Entrevista de feina

Per a fer-vos una idea de lo cutre que és un dels instituts on faig classe us explicaré com va ser l’experiència de l’entrevista que vaig tenir amb el director, l’estiu passat, quan em vaig presentar com a candidata per a ser profesora d’espanyol. Algunes de les meves amigues ja conèixen l’anècdota però d’altres potser no.

Bé, doncs m’en vaig cap a l'entrevista, jo amb els meus títols, amb el meu currículum i amb una presència cuidada i estudiada (fent especialment pinta de profe) i em planto a l’edifici on se suposa que era l’escola. Però resulta que l’escola encara no havia estat estrenada i tot just estaven fent obres i renovant les dependències. Entro i em trobo un tio parlant un suec molt estrany que em diu que el director està al pis de dalt pintant. Jo li dic que tenia una entrevista amb ell i s’ofereix per anar-lo a buscar mentre jo l’espero en una mena de vestíbul. Al cap d’un moment baixa per les escales un individu d’uns 48-50 anys ros surfero tenyit i amb només unes bermudes de càmping i unes xancles. Era el director de l’ Institut. Vaig flipar. Però la cosa no s’acaba aqui. El tio em va fer l’entrevista durant més de mitja hora assegut en un despatx amb els peus sobre la taula i amb les bermudes de camping i res més. Jo no sabia ni on mirar i em resultava tant incòmoda la situacio, o més que incòmoda anormal. Peró ell tan tranquil. Penso que, durant els vuit mesos que ha estat en aquest edifici encara du simbòlicament les mateixes bermudes de camping posades i no se les ha tret per res. Així van les coses per allí. Fent remiendos amb els pobres estudiants.

Ès el de la foto, només que aquí va vestit.