels convidats, set menes diferents, no fos cas que els prenguessin per pobres o per garrepes.
6 comentaris:
Quina bon aspecte que tenen les galetes del llibre. Que bé que devien menjar les rebesàvies del teu home i els seus convidats. Ara seria impensable dedicar tantes hores a la cuina i la pastisseria.
L'àvia de la meva dona fa precisament com dius, en fa un munt, les congela i cada cop que traiem el nas per allà ens en dóna... M'has fet venir una gana només pensar-ho! Això del fika ho hauríem d'importar!
és veritat, no fan 1 pastis, si no que "pastissos";
diu la meva sogra que és una llàstima que s'ha perdut l'afició a la cuina que existia abans, i els joves quasi no saben ni cuinar els seus plats tradicionals, i s'estan perdent...
Ara m'encantaria tindre temps per fer pastissets. A Suecia vaig apendre a fer algun, i em sentia estupenda amb les mans brutes de mantega, farina i sucre, je je je!! recordes les pastetes de mantega que em va ensenyar la Carmen? Mmmm
Ara, si tingues temps com quan estava a Suecia, faria pastissets cada dia. M'encanta sentir les mans plenes de mantega, farina i sucre, je je je!! Recordes les pastetes que em va ensenyar a fer la Carmen? Mmmm...
Doncs jo de "kanelbullar" encara en faig de tant en tant. Sobretot quan tens nens a casa es divertit posar-se a fer pastissets.
Realment el "fika" es una de les millors coses de la vida de cada dia a Suecia. Es com lo d'"anar a fer un cafe" a Catalunya pero sempre acompanyat d'alguna pasteta. Clar que els kilets que et poses a sobre tambe venen amb el pack.
Ja veuras Teresa, quan estiguis de mammaledig no pararas de fer fikes amb les altres mames de la contrada.
Publica un comentari a l'entrada