Flors trencades

Cada dia que passa descobreixo histories noves de celebritats sueques. No fa gaire vaig llegir en una revista una cosa molt trista de l'escriptora Astrid Lindgren, la famosíssima autora de la "Pippi" i de molts altres personatges infantils que a casa no es coneixen tant, com Emil, Ronja, Els germans Lejonhärta i en Karlsson de la teulada. Era un article que escrivia la seva antiga secretaria i que explicava aspectes biogràfics no tan coneguts com la seva trajectòria literària. Resulta que quan l'Astrid Lindgren tenia 18 anys va començar a treballar en un diari local del seu poble, es va quedar embarassada del director del diari, un home que tenia 49 anys que estava casat i amb família pròpia. La pobra s'en va haver d'anar a Estocolm, va canviar de feina, va parir el seu fill i el va donar en adopció a una família danesa perquè ella sola no el podia cuidar.

A mi aquestes histories m'afecten molt. No només la tragèdia d'haver d'abandonar el fill, que és fortíssim. Però, que devien tenir al cap els beneits quan es van embolicar? és que no pensaven amb els riscos, no només en que una tenia 18 anys i l´altre 50!!! Es que les noies som tontes perdudes! De caure en els braços d'un imbècil així!! I a sobre amb tanta mala sort de quedar-se prenyada.
A Catalunya la religió i el "guardar les aparences" va fer molt mal i va crear una societat plena de prejudicis, sentiment de culpa i d´embrutiment de la sexualitat, (jo crec que fins i tot a fora i a dins del matrimoni). I això és horrorós, i és una marca que portem arrossegant varies generacions encara que ara ja siguem tots tan "moderns". Però com a mínim l'índex d'embarassos no desitjats d'adolescents i d´avortaments no és la quantitat esfereïdora de Suècia. Desconec si aquest aspecte està millorant avui dia, però de totes les families que conec sueques, en totes, totes, totes, hi ha embarassos als 16-17-18 anys, o bé avortaments. I la cosa va de generació en generació avies, filles, nétes, besnétes... es clar com que són mares tan joves!