Critica a l’Estil de vida Ibèric I: els horaris i els menjars

Els horaris espanyols. Sí, perque els catalans diem que som tan diferents però en coses tan tontes com això ens hem deixat enredar pels espanyols i arreu d’Espanya es dina a partir de les dues i es sopa a partir de les 9. Som tan europeus els catalans! Els podiem haver donat pel sac i fer els nostres propis horaris molt més racionals, més al ritme tranquil del nord, que respecten la vida privada i familiar, que són millors per la salut física i mental, però no. Au, a seguir la veta dels madrilenyos a dinar a les tres i a sopar a a les onze de la nit que va molt bé per la canalla, llavors ni creixen, ni descansen, ni res perque gairebe no poden ni dormir!
Sóc radical amb això. Però estic convençuda que seriem més productius a tot Espanya si enlloc de tenir aquest desordre dels horaris seguissim els antics horaris de pagès. Esmorzar fort i bé a les 7 o a les 8 del matí a les 12 el que es deia "la beguda" (o sigui el dinar, un lunch lleugeret ) i a les 6 o les 7 de la tarda el sopar i a partir d’aquesta hora temps per descansar! Què és aquest abús que fan alguns treballadors a les empreses de quedar-se a la feina fins les vuit o les nou del vespre? O les deu! Es una necessitat? És una fugida del temps familiar que potser és realment més fatigós que el treball remunerat? Si hi ha en tota l’empresa set homes que es queden tres hores de mes cada dia això són dos llocs de treball!!!!

A l’empresariat espanyol però ja li va bé, encara que durant les tres hores extres no fotin brot, els regalen els seu temps. Que com diuen és or.

Però el temps de la migdiada, què és? és or també? No pas per la mestressa que ha de recollir la taula i rentar els plats corrents i tornar a la feina sense haver descansat.

El fet és que qui surt clarament perjudicada d’aquest horaris ( tres o quatre hores per dinar) és la part femenina i també amb l’extranya costum espanyola ( i catalana) dels nostres àpats. Sí, la nostra estimada dieta mediterrània, tan bona tan saludable. I tan cansada!
Dos plats i postres, els dies de cada dia!!!! Que poc pràctics que som i quina feinada que tenen les senyores com la meva mare, dos cops al dia, dos plats i postres, ara el primer plat, ara el segon, parar i desparar taula, cuinar el dinar i el sopar per tota la familia. Ja m’estic cansant només de pensar-hi. Ja li he dit jo: Mama, tu no fas vacances encara que t’ho pensis. I que consti que jo m’he ocupat de la meitat de les tasques domèstiques juntament amb ella, però se m’ha fet molt pesat.
I què fan els suecs? Doncs fan un plat combinat nutritiu i senzill. Per exemple una amanida de pasta completa, una peça de fruita i si volen, alguna cosa dolça amb els seu sagrat cafè ( el cafè que no falti), i després d’això la feina continua i tant panxos. La majoria de vegades dinen a la feina. Les oficines, les escoles, els bancs, les fabriques TOT té una cuina i un menjador pels treballadors. S’ho enduen de casa o s’en van al restaurant més pròxim a menjar el “plat del dia” que té racciomns molt generoses, que inclouen beguda i cafè a uns preus increibles. Avui mateix he menjat un “fiskgraten” ( peix al forn amb salsa d’anet i patates al vapor amb amanida de guarnició) per 60 corones = 6 Euros. No hi firmariau?