Una de les coses més vergonyoses d’aquest país és que els ingresos dels ciutadans són documents públics que qualsevol xitxarel.lo pot tenir la barra de voler consultar. Avui per tercer dia consecutiu s’han publicat en aquest diari sensacionalista una llista de persones privades i la quantitat de corones sueques que guanyen. El que és més esgarrifós és que no tots aquests noms són càrrecs públics i/o polítics, alguns d’aquests ciutadans són professionals que es guanyen la vida amb els seus propis mitjans: periodistes, cantants, escriptors... és a dir que aquestes quantitats publicades no són diners que provenen dels nostres impostos sino de la seva feina. A més quan es publiquen aquestes dades es veu que es venen molts més exemplars, sí nens, aquest és el nivell de safareig del suec standart, voler saber que guanya l'un i l'altre. Que consti que no he comprat el diari però he sentit la xafarderia a la radio. Algun dia arribarem a aquest nivell de transparència a Catalunya o a Espanya?dimarts, 24 de juny del 2008
No és una pregunta indiscreta. Quant guanyes?
Una de les coses més vergonyoses d’aquest país és que els ingresos dels ciutadans són documents públics que qualsevol xitxarel.lo pot tenir la barra de voler consultar. Avui per tercer dia consecutiu s’han publicat en aquest diari sensacionalista una llista de persones privades i la quantitat de corones sueques que guanyen. El que és més esgarrifós és que no tots aquests noms són càrrecs públics i/o polítics, alguns d’aquests ciutadans són professionals que es guanyen la vida amb els seus propis mitjans: periodistes, cantants, escriptors... és a dir que aquestes quantitats publicades no són diners que provenen dels nostres impostos sino de la seva feina. A més quan es publiquen aquestes dades es veu que es venen molts més exemplars, sí nens, aquest és el nivell de safareig del suec standart, voler saber que guanya l'un i l'altre. Que consti que no he comprat el diari però he sentit la xafarderia a la radio. Algun dia arribarem a aquest nivell de transparència a Catalunya o a Espanya?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Nena, em pensava que estaries al BB i no davant l'ordinador! M'imagino que ja n'estas super farta!!! Es clar que qui sap, potser des d'ahir les coses han canviat!
Sort!
Encara estic esperant. M'han dit que si no hi ha res de nou el dimarts que ve l' obliguen a sortir! Per nassos.
Teresa!
Totalment dacord amb el que comentes, pero per altra banda crec que evita malentesos entre companys (tot i que pot crear mals rollos). La veritat per davant i sobretot l'aigua clara.
Els meus excompanys de feina a Suecia es quedaven parats quan em preguntaven el sou d'Australia i jo no els hi deia. Jag sager inte den!
Feu-ho saber tan bon punt el nen tregui el cap!
Salut i forc,a!
Oriol
Hola Uri, es que jo penso que és una questió tan privada, a qui punyeta li interessa el que guanya cadascú? Un altre tema és saber què guanya un ministre o un rei o un funcionari que per alguna cosa els paguem i els escollim (a vegades) nosaltres ... però el sou privat de cadascu pagat amb la propia feina?????
d'aquest tema vaig parlar fa temps al meu blog. Normalment podem saber coses dels nostres amics molt íntimes i no tenim ni idea de quan guanyen a la feina. Parlar de sous és molt més tabú que parlar de sexe o de drogues
hola teresa, fa temps que et llegeixo pero normalment no escric, però fa gairebé 4 mesos vaig ser mare, i ara que sé que estàs a punt a punt de parir et volia desitjar sort, que vagi molt bé el part i sobretot el postpart, que per mi va ser el més dur, i no m'ho esperava!! La lactància em va costar molt, però finalmet me n'he sortit!! espero que us vagi molt bé!!
Ei! Ja som dimecres, així que dimarts ja ha passat !!!! Espero que tot hagi anat millor que bé i que llevador rebi una bona puntuació :P
Salut!!!
Em sembla una passada total i espero que no arribem a aquests extrems.
Per cert: si ja has sigut mamà felicitats
Yo lo siento, pero no te escribo en catalán porque aunque lo entiendo, no tengo ni idea de escribirlo...lo siento.
Sólo quería decirte que he llegado a tus blogs desde el de demo, que te tiene "linkada", y casi lloro.
Primero he visto el de tus alumnos, y me ha dao envidia porque yo nunca tuve una maestra que me enseñara recetas, hiciera públicas mis redacciones y me invitara a helado!!
Luego he visto este, y he leído lo de tu bebe, y casi se me cae la baba. Muy bonito como hablas de lo que te dijo tu compañero, de que hace mucho que ya no sois sólo dos.
Suerte en el parto, porque espero que paras, no que explotes! jajajaj
Un beso grande, desde asturias
Publica un comentari a l'entrada