Tenir enveja del vei

Fa una setmana més o menys que el President d’Espanya, en Rodríguez Zapatero, va anunciar que donaria 2.500 Euros per infant nascut a partir del dia 3 de Juliol d’enguany. Hi ha hagut molt de rebombori amb aquest tema, sobretot per com ho farà el govern per liquidar aquesta ajuda, via la declaració de la renda o d'una altra manera... No ho he seguit exhaustivament però si que he llegit alguns articles i forums relacionats on la gent del carrer opina. Siguem realistes. És una mesura realment extremadament positiva pel conjunt de l’Estat. És una de les poques coses bones que s’han fet ultimament a Espanya de veritat. I què fa la gent? Doncs va i es queixa. La gent que per sort o per desgràcia ja tenen els fills grans o que no han esperat per a poder tenir aquesta avantatge econòmica se senten estafats i no "guanyadors" d'aquesta loteria, i com que ells no ho poden disfrutar doncs no ho troben bé. Com es pot ser tan malvat? Lamentar-se de la sort que tenen els altres. O, com que jo no ho he tingut, que no ho tingui ningú. Gelos, rabia, enveja del vei ... immaduresa?
Per una vegada que Espanya intenta posar-se a l’alçada de països on la natalitat, la familia i les ajudes socials són recolzades de manera important, la societat, el poble, el pare o mare de familia que veu com ha hagut de pujar la seva familia amb esforços i entrebancs, enlloc de tenir una alegria en veure que Espanya millora, doncs no, a sabotejar i a queixar-se. Realment és que tenim l’enveja a la sang. Aquest color verdós d’oliva que molts ibèrics tenim a la pell quan ens posem una mica morenos deu ser per culpa d’això. De nou la mateixa paraula : burros!