Mala sang

Pels qui no sou del ram de l’ensenyament algunes coses que explicaré us poden semblar, inversemblants, impossibles o senzillament ximpleries. I és que com diuen, la realitat moltes vegades supera la ficció. Desde fa mesos en una de les escoles on treballo, (de fet és un institut de Secundària privat , lliure, en diuen aqui, que vol dir que no depèn del sistema públic sino que és un individuu que l’ha montat, amb els diners de l’estat, però. ... És dificil entendre.. pero ja ho explicaré millor en un altre post), bé doncs gairebé desde que vaig començar en aquesta escola, quan entro a la l’aula on he de fer la meva classe em trobo amb un grapat de freakies asseguts davant del seu ordinador amb la sala completament a les fosques i jugant a jocs d’ordinador els uns contra els altres, i de temàtica exclusivament, bèlica, violenta i sanguinaria. La sensació quan entres a l’ aula és ,” Però bueno, això que és??, Estan malalts! Que fan aqui a les fosques amb aquest aire viciat, amb una pudor de tio que no vegis, i tant depriment tot plegat??? Ès que ningú voldria estar allà dintre. Els pavos en qüestió tenen entre quinze i setze anys, són uns ninyatos, sí, però per altra banda, passen dos pams d’alçada i d’ amplada a una servidora. Cágate lorito. Qui té els nassos d’enfrontar-se amb els reiets i dir-los-en quatre de fresques? Jo no, per suposat, entre altres coses perque no vull que em matin, però es que no sóc jo la responsable d’aquests alumnes. Sí , sí , és que són alumnes. I em preguntareu, i què estudien tot lo dia alli fotuts a les fosques amb els seu portatil jugant a batalletes. Doncs, no ho sé. Encara no ho he arribat a descobrir.
No tinc ni la mes remota idea de que fan allí, ni de què n’ esperen els seus pares i la societat d’aquesta mena de jovent, ni de com se suposa que estan rebent educació si seuen alla dins tot lo dia matant-se virtualment els uns als altres.