Abstinència

A vegades em passa que tinc unes ganes molt intenses de menjar alguna cosa que a Suècia és impossible o molt difícil de trobar. Per exemple anxoves de l'Escala. O llonganissa de Vic, o panellets i castanyes per Tots Sants, o xoriço o butifarra o pernil salat bo d'Extremadura o un manxego curat. I ara que s'acosta la data per viatjar a Catalunya només penso en peix. Sardines a la brasa, musclos al vapor, calamarsets o xipirons gambes a la planxaaaaaaa ai la boca s'em fa aigua ........................

Quin delit. I és que aquí a Suècia, sí que hi ha molt peix però...

no és el mateix.

Salmó, areng, gambes congelades, anguila fumada, surströmming (peix literalment podrit) (!) sí. Per començar el peix del Bàltic no és peix d'aigua salada. L'aigua del Bàltic és una barreja de dolça i salada i el meu paladar ha decidit que és fastigosa i per tant l'espècieque hi neda ha de tenir algunes variants propies del medi on viu. Per altra banda als suecs tot el que té closca els agrada més aviat poc. Els musclos, les poques vegades que els veig a la botiga em fan l'impressió que porten setmanes col.locats allà i que ningú s' els mira. I el peix que es ven com a fresc a mi no m'ho sembla i explicaré perque. Jo no dic que no ho sigui. Probablement ho és però no en tinc cap garantia. El venen tot filetejat i sense espines, sense pell, sense cap, sense poder-li mirar a la cara i als ulls al pobre bitxo que et vols cruspir, sense veure-li les ganyes vermelles que són signe de fresc. Quan veig un espectacle tan trist a mi s' em passen les ganes de menjar peix fresc. Sort que ja vaig esmolant les dents per la setmana que vinent. Em penso posar les botes.