El més difícil de tot és trobar el nom que correspon en català o castellá a tota aquesta abundància de productes que hi ha al bosc. Està clar que Suècia, i Escandinavia no és l’unic lloc on es troben totes aquestes baies. El Regne Unit per exemple té una llarga tradició gastronòmica en la utilització de les seves “berries” bär en suec. I tot el nord d'Europa també. Aqui però les baies són molt presents tant la cuina com a la natura. No es pot escapar d'elles ni ignorar-les.
Fa pocs dies vam anar a collir maduixes a l’hort que té la tieta del meu home. No és per fer propaganda, però les maduixes del Maresme o les de Huelva no valen res comparades amb les d’aqui. Ja està, ara se m’enfadarà tota la penya, però ja ho he dit, ho havia de dir i és la veritat. Són conreades i deixades crèixer pel sol. Sí, sí, no és conya. El sol suec els deu anar més bé, com que va mig esbiaixat i s’allarga tantes hores fins el capvespre, no sé, no m’ho demaneu que no us ho puc explicar, però són boníssimes, tiren una mica a maduixeta de bosc. N’he congelat tres quilos. Com fardaré per Nadal amb un pastís de maduixes acabades de collir!
Tots els marges del camins estan plens de maduixetes de bosc. Aquí tenen un nom diferent es clar, les maduixes normals es diuen “jordgubbar” (homenets de la terra, gubbar = homenets terra = jord, en relació als enanitos o els follets que van vestits de vermell) i les maduixetes de bosc es diuen “smultron”.Em fa gràcia perque per nosaltres és com si fos la mateixa fruita però en versió petita i pels suecs una i una altra no tenen cap relació. Ara ja comencen també els nabius, ( blåbär, blueberry) i els cullen amb una mena de rasclet que es passa damunt la planta i pentina la mata recollint els fruits i deixant les fulles. Ès de lo més sofisticat. A mà també es poden collir amb la consequència que queden les mans tenyides de color vermell-lilós durant dies i dies. Després hi ha els gerds, els gerds grocs de l’àrtic, les mores, una cosa que diu vinbär que crec que és la grosella i que n’hi ha de vermelles i de negres. El famosíssim lingon, indispensable a la cuina sueca i que tradueixen com a “arandano rojo” ( si algú em pot dir el nom en català us ho agrairé molt!!!) i que acostuma a acompanyar els plats de carn o les mandonguilles. També tenen altres baies que mai havia vist com la tranbär, la krusbär i una planta que es diu fläder que no se que és exactament perque només n’he vist el dibuix però en fan begudes com sidra. La majoria d’aquestes baies tenen unes propietats absolutament miraculoses. Tenen un alt índex d’antioxidants i ajuden a combatre malaties i a estar sa i bo. El que als del sud ens dona el sol als del nord els hi donen els fruits del bosc. N’estic segura.
Fa pocs dies vam anar a collir maduixes a l’hort que té la tieta del meu home. No és per fer propaganda, però les maduixes del Maresme o les de Huelva no valen res comparades amb les d’aqui. Ja està, ara se m’enfadarà tota la penya, però ja ho he dit, ho havia de dir i és la veritat. Són conreades i deixades crèixer pel sol. Sí, sí, no és conya. El sol suec els deu anar més bé, com que va mig esbiaixat i s’allarga tantes hores fins el capvespre, no sé, no m’ho demaneu que no us ho puc explicar, però són boníssimes, tiren una mica a maduixeta de bosc. N’he congelat tres quilos. Com fardaré per Nadal amb un pastís de maduixes acabades de collir!
Tots els marges del camins estan plens de maduixetes de bosc. Aquí tenen un nom diferent es clar, les maduixes normals es diuen “jordgubbar” (homenets de la terra, gubbar = homenets terra = jord, en relació als enanitos o els follets que van vestits de vermell) i les maduixetes de bosc es diuen “smultron”.Em fa gràcia perque per nosaltres és com si fos la mateixa fruita però en versió petita i pels suecs una i una altra no tenen cap relació. Ara ja comencen també els nabius, ( blåbär, blueberry) i els cullen amb una mena de rasclet que es passa damunt la planta i pentina la mata recollint els fruits i deixant les fulles. Ès de lo més sofisticat. A mà també es poden collir amb la consequència que queden les mans tenyides de color vermell-lilós durant dies i dies. Després hi ha els gerds, els gerds grocs de l’àrtic, les mores, una cosa que diu vinbär que crec que és la grosella i que n’hi ha de vermelles i de negres. El famosíssim lingon, indispensable a la cuina sueca i que tradueixen com a “arandano rojo” ( si algú em pot dir el nom en català us ho agrairé molt!!!) i que acostuma a acompanyar els plats de carn o les mandonguilles. També tenen altres baies que mai havia vist com la tranbär, la krusbär i una planta que es diu fläder que no se que és exactament perque només n’he vist el dibuix però en fan begudes com sidra. La majoria d’aquestes baies tenen unes propietats absolutament miraculoses. Tenen un alt índex d’antioxidants i ajuden a combatre malaties i a estar sa i bo. El que als del sud ens dona el sol als del nord els hi donen els fruits del bosc. N’estic segura.
12 comentaris:
Crec que els "arándanos" en català es diuen "gerds", es clar que si el títol del meu blog fos descriptiu com el teu seria Una mexicana a Catalunya així que no em facis gaire cas.:D
El gerd es la frambuesa, aixô sí que ho se segur. El arandano... he vist que en diuen nabiu o mirtil.
Uff, que complicat!
Està perfecte el teu article. I mira que sempre hi ha molta confusio amb els noms d'aquestes fruites. Al pirineu n'hi ha totes aquestes, excepte el lingon.
N'estic fart de gent que confon els nabius(blabär) amb els aranyons o els gerds!!!
nabiu, mirtil = blabär = arandano
? =lingon =arandano rojo
això mai he trobat la traducció.. li diem "lingon" i ja està
gerds = hallon = frambuesa
vaig fer un post fa temps sobre el tema dels nabius al pirineu..
i una entrada a la wikipedia!
Això dels fruits de bosc per mi és de lo que més fa suec!
Segons el que m'expliquen,una de les principals activitats a l'estiu, un dels moments que més recorden els nens (i adults!): les excursions per anar a collir blåbär, lingon....!!
el lingon crec que deu ser autocton de per allà, no li he trobat nom vulgar en altres idiomes : en angles és lingonberry!!
El que si està clar és el nom cientific :
les nabius(mirtils, arandanos, blåbär) son Vaccinium myrtillus
els lingon, "arandanos rojos", son Vaccinium vitis-idaea;
Aquí a la wikipedia hi ha una classificció de Vacciunium gen.
nabius = Vaccinium
maduixes = Fragaria
groselles = Ribes
gerds =Rubus
Per cert, també es mengen els escaramujos ( törne, el fruit de la rosa silvestre, Rosa canina), oi?
http://es.wikipedia.org/wiki/Vaccinium
Hola Teresa,
Navegant per el Google m'he trobat amb un blog de una catalana a Suècia! Jo vic a Estocolm i com ja hauràs vist no en som tants de catalans per aquí...
Et deixo el meu mail: dani_cunill@yahoo.se
Espero el teu mail! :)
ostres llegir aquest post a l'hora de dinar no és gaire indicat, jejejeje. M'encanta el que expliques, per mi ja estaria agafant un aviò i m'hi plataria.
Es verdad, las fresas suecas están cien veces más buenas que las de Huelva , por ejemplo, que son grandes pero sin sabor.
Cómo traduces krusbär y hjortron?
Yo no encuentro una traducción al español.
El hjortron lo venden en los Ikea de España como frambuesa del artico y el krusbär lo encontré en el diccionario como uva espina o grosella silvestre espinosa.. Jamas los he visto en España, ni unos ni otros. Un beso guapa!
i els aranyons que són?
Els aranyons o "anyarons" son els fruits de l'aranyoner. El nom llatí "prunus spinosa" en castellà s'en diu el "endrino" , i s'en fa el patxaran. Aparentment son fruits que s'assemblen molt , però la planta és molt diferent. El nabiu és una mata baixa amb fulles petitones verdes i no te espines. L'aranyoner és un arbust més alt amb poques fulles i amb molets espines grans i punxegudes. el sabor és completament diferent. El nabiu és dols i fa molt suc de color vermell (tipic de fruites del bosc) L'aranyó és blau fosc/verdós per fora però per dins és verd clar groguenc i té un gust aspre que no marxa de la boca quan n'has mossegat un. No va bé per fer melmelades.
L'aranyó s'assembla més al ginebró que al nabiu.
Avui hem agafat escaramujos,avellanes i aranyons, el bosc al Cadí Moixaró també ens ofereix uns fruits fantàstics. En farem melmelada i patxaran.
Publica un comentari a l'entrada