Fruites del bosc

El més difícil de tot és trobar el nom que correspon en català o castellá a tota aquesta abundància de productes que hi ha al bosc. Està clar que Suècia, i Escandinavia no és l’unic lloc on es troben totes aquestes baies. El Regne Unit per exemple té una llarga tradició gastronòmica en la utilització de les seves “berries” bär en suec. I tot el nord d'Europa també. Aqui però les baies són molt presents tant la cuina com a la natura. No es pot escapar d'elles ni ignorar-les.
Fa pocs dies vam anar a collir maduixes a l’hort que té la tieta del meu home. No és per fer propaganda, però les maduixes del Maresme o les de Huelva no valen res comparades amb les d’aqui. Ja està, ara se m’enfadarà tota la penya, però ja ho he dit, ho havia de dir i és la veritat. Són conreades i deixades crèixer pel sol. Sí, sí, no és conya. El sol suec els deu anar més bé, com que va mig esbiaixat i s’allarga tantes hores fins el capvespre, no sé, no m’ho demaneu que no us ho puc explicar, però són boníssimes, tiren una mica a maduixeta de bosc. N’he congelat tres quilos. Com fardaré per Nadal amb un pastís de maduixes acabades de collir!
Tots els marges del camins estan plens de maduixetes de bosc. Aquí tenen un nom diferent es clar, les maduixes normals es diuen “jordgubbar” (homenets de la terra, gubbar = homenets terra = jord, en relació als enanitos o els follets que van vestits de vermell) i les maduixetes de bosc es diuen “smultron”.Em fa gràcia perque per nosaltres és com si fos la mateixa fruita però en versió petita i pels suecs una i una altra no tenen cap relació. Ara ja comencen també els nabius, ( blåbär, blueberry) i els cullen amb una mena de rasclet que es passa damunt la planta i pentina la mata recollint els fruits i deixant les fulles. Ès de lo més sofisticat. A mà també es poden collir amb la consequència que queden les mans tenyides de color vermell-lilós durant dies i dies. Després hi ha els gerds, els gerds grocs de l’àrtic, les mores, una cosa que diu vinbär que crec que és la grosella i que n’hi ha de vermelles i de negres. El famosíssim lingon, indispensable a la cuina sueca i que tradueixen com a “arandano rojo” ( si algú em pot dir el nom en català us ho agrairé molt!!!) i que acostuma a acompanyar els plats de carn o les mandonguilles. També tenen altres baies que mai havia vist com la tranbär, la krusbär i una planta que es diu fläder que no se que és exactament perque només n’he vist el dibuix però en fan begudes com sidra. La majoria d’aquestes baies tenen unes propietats absolutament miraculoses. Tenen un alt índex d’antioxidants i ajuden a combatre malaties i a estar sa i bo. El que als del sud ens dona el sol als del nord els hi donen els fruits del bosc. N’estic segura.