Aprendre idiomes

Dubto molt que quan el govern suec va optar per no doblar les produccions audiovisuals estrangeres al suec i decidir que era millor subtitular-les, fos per raons pedagògiques. El més segur és que Suècia, país on l’economia és molt important, s’adonés que el doblatge era unes quantes vegades més car que el subtitulat. Potser sense ser-ne massa conscients amb la seva decisió van contribuir a que la població sueca estigués molt més acostumada a escoltar llengues estrangeres. A sentir parlar anglès, francès, italià, espanyol, ... per la televisió i al cinema,... i no es limités només al seu suec. Aquest senzill exercici d’oida ha comportat moltíssimes avantatges a la població, entre elles que l’aprenentage d’altres idiomes és molt més fácil ja que es pot escoltar directament la versió original i intentar entendre l’idioma directament. Però l’avantatge més gran és pels nens. Si desde ben jovenets han vist la televisió i les pel.licules en altres idiomes, això implica una obertura de les sensibilitats auditives molt més gran que els que només escolten una sola llengua tot el dia. I més encara quan encara no saben llegir ni escriure. Aquí els nens comencen a llegir i escriure entre els 7 i 8 anys.
Ah! I que no dir de la gent que té problemes d’audició! Amb els subtítols segueixen les pel.lícules sense cap mena d’impediment.
Però deixant a part les avantatges econòmiques i d’aprenentage que comporta el no doblatge, hi ha la més important que és la interpretació dels actors. Els actors i les actrius! És que realment és donar un valor “zero” al treball dels actors, si quan es visiona una pel.licula a Espanya s’els canvia la veu, la intenció és canviar l’idioma, però en realitat es canvia també la veu i la interpretació. O sigui, una part econòmica que ha costat fer aquella pel.lícula es destrueix completament per posar un idioma que faciliti la comprensió directa de l’espectador. O sigui que és com si d'una obra d'art en treiessim un trocet i en posesim un d'un altre artista amb la funció de que el cervell de l’espectador es cansi menys, treballi menys, pensi menys. Sigui menys independent i per tant més manipulat. Això a Espanya sempre ho hem sabut fer molt bé. I a Catalunya també, perque sempre diem que som diferents dels altres espanyols però en realitat va i després els en copiem els patrons. Com aquesta merda del doblatge. Per anar fabricant més gent burra que l’unic que escolten com a molt és alguna canconeta en anglès que “mola molt tio!” però que evidentment no n'entenen ni un borrall. Que burrus que som Déu meu!