Foc

Quedo de pedra quan veig les noticies i els terrorífics incendis que estan arrasant Australia. Sempre he associat els incendis al clima càlid, causats per la sequera, per cables elèctrics guspirejants o per la mala folla d’alguns imbècils que tècnicament s’anomenen piròmans. La meva sorpresa va ser quan vaig descobrir que a Suècia també hi ha moltíssims incendis però en aquest cas no al bosc sino a les poblacions, a les cases de la gent. I si em poso a valorar-ho no sé què és pitjor si perdre la natura o posar en risc vides humanes... Tot és prou horrible. Els incendis aquí però tenen unes dates determinades on arriben a ser realment nombrosos. El periode d’advent i l’época de Nadal és quan els bombers es veuen obligats a fer mes sortides. Segurament molts de vosaltres ja us heu imaginat perque. Doncs sí, les espelmetes de decoració, que la gent encen a tot arreu per a fer una ambient acollidor en aquests mesos de foscor hivernal. I és que ben mirat són agradables les espelmetes, jo les trobo boniques i fan “caliu” però el que em posa molt nerviosa és quan una persona s’en va de l’habitació i deixa les espelmes enceses, ni que sigui per un instant. I acostumo a veure-ho tot sovint entre els suecs. Llavors no m’extranyo que cada dos per tres als diaris surtin noticies de cases cremades, empreses incendiades, escoles, botigues... i de tant en tant amb la desgràcia d’alguna pèrdua humana també. Jo ho culpo a l'obstinada mentalitat nórdica que encara que alguna costum sigui marcadament perillosa si els segueix semblant agradable és impossible de fer-los canviar de parer. El tema d'Australia però té una altra causa i un altre resultat. Aqui sí que arar ja no hi ha res a fer.