El millor de tot: EL MAR. Un mar d’aigua blau verda transparent i cristallina netíssima.
Vam fer una excursió en vaixell a Lindos, el poble de Rodes més famós. També s’hi pot anar per carretera però vam escollir anar-hi en vaixell i la veritat es va fer una mica pesat. La platja de Lindos és paradisiaca, ens hauriem volgut quedar més estona només gaudint dels banys peró hi havia un poble per visitar. Només de desembarcar ja hi ha una filera de burros que s’esperen. I és que Lindos explota els ases com a mitja de transport pels turistes, sobretot per a pujar a l’Acropolis. A mi em feien peneta els animalons amb aquella calor i els turistes grassos damunt els seus lloms!
El poble s’assembla molt a Positano, al sud de Nàpols, amb carrers laberíntics molts estrets que baixen o pugen ple de botiguetes i turistes. Amb tanta mala folla que el poble té dues badies, però el poble en si esta situat a la falda de la muntanya de cara a la vall interior i no de cara al mar, i a l’hora de tornar cap al vaixell que sortia a una hora determinada ens vam equivocar i enlloc d’anar cap a la badia on haviem amarrat el barco vam apareixer a l’ altra badia que no reconeixiem i que quedava molt lluny, just a l’altra banda de la muntanya. Super estressats corrent pel poble amb els seus carrers de pujada i baixada a 45 graus de temperatura per no
Vam fer una excursió en vaixell a Lindos, el poble de Rodes més famós. També s’hi pot anar per carretera però vam escollir anar-hi en vaixell i la veritat es va fer una mica pesat. La platja de Lindos és paradisiaca, ens hauriem volgut quedar més estona només gaudint dels banys peró hi havia un poble per visitar. Només de desembarcar ja hi ha una filera de burros que s’esperen. I és que Lindos explota els ases com a mitja de transport pels turistes, sobretot per a pujar a l’Acropolis. A mi em feien peneta els animalons amb aquella calor i els turistes grassos damunt els seus lloms!
El poble s’assembla molt a Positano, al sud de Nàpols, amb carrers laberíntics molts estrets que baixen o pugen ple de botiguetes i turistes. Amb tanta mala folla que el poble té dues badies, però el poble en si esta situat a la falda de la muntanya de cara a la vall interior i no de cara al mar, i a l’hora de tornar cap al vaixell que sortia a una hora determinada ens vam equivocar i enlloc d’anar cap a la badia on haviem amarrat el barco vam apareixer a l’ altra badia que no reconeixiem i que quedava molt lluny, just a l’altra banda de la muntanya. Super estressats corrent pel poble amb els seus carrers de pujada i baixada a 45 graus de temperatura per no
1 comentari:
aaah! el nostre estimat mediterrani!! i Grecia és tan Grecia! m'encanta, sobre tot per l'aura que despen ( que mistica eh?)
aura que inclou caos estress carrers laberintics i experiencies com la de haver de correr estressats !!!
Publica un comentari a l'entrada